Un nova PNL, la fórmula de Juristes Valencians per a desbloquejar la reforma constitucional que rehabilite el dret civil valencià

La proposta reclama als partits evitar "qüestions alienes" a la modificació plantejada (la recuperació del dret civi i l'eliminació del terme disminuït a l'article 49) per a facilitar l'aprovació abans que s'acabe la legislatura

Representants dels partits i les entitats cíviques a les portes del Congrés el 14 de juny, en l'acte de reivindicació del dret civil valencià / À Punt NTC
Representants dels partits i les entitats cíviques a les portes del Congrés el 14 de juny de 2021 en l'acte de reivindicació del dret civil valencià / À Punt NTC

L'Associació de Juristes Valencians ha remés als diputats valencians del PSOE, PP, Compromís-Més País i Unides Podem una proposició no de llei (PNL) perquè insten les formacions a la tramitació "exclusiva, conjunta i urgent" abans que s'acabe la legislatura de les reformes constitucionals pendents que s'han plantejat al Congrés: la rehabilitació del dret civil valencià —que va suspendre el Tribunal Constitucional— i la reforma de l'article 49 per a substituir el terme "disminuït" pel de "persona amb discapacitat".

La PNL demana que la reforma constitucional s'ajuste específicament a aquestes qüestions, purament tècniques, i evite plantejar "qüestions alienes a aquesta modificació parcial i limitada", una possibilitat de la qual en els últims mesos sembla haver-se allunyat el Partit Popular, tot i el suport inicial, pel temor que ha manifestat al fet que altres grups aprofiten per a plantejar la modificació d'altres punts.

Juristes Valencians, que va proposar la reforma fa trenta mesos, i el Comité Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (Cermi), han aglutinat un gran consens al voltant de la modificació, a la qual al juliol va donar el vistiplau la majoria del Congrés (181 diputats) en la jornada del debat sobre l'estat de la nació. No obstant l'impuls a la reforma que el PP va donar a les Corts, se'n va desmarcar a la cambra estatal, en desacord amb la fórmula amb què va plantejar la iniciativa el diputat de Compromís Joan Baldoví, incorporant en aquesta també una proposta contra l'infrafinançament valencià.

Siga com siga, el temps passa, i continuen cremant-se etapes amb els comicis generals cada vegada més a prop, un procés que dilataria novament la reforma constitucional —que necessita la majoria de tres quints de la cambra, ja que la reforma s'activaria per la via de l'article 167 de la Carta Magna— i del que podria resultar un nou equilibri de forces parlamentàries que dificulte encara més la modificació.

Tant el Cermi com Juristes Valencians justifiquen de fet la urgència en la "dificultat d'aconseguir les majories requerides per a realitzar modificacions de la Carta Magna" i la necessitat en el fet que "totes dues reformes representen un bé inqüestionable per a la nostra vida política i per a l'extensió i aprofundiment de la nostra democràcia”.

El president de Juristes Valencians, José Ramón Chirivella, demana el PP i PSOE, els partits dels quals depén la majoria parlamentària necessària per a l'aprovació que "donen resposta constitucional immediata als cinc milions d'espanyols amb discapacitats i als cinc milions de valencians" i els insta a "buscar consensos futurs per a abordar altres possibles reformes constitucionals necessàries segons el parer de la gran majoria dels ciutadans”.

La reforma de l'Estatut d'Autonomia de 2006 va recuperar la possibilitat de legislar en matèria civil, però el Tribunal Constitucional va anul·lar aquesta prerrogativa el 2016, deixant sense efecte les relacions jurídiques que 300.000 valencianes i valencians van constituir a través de les lleis de custòdia compartida, règim econòmic matrimonial i unions de fet en aquest període.

L'ampli consens social i polític que es va forjar per a la rehabilitació del dret civil va permetre elevar al Congrés una proposta de modificació de la Constitució a primers de 2020, una proposta que acumula més de dos anys varada a la cambra baixa. La proposta de modificació de l'article 49 a instàncies del Cermi ha obert una via alternativa d'aprovació, mitjançant una modificació doble, que novament ha encallat al Congrés, a l'espera d'un gest decidit dels partits majoritaris.

També et pot interessar