El País Basc vota en uns comicis amb un protagonisme històric dels partits nacionalistes

El País Basc celebra este diumenge unes eleccions que es preveuen històriques i on vora 1,8 milions de votants estan cridats a les urnes. Tot apunta que el nou Parlament serà el més nacionalista de la història i, per primera vegada, l'esquerra abertzale, amb EH Bildu, podria guanyar els comicis autonòmics i fer el sorpasso al PNB, com apunten tant el CIS com bona part dels sondejos. 

Previsiblement, la clau de la governabilitat tornarà a residir, però, en els socialistes, inclinats per continuar pactant amb el PNB, amb qui han governat en coalició en l’executiu autonòmic en les darreres dos legislatures. Una decisió que podria tindre conseqüències en clau estatal, ja que els sis diputats de Bildu i els cinc del PNB van ser necessaris per a fer president del govern espanyol a Pedro Sánchez.

A diferència de les gallegues, al País Basc la campanya ha estat molt poc contaminada pels assumptes de la política estatal que han protagonitzat durs retrets entre socialistes i populars en els darrers mesos, com la llei d’amnistia o el cas Koldo. Per contra, el sistema basc de sanitat pública o la crisi d’accés a l’habitatge han centrat els discursos dels candidats que, en un estil diferent de l'habitual, han detallat les seues propostes.

De fet, a penes hi ha hagut mencions a ETA —desapareguda des de fa tretze anys—, almenys fins que en la recta final el candidat abertzale, Pello Otxandiano, va eludir qualificar de terrorista a la banda, provocant una allau de crítiques per part de la resta dels partits a una formació que estava, fins aleshores, eixamplant l’espectre de votants. 

PNB i EH Bildu, la pugna pel lideratge nacionalista 

El PNB i Bildu arriben a la cita electoral en situació d'empat tècnic. Per primera vegada, però, l’últim CIS situa l’esquerra nacionalista per davant del PNB en intenció de vot —amb un 35,1% enfront del 34,2%—, amb opcions de guanyar a les urnes al partit històricament més votat a Euskadi. La cambra basca reparteix els 75 escons que la conformen a parts iguals entre Biscaia, Guipúscoa i Àlaba, la circumscripció menys poblada que podria convertir-se en la clau del desempat.

Segons l’enquesta preelectoral del CIS, EH Bildu és el partit majoritari, i de forma destacada, entre els joves votants i els de fins als 44 anys, franja on comença a baixar a favor del PNB, opció preferida entre l’electorat d’edat més avançada. Des de les darreres eleccions, la tendència dels votants de la trentena i la quarantena s’ha inclinat cap a l'esquerra abertzale, un dels ingredients que explicaria el possible sorpasso i un aspecte clau a tenir en compte per al futur pròxim del PNB.

A més, seria la gran beneficiada del desgast del PNB —en el poder des de la restauració democràtica a excepció de la legislatura socialista de Patxi López entre 2009 i 2012— i pel previsible traspàs de vots dels partits a l’esquerra del PSOE, després de l’escissió de Podem i Sumar.

En cas d’obtenir la victòria, no ho tindran fàcil per a governar. Sortu, l’heretera de Batasuna, és el nucli dur de la coalició d’esquerra nacionalista, un soci que incomoda en alguns sectors dels possibles aliats. La negativa d’Otxandiano a definir ETA com una banda terrorista en l’últim tram de la campanya podria accentuar l’oposició de la resta de forces a Bildu.

Per la seua banda, el PNB d’Imanol Pradales intentarà reeditar el govern de coalició amb el PSE com ja va fer el seu predecessor Íñigo Urkullu en les últimes dos legislatures i apuntalar un projecte que, com ha recordat en la campanya, promet gestió i estabilitat.

Malgrat que totes les enquestes assenyalen que el parlament resultant d'estos comicis serà marcadament nacionalista, unes enquestes sociològiques realitzades pel govern basc fa unes setmanes apunten que el suport a l’independentisme, amb el 22%, és el més baix des que hi ha registres a Euskadi.

La clau del govern, en mans dels socialistes

La clau del govern la tindria de nou el PSE, que es consolidaria com a tercera força amb uns resultats similars als dels últims comicis —entre un 13,3% i un 14,1% dels suports, segons el CIS— i que, en principi, no donarà sorpreses. En les eleccions del 2016 i 2020, els socialistes ja van donar la presidència del govern basc al PNB i tenen acords de coalició en una trentena d’ajuntaments i en les tres diputacions forals.

El PSE i PNB ja han expressat la seua intenció de reeditar la coalició si donen els números, de fet, el candidat socialista, Eneko Andueza, ha garantit que no deixarà governar a EH Bildu.

El PP i un discurs que no cala 

Els populars, que es convertirien en la quarta força al Parlament basc amb un suport d’entre el 6,7% i el 7%, han centrat la campanya a transposar els pactes de Sánchez amb Bildu a Madrid a l’arena autonòmica.

L’estratègia de Javier de Andrés, en clau estatal, semblaria, no obstant això, no haver calat entre els votants a Euskadi fent que la intenció de vot als populars haja baixat un punt en només una setmana. 

Podem es desunfla i Sumar entraria a la cambra

La ruptura de Podem amb Sumar, el projecte de Yolanda Díaz, sembla que podria continuar passant factura a la formació morada, com ja va ocórrer fa dos mesos a les eleccions gallegues. Els sondejos apunten a una forta caiguda de Podem, que després d’obtenir sis escons en les darreres eleccions, podria quedar-se sense representació amb la coalició amb què ara es presenta, Elkarrekin Podem.

Amb tot, l’últim CIS dona entre el 3,1% i el 3,2% dels vots a la formació liderada per Miren Gorrotxategi, i entre el 3,1% i el 3,6% a la candidatura de Sumar encapçalada per Alba García Martín, superant així la barrera del 3% per a entrar a la cambra basca que els permetria aconseguir representació al Parlament. 

Vox agonitza i eixiria de l’hemicicle

El panorama es mostra menys favorable per a Vox. Els ultradretans, encapçalats per Amaia Martínez Grisaleña, la candidata pitjor valorada, podrien perdre l’escó que van aconseguir en els anteriors comicis. Segons el CIS, assolirien entre el 2,7 i el 3% dels suports.