El penúltim tren per a recuperar el dret civil valencià

Les Corts aborden una nova proposició de llei que urgeix al Congrés perquè active la reforma constitucional exprés, pendent des de 2020, per a rehabilitar el dret foral valencià abans que finalitze la legislatura

L’Associació de Juristes Valencians ha convocat aquest dimecres una concentració per a reclamar el reconeixement del dret civil valencià
L’Associació de Juristes Valencians ha convocat aquest dimecres una concentració per a reclamar el reconeixement del dret civil valencià / À Punt NTC

El ple de les Corts ha abordat una proposició de llei que insta el Congrés a agilitzar la reforma exprés la Constitució, pendent des de 2020, i rehabilitar el dret civil Valencià. Ho ha fet en un dia simbòlic, el 29 de juny, 315 anys després de la publicació del Decret de Nova Planta (1707) que va fulminar l'autogovern valencià, i just quan la Generalitat celebra quatre dècades de l'Estatut d'Autonomia, que ja preveia el 1982 la recuperació del dret foral. La iniciativa, que es vota aquest dijous, compta amb el vistiplau del Botànic i el Partit Popular.

La reforma de la carta autonòmica, el 2006, va recuperar la possibilitat de legislar en matèria civil, que el Tribunal Constitucional va anul·lar el 2016, deixant sense efecte les relacions jurídiques que 300.000 valencianes i valencians van constituir a través de les lleis de custòdia compartida, règim econòmic matrimonial i unions de fet en aquest període.

L'ampli consens social i polític que es va forjar per a la rehabilitació del dret civil va permetre elevar una proposta de modificació de la Constitució a primers de 2020, encara pendent.

"Les Corts es queixen formalment al Congrés que fa dos anys que esperem que es tramite una reforma plantejada per la societat civil i el municipalisme (...) Volem recuperar la competència per a fer lleis civils modernes per als valencians", ha explicat a À Punt el president de Juristes Valencians, l'advocat José Ramon Chirivella.

El projecte de recuperació del dret civil valencià està estancat en el Congrés des del febrer de 2020, perjudicat pel calendari polític, la crisi sanitària i la falta de voluntat. En 28 mesos no s'han produït avanços, tot i el gran suport que va rebre la iniciativa a les Corts, on va comptar amb els vots a favor de PSPV, PP, Compromís i Unides Podem.

"El president de la Generalitat Ximo Puig té ara menys capacitat d'autogovern que quan va arribar a la Generalitat", ha recordat Chirivella, que destaca que la consideració de nacionalitat històrica que contempla la carta autonòmica s'empara, precisament, en l'existència del dret foral. "Si som històricament rellevants és per les lleis públiques", ha dit.

La invalidació del dret civil, lamenta, fa que "enguany tinguem una celebració de l'Estatut retallada". Creu que el suport de les Corts trasllada "un missatge de dignitat" i planteja una solució reparadora: la possible reforma de la Constitució que ha obert el Comité Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat, el Cermi.

Nova oportunitat després de 28 mesos d'estancament

La nova finestra d'oportunitat es va obrir el maig de 2021 quan es va presentar al Congrés el projecte del Cermi per a modificar l'article 49 a fi de substituir el terme "disminuïts" pel de "persones amb discapacitat". Juristes Valencians van veure en la proposta de canvi de lèxic, la tramitació de la qual està més avançada, la possibilitat d'una reforma light de la Constitució que sumara la reivindicació valenciana, i des de llavors fa campanya per a rehabilitar el dret civil afegint un nou paràgraf a la Disposició Addicional Segona del text constitucional.

La idea, que Juristes va presentar a les Corts, la va traslladar al Congrés Compromís, mitjançant una esmena presentada pel diputat Joan Baldoví.

El temps s'exhaureix, a menys d'un any d'unes noves eleccions i amb la parada estival per mig, perquè la reforma s'aprove abans que es dissolguen les cambres. No obstant això, en els últims mesos s'ha produït un alineament d'astres favorable al canvi. Una última oportunitat.

El vent bufa a favor. El Cermi, que continua pressionat per a la reforma, ha donat el vistiplau a la tramitació conjunta dels canvis. Així ho va constatar formalment el passat 24 de maig el president estatal de l'entitat, Luis Cayo, en una carta al president de les Corts, Enric Morera.

Veues expertes interpreten el canvi de líders en el PP estatal com un factor beneficiós per a aconseguir consens parlamentari, la majoria de tres quints que exigeix la reforma i que necessita l'entesa entre els populars i el PSOE. Galícia, l'autonomia que el popular Alberto Núñez Feijoó ha presidit durant anys, sí que té reconegut el dret civil. Feijoó ha nomenat com a responsable de Justícia i Política Constitucional del PP al valencià Esteban González Pons, que formava part del Consell que va aprovar l'Estatut d'Autonomia de 2006, que recull el dret civil i va desenvolupar les primeres lleis inspirades en aquest.

El nou president del PP de la Comunitat Valenciana, Carlos Mazon, s'ha manifestat a favor de la recuperació del dret civil, que considera "irrenunciable", a través de la reforma constitucional dels 2x1. En una entrevista en Alicante Plaza del 30 de maig va constatar l'aposta dels populars "tot assumint que els socis [independentistes] de Pedro Sánchez vulguen aprofitar la conjuntura per a anar més enllà".

"Puig i Mazón estan obligats a espentar el PSOE i el PP perquè aproven la reforma de manera urgent" explica Chirivella que es confessa "optimista" i pensa que al setembre o l'octubre la tramitació "podria estar resolta" a fi d'aprovar la reforma en vespres del sis de desembre, Dia de la Constitució.

Juristes Valencians ha forjat un ampli consens de la societat civil i el suport quasi unànime dels municipis valencians a favor de la reforma, que va exposar al març al Congrés dels Diputats. Aquest consens el van traslladar per carta al president de la Generalitat més de 300 representants de la societat civil i el municipalisme valencià, que instaven Ximo Puig perquè "s'implicara directament", procurant el favor del PSOE i el govern espanyol.

Aquest dimecres, més de tres segles després del greuge del decret de Nova Planta, l'associació de juristes va tornar a convocar la ciutadania al carrer per a reivindicar recuperació del dret civil amb una protesta, a les 19:15 hores, a la plaça de la Mare de Déu de València, que ha comptat amb una ampla representació de la societat civil —sindicats, associacions d'empresaris, entitats cíviques, universitats— i la política. El president de les Corts, Enric Morera, va ser un dels parlaments destacats d'una jornada que van tancar la consellera de Transparència i Qualitat Democràtica Rosa Pérez Garijo i el president de Juristes Valencians, José Ramón Chirivella.

També et pot interessar