La Generalitat activa un pla de xoc per frenar la superpoblació de senglars, que afecta el 80% dels municipis i causa 800 accidents a l’any

La imatge de senglars caminant entre banyistes en zones de platja de la Marina, la Plana Alta o el Baix Maestrat és ja una constant de l'estiu i un dels indicadors més evidents de la sobrepoblació d'estos mamífers salvatges. Per si quedava algun dubte, la DGT acaba d'incorporar el pictograma dels senglars en els senyals d'alerta a la carretera per fauna salvatge.

Convivim amb vora 154.000 exemplars a la Comunitat Valenciana, amb especial presència en punts costaners com el desert de les Palmes (Plana Alta) i la franja litoral des de la Ribera Baixa a la Marina.

Ara mateix, 440 termes municipals tenen sobrepoblació de senglars a la Comunitat Valenciana, el 81% dels 542 municipis valencians (245 a la província de València, 98 a la de Castelló i 97 a la d'Alacant), segons les últimes dades de la Conselleria de Medi Ambient. El departament de Vicent Martínez Mus vol donar més facilitats i seguretat jurídica al control d'estos animals i espera aprovar enguany un nou decret que "amplia els períodes de caça, simplifica la normativa vigent” i facilita la captura en entorns urbans.

Més de 800 accidents de trànsit

La relació entre porcs senglars i humans s'ha anat deteriorant en progressió ascendent a la propagació dels primers i la pressió urbanística dels segons, que ha contribuït a desplaçar-los fora de l'hàbitat natural. Els accidents de trànsit amb intervenció d'estos animals s'han duplicat des de 2019, fins a passar a més de 800 al tancament de 2023. El cost per danys agraris tampoc no ha parat de créixer. Les assegurances agràries van pagar prop de 80.000 euros en indemnitzacions en el mateix exercici.

La Generalitat defén que els canvis legals impulsats pel Consell de Carlos Mazón han augmentat les captures. L'última temporada de caça ha acabat amb 54.548 animals abatuts, enfront dels 47.067 del període anterior. Tanmateix, considera que cal una reforma legal per a resoldre, entre altres limitacions, el fet que la caça no estiga permesa en municipis de la franja costanera com els de Castelló, que estan entre els més afectats. Allí s'ha fet la quarta part de les captures (12.003 exemplars abatuts, un miler més que l'any anterior), amb 2,12 animals morts per cada 100 hectàrees a la Plana Alta.

Implicar els ajuntaments, ampliar els períodes de caça i facilitar les captures en l'entorn urbà

El nou decret de caça i control d'ungulats silvestres [mamífers amb peülles o cascos en les extremitats] i mesures de gestió de cadàvers actualitza l'orde 22/2021, d'11 de novembre, de la Generalitat, que en regula la caça i control. El conseller de Medi Ambient l'ha presentat i detallat en un acte a Orpesa (Plana Alta). Segons ha explicat, el nou instrument legal establix les directrius per a la gestió cinegètica i el control poblacional, “amplia els períodes de caça" i "simplifica la normativa vigent” a partir d'un canvi de paradigma: “S'abandona la inacció i la prohibició que ens ha portat a l'actual situació de sobrepoblació i s'avança cap a una regulació ordenada i eficaç”.

Entre les novetats, hi ha la d'incorporar als ajuntaments com a actors actius en la gestió de les captures i cadàvers, així com la declaració de "territoris amb sobreabundància", la qual cosa elimina els contingents. Fixa, per contra, un esforç mínim i habilita l'ús de mitjans de caça "més eficaços" sota control administratiu i l'ús d'instruments com a mires nocturnes o tèrmiques.

El decret amplia els períodes de caça, suprimix limitacions en dies hàbils i simplifica la càrrega burocràtica per a justificar les captures, habilitant entre d'altres, l'ús del precinte electrònic. També contempla la intervenció en espais no cinegètics, la situació dels quals comprometa la gestió de l'entorn pròxim i l'aplicació de tècniques de control en àrees on la caça no siga viable per raons de seguretat. Segons la conselleria això permetrà regular les captures en entorns urbans i facilitar intervencions adaptades a les necessitats concretes de cada municipi, mitjançant esperes, caceres col·lectives o tècniques de control.

La reforma legal naix de la sobreabundància recent dels porcs senglars, però s'aplica també a altres espècies com a cérvols, daines, cabirols, muflons, cabres munteses i arruís i s'estén a al·lòctones, cas del porc vietnamita.

Tres modificacions legals i 900.000 en ajudes als municipis

La mesura és la tercera reforma legal del govern valencià per a aturar la sobrepoblació d'espècies, després que en maig actualitzara la llei 13/2004 de caça i el llistat de municipis en situació de sobreabundància (orde 22/2021).

Estes reformes i la nova normativa s'incardinen en el pla de xoc del govern valencià per a frenar la propagació descontrolada de senglars. El Consell manté obertes línies d'ajudes als municipis perquè desenvolupen els seus propis plans de control. El pla té una dotació total de 900.000 euros (350.000 per al control, 350.000 per a vedats de caça i 200.000 per a la retirada d'animals abatuts), amb un màxim de 18.000 per municipi.