Espanya legalitza l'eutanàsia
La prestació per a l'ajuda a morir: qui podrà sol·licitar-la, com i amb quins controls.
Amb 202 vots a favor, 141 en contra i 2 abstencions, el Congrés ha aprovat aquest dijous la llei d'eutanàsia, que entrarà en vigor d'ací a tres mesos, i que convertirà Espanya en el seté país que té reconegut aquest dret.
La prestació per a l'ajuda a morir formarà part de la cartera bàsica del Sistema Nacional de Salut (SNS) i podran sol·licitar-la les persones majors d'edat que patisquen "una malaltia greu i incurable" o un "patiment greu, crònic i imposibilitant" que afecte l'autonomia i que genere un "sofriment físic o psíquic constant i intolerable".
L'eutanàsia és legal a Holanda, Bèlgica, Luxemburg, el Canadà, Nova Zelanda i Colòmbia (en aquest últim país per decisió del Tribunal Constitucional, però sense que el Parlament haja aprovat una llei que la regule).
La llei de l'eutanàsia té clares regles sobre qui pot demanar-la, com i amb quins controls. Si el pacient compleix els requisits fixats en la llei i no hi ha incidents, podrà rebre l'eutanàsia unes cinc setmanes després de sol·licitar-la, després d'un procés en què serà informat de les diferents alternatives i de les cures pal·liatives disponibles.
La llei regula també la possibilitat de demanar ajuda per a morir en un document d'instruccions prèvies, el conegut com a testament vital, al qual es recorrerà quan la persona no puga fer una sol·licitud de manera autònoma i conscient.
Qui pot sol·licitar l'eutanàsia
El primer requisit és ser major d'edat i patir "una malaltia greu i incurable" o un "patiment greu, crònic i imposibilitant" que afecte l'autonomia i que genere un "sofriment físic o psíquic constant i intolerable".
Cal tindre la nacionalitat espanyola, residència legal a Espanya o certificat d'empadronament que acredite un temps de permanència a territori espanyol superior a dotze mesos.
En el cas que el pacient no es trobe en ple ús de les seues facultats ni puga prestar la seua conformitat lliure, voluntària i conscient, ha d'haver subscrit amb anterioritat un document d'instruccions prèvies, testament vital, voluntats anticipades o documents equivalents legalment reconeguts.
Procediment per a demanar l'ajuda per a morir
El pacient ha de formular dues sol·licituds de manera voluntària i per escrit, i deixar una separació mínima de quinze dies entre ambdues, encara que el metge pot acurtar aquest termini si creu que hi ha un risc "imminent" de "pèrdua de la capacitat" del malalt per a atorgar-hi el consentiment informat.
El sol·licitant de la prestació d'ajuda per a morir podrà revocar la seua sol·licitud en qualsevol moment o demanar-ne l'ajornament.
Una vegada rebuda la primera sol·licitud, el metge responsable realitzarà amb el pacient un "procés deliberatiu" sobre el seu diagnòstic, les possibilitats terapèutiques i els resultats esperables, així com sobre possibles cures pal·liatives, anàlisi que es repetirà després de la segona sol·licitud.
Després es tornarà a preguntar a la persona si desitja desistir o continuar. Si manté la sol·licitud, el metge responsable haurà de consultar el cas amb un "metge consultor", que tindrà un termini de deu dies per a corroborar el compliment de les condicions.
Comissió de garantia i avaluació
En cada comunitat autònoma haurà de crear-se en el termini de tres mesos una comissió de garantia i avaluació composta per personal mèdic, d'infermeria i juristes i responsable en última instància d'autoritzar cada procés d'eutanàsia.
Després de ser informat pel metge d'una petició, el president de la comissió designarà dos membres que tindran set dies per a verificar que es compleixen els requisits previstos en la llei.
Les resolucions desfavorables de la Comissió podran ser recorregudes davant la jurisdicció contenciosa administrativa.
Realització de l'eutanàsia
El pacient té dret a triar com vol rebre l'ajuda per a morir: que el personal mèdic li administre directament una substància, o que li prescriga o li facilite la substància, de manera que se la puga "administrar" per a causar la seua pròpia mort.
En el primer cas, la llei estableix que l'equip sanitari assistirà el pacient fins al moment de la mort. En el segon, que "mantindrà la deguda tasca d'observació i suport a aquest fins al moment de la seua defunció".
El procés podrà fer-se a centres sanitaris -públics, privats o concertats- o al domicili de la pèrsona malalta.
Una vegada realitzada l'eutanàsia, el metge responsable haurà de remetre a la comissió de garantia i avaluació tota la documentació del cas.
D'acord amb aquesta llei, la mort a conseqüència de la prestació d'ajuda per a morir tindrà la consideració legal de mort natural.
Garantia de prestació o objecció de consciència
La prestació d'ajuda per a morir estarà inclosa en la cartera comuna de serveis del Sistema Nacional de Salut i serà de finançament públic. Els serveis de salut autonòmics hauran de garantir-ne la prestació.
La llei reconeix als professionals sanitaris el dret a l'objecció de consciència, que hauran de manifestar-la de manera anticipada i per escrit.
Les administracions sanitàries crearan un registre d'objectors, sotmés a estricta confidencialitat, per a garantir l'adequada gestió de la prestació.
