Morera demana a Batet que reactive al Congrés la reforma constitucional per a recuperar el dret civil, perquè fa tres anys que està estancada

El president de les Corts ha traslladat per carta la reivindicació a instàncies de Juristes Valencians, que ha convocat una protesta aquest dimecres a la cambra baixa

Imatge de la representació de la societat civil que va defendre al Congrés la recuperació del Dret Civil Valencià
Protesta de l'Associació de Juristes Valencians a les portes del Congrés pel retard en la recuperació del dret civil valencià / Associació de Juristes Valencians

El president de les Corts, Enric Morera, ha demanat a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, que porte al ple la reforma constitucional per a recuperar el dret civil valencià. En una carta, a què ha tingut accés À Punt, li adverteix que la proposició de llei va ser registrada a la cambra baixa el 28 de febrer de 2020 i "fa tres anys que espera", per la qual cosa l'insta a agilitzar-ne la tramitació activant la maquinària de la junta de portaveus i la comissió constitucional.

També li recorda que la rehabilitació del dret —que va suspendre el Tribunal Constitucional el 2016— es podria fer juntament amb la reforma exprés, aprovada per la cambra, per a l'article 49 de la Constitució, a fi de substituir el terme de "disminuït" pel de "persona amb discapacitat". Una fórmula doble de modificació de la Carta Magna que han acceptat els representants del col·lectiu, el Cermi.

La comunicació té lloc després de la reunió de Morera amb José Ramón Chirivella i Susi Boix, el president i la secretària de l'Associació de Juristes Valencians, l'entitat cívica que lidera la reivindicació, per a informar-los de l'enviament de la carta. La trobada va produir-se dilluns, en vespres de la concentració de protesta que l'associació ha convocat aquest dimecres a les portes del Congrés.

Juristes Valencians ha incrementat la pressió en els últims mesos, la recta final de la legislatura, per a amarrar la rehabilitació del dret civil valencià, abans que unes noves eleccions i un possible canvi de govern dilaten encara més el procés. L'associació ha aconseguit el vistiplau del comité espanyol de representants de persones discapacitades, el Cermi, per a acceptar la reforma conjunta. I ha tancat el compromís amb les formacions polítiques perquè renuncien a plantejar en la modificació light altres canvis sobre la Constitució, una possibilitat amb què s'ha justificat recurrentment el fet de traure la reforma dels assumptes prioritaris.

La reforma de l'Estatut d'Autonomia valencià del 2006 va recuperar la possibilitat de legislar en matèria civil, que va anul·lar deu anys després el Tribunal Constitucional, deixant sense efecte les relacions jurídiques que 300.000 valencianes i valencians van constituir a través de les lleis de custòdia compartida, règim econòmic matrimonial i unions de fet. L'ampli consens social i polític que es va forjar per a la rehabilitació del dret civil va permetre elevar una proposta de modificació de la Constitució a primers de 2020, encara pendent.

El passat 30 de juny les Corts van aprovar amb els vots del Botànic i el PP una nova proposició no de llei per a instar el govern espanyol a activar la via de la reforma conjunta, que la cambra valenciana ja havia instat a agilitzar en una PNL anterior. Al juliol, la majoria del Congrés (181 diputats) va pronunciar-se a favor de la reforma de l'article 49 en la jornada del debat sobre l'estat de la nació, obrint la via per a incorporar la reforma valenciana. El nou líder dels populars valencians, Carlos Mazón, s'havia manifestat a favor de la fórmula i en la nova executiva dels populars estatals —un suport necessari per a la majoria de tres quints que necessita la reforma— emergia la figura de González Pons, que va estar en el govern de la Generalitat que va aprovar les normes civils anul·lades pel Constitucional.

Document
Carta del president de les Corts a la presidenta del Congrés perquè reactive la reforma constitucional del Dret Civil Valencià
Consulta'l

Els quaranta anys d'Estatut semblaven una xifra redona per a resoldre el problema. Però quan semblava que el procés agafava un poc d'espenta, l'associació va sentir com una poalada d'aigua freda el pronunciament al juliol del líder del PP, Alberto Núñez Feijoó, valorant la necessitat d'explorar vies de rehabilitació que no passaren per una reforma constitucional. I no obstant l'impuls del PP a les Corts, se'n va desmarcar al Congrés, en desacord amb la fórmula amb què va plantejar la iniciativa el diputat de Compromís Joan Baldoví, incorporant-hi també una proposta contra l'infrafinançament valencià.

Des de llavors Juristes Valenciana ha multiplicat la pressió i els contactes polítics i institucionals per a reubicar l'assumpte en l'agenda. Però el temps s'esgota i cada setmana passa resta una sessió menys a la legislatura i augmenta la incertesa.

També et pot interessar