PSOE i Unides Podem tanquen el tercer pla anticrisi amb mesures per a congelar el preu del lloguer durant almenys sis mesos

El Consell de Ministres dona llum verda aquest dimarts, 27 de desembre, al tercer paquet d'ajudes per a pal·liar les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna. Els socis de la coalició de govern, PSOE i Unides Podem, han tancat ja els últims detalls sobre la nova bateria de mesures i han escenificat l'entesa amb imatges d'una reunió entre el president, Pedro Sánchez, i la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, reunits en el Palau de la Moncloa. Segons les primeres filtracions, l'acord contempla una congelació del preu dels lloguers en vigor que estiguen pendents de renovació durant almenys sis mesos mes. El decret també arreplegarà mesures per a fer front a l'escalada dels preus dels aliments i entrarà en vigor l'1 de gener.

Després de celebrar l'última reunió del Consell de Ministres del 2022, serà el mateix Pedro Sánchez, qui compareixerà davant dels mitjans de comunicació per a explicar la bateria de mesures anticrisi aprovada i per a fer balanç d'un any que ha estat marcat, fonamentalment, pel conflicte bèl·lic a l'est d'Europa i la crisi de preus històrica posterior que ha portat amb ell.

A pesar del complicat context internacional, Espanya ha aconseguit domar la inflació i ja és el país amb el nivell més baix de la zona euro. Així i tot, el govern de Sánchez ha decidit impulsar un tercer paquet de suport per a fer front a la conjuntura actual, en el qual s'inclourà la pròrroga d'algunes de les mesures actualment en vigor —que expiraven el 31 de desembre— i altres de noves relacionades, principalment, amb la cistella de la compra. A més, el mateix cap de l'executiu va avançar fa uns dies que aquest nou paquet de mesures també inclourà un suport a la indústria gas intensiva i ceràmica.

Rebaixa de l'IVA en la cistella de la compra

Mentre que els dos decrets anteriors se centraven a suavitzar l'efecte de la guerra en els preus de l'energia, en aquest tercer els socis de la coalició governamental han optat per posar el focus en l'alimentació. Una de les iniciatives noves que sona per a ser inclosa en el decret llei del Consell de Ministres d'aquest dimarts és la rebaixa de l'IVA a determinats productes de la cistella de la compra, amb l'objectiu d'amortir l'impacte de la inflació disparada. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, els preus de l'alimentació s'han encarit un 15,7% a la Comunitat Valenciana en l'últim any, quatre dècimes per damunt del conjunt espanyol.

Segons informacions que s'han filtrat, el decret del govern espanyol suprimeix l'IVA superreduït del 4% d'alguns aliments com ara el pa, la llet o el formatge, que passaran a quedar exempts de l'impost. I s'abaixarà del 10 al 5% en altres productes com l'oli d'oliva, el peix i la pasta. També s'ha acordat incloure un xec per a la compra que arribarà a uns cinc milions de llars. Unides Podem reclamava que la quantia fora 300 euros, però sembla que finalment s'ha pactat que en siga de 200.

L'IVA de l'alimentació a Espanya varia entre el tipus reduït (10%) i el superreduït (4%). Es consideren productes d'alimentació aquells que poden servir com a aliment per a humans o animals. Tots estan subjectes al 10% de l'IVA, tret dels que es consideren aliments de primera necessitat com la llet, els ous, les fruites i verdures, el pa o els llegums, que es graven al 4% i que no poden beneficiar-se d'un tipus menor —llevat que el govern decidira eliminar l'IVA per a aquests productes—. No obstant això, hi ha alguns aliments que no s'enquadren en cap d'aquestes categories, per exemple les begudes ensucrades o alcohòliques, a les quals se'ls aplica el tipus general de l'IVA del 21%.

Mesures que es prorrogaran

Encara que l'executiu no ha contemplat quasi cap mesura de pròrroga en els pressupostos generals de l'Estat (PGE) del 2023 per a respondre a les conseqüències de la guerra a Ucraïna, fonts del Ministeri d'Hisenda assumeixen que se n'hauran d'estendre "prou" de les que actualment estan vigents. L'única excepció que s'inclou en els comptes públics de l'any que ve és la gratuïtat dels bitllets de rodalies i mitjana distància per a viatgers freqüents, que suposaran uns 660 milions d'euros al llarg de l'exercici.

Entre les mesures que ja s'han confirmat que es prorrogaran destaca el límit del 2% per a l'actualització de les rendes de lloguer i la pujada del 15% de les pensions no contributives, després de l'acord del govern estatal amb EH Bildu per a aconseguir que donaren suport als PGE del 2023.

En matèria fiscal, el govern de Sánchez va impulsar una bateria de mesures per a contindre la pujada de preus en la factura de llum. Destaca la baixada de l'IVA del rebut de la llum del 10% al 5%, que s'aplica als consumidors, empreses o particulars, amb una potència contractada de fins a deu quilowatts, l'aplicació del tipus impositiu del 0,5% de l'impost especial sobre l'electricitat, i la pròrroga de la suspensió temporal de l'impost sobre el valor de la producció de l'energia elèctrica.

Totes aquestes rebaixes dirigides a moderar les pujades en el preu de l'electricitat van suposar entre gener i octubre un minvament dels ingressos tributaris respecte a l'any passat de 6.436 milions, segons l'última dada actualitzada per l'Agència Tributària en l'informe mensual de recaptació.

Què passarà amb el descompte dels combustibles?

Una de les iniciatives que més expectació alça és la bonificació de vint cèntims per cada litre de combustible. A hores d'ara, l'executiu no ha deixat totalment clar si es prorrogarà o no. La vicepresidenta primera i ministra d'Afers Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, ha reconegut que es tracta d'una mesura controvertida per l'impacte fiscal i per beneficiar a qui té cotxe i no les classes més vulnerables.

Calviño també ha assenyalat que ha sigut una mesura "molt qüestionada" perquè no incentiva l'estalvi en el consum dels carburants, i ha contraposat la mesura a la bonificació del transport públic —trens de rodalia i mitjana distància per a passatgers recurrents—, que ha qualificat d'eina "estrela". Per això, la responsable econòmica del govern ha obert la porta a "centrar" la rebaixa "en els sectors que es poden veure més afectats", entre els quals ha esmentat el transport, l'agricultura, la ramaderia i la pesca. "El que estem veient és si es pot eliminar aqueixa bonificació per a tots i mantindre-la només en aquells sectors per als quals siga necessària", va afirmar recentment.