Què és el superdimarts als Estats Units: claus i què hi ha en joc?

Biden i Trump encaren una cita crucial que pot deixar la nominació per a les eleccions presidencials de novembre pràcticament decidida

Centre de votació a San Francisco, Califòrnia
Centre de votació a San Francisco, Califòrnia / Loren Elliott (Reuters)

Els Estats Units tenen al davant aquest dimarts una de les fites més importants en la carrera de les eleccions presidencials del 2024. Aquest 5 de març és el superdimarts, com es coneix el dia gran del cicle de primàries que disputen els dos partits principals al país, el demòcrata i el republicà. És una data clau perquè fins a una quinzena d'estats trien hui els delegats que després hauran d'elegir els candidats per a la cita amb les urnes del pròxim 5 de novembre. Com que aquesta jornada de primàries reparteix el nombre més elevat de representants polítics —més d'un terç— es pot dir que la nominació quedarà ja molt encarrilada per a Joe Biden i Donald Trump.

Un any sense grans tombs

La tradició del superdimarts es remunta a finals de la dècada dels huitanta per a destriar els candidats dels partits a les eleccions. Amb el pas del temps s'ha transformat en un megaesdeveniment que congrega milers i milers de persones en assemblees i altres activitats al llarg dels Estats Units que serveixen per a definir els aspirants favorits i perquè els que tenen menys suport es retiren de la carrera.

És cert que enguany la cita arriba més descafeïnada que en anys anteriors, perquè ni Biden ni Trump han tingut cap oponent que els disputara de manera seriosa la nominació i, des del principi del cicle, ha semblat tot dat i beneït per a ambdós dirigents. Les primàries presidencials començaren el 15 de gener a Iowa per als republicans i el 3 de febrer a Carolina del Sud per als demòcrates. Des d'aleshores han votat només un grapat d'estats que no han fet sinó assegurar les opcions de tots dos de cara a les convencions nacionals dels respectius partits que els hauran de designar oficialment: seran al juliol per als rojos i a l'agost la dels blaus, respectivament.

La competició republicana ha generat més interés mediàtic per la quantitat d'aspirants en lliça, molts dels quals han caigut pel camí: Ron DeSantis, Chris Christie o Vivek Ramaswamy. Ara mateix l'única que queda en peu i que ha tractat d'aguantar la tirada de Trump per a disputar-li la nominació és l'exambaixadora dels Estats Units en l'ONU i exgovernadora de Carolina del Sud Nikki Haley. Però el fet que sols ha guanyat un dels onze estats on ja s'han celebrat caucus i primàries la situa molt en desavantatge. Tot apunta que el magnat i expresident arrasarà aquest dimarts i deixarà el procés pràcticament sentenciat.

Quins estats voten el superdimarts

Un total de catorze dels quinze estats dels EUA acullen hui primàries republicanes i demòcrates, entre els quals hi destaquen Califòrnia i Texas per ser els més grans i els que més delegats hi assignaran. Els altres són Alabama, Arkansas, Colorado, Maine, Massachusetts, Minnesota, Carolina del Nord, Oklahoma, Tennessee, Utah, Vermont i Virgínia. A més, els votants republicans estan cridats també a Alaska, mentre que els demòcrates a l'estranger i en els territoris de Samoa Americana i de les illes Marianes del Nord també podran elegir candidat hui.

Quants delegats s'hi juguen

En la carrera republicana es disputen 865 dels 2.429 compromissaris que hi ha en tots els Estats Units i quasi el 40% es concentren a Califòrnia i Texas. Per a guanyar la nominació en la Convenció Nacional Republicana de Milwaukee (Wisconsin) hi calen almenys 1.215.

D'altra banda, els demòcrates escullen aquest dimarts 1.439 dels 3.934 delegats que proclamaran el candidat a les eleccions en la Convenció Nacional Demòcrata a Chicago (Illinois). Per a endur-se la candidatura se n'ha de tindre 1.968.

Com funciona?

Amb tants estats en joc i un territori votant en diferents fusos horaris, els resultats complets podrien tardar una bona estona a ser clars. A Califòrnia, les paperetes de vot per correu són vàlides sempre que estiguen segellades el dia de les eleccions primàries o abans i es reben abans del 12 de març. A més, alguns estats celebren "primàries obertes" que permeten l'electorat no afiliat en cap dels dos partits triar si votar en el procés demòcrata o el republicà, cosa que afig una possible capa d'imprevisibilitat.

Podran Biden o Trump cantar victòria ja?

Encara que tot sembla molt decidit, cap dels dos aspirants tindrà després d'aquest superdimarts els números oficials per a considerar-se ja candidat de facto per a les eleccions presidencials de novembre.

A Biden —que fins ara ha assegurat 206 compromissaris— li faltarien 323 per a arribar al nombre exigit inclús si guanya hui la totalitat dels que es disputen, cosa que el situaria en 1.645. El més probable és que amb la falta d'oposició de pes, el demòcrata aconseguisca el nombre necessari de delegats per a considerar-se guanyador de les primàries el 19 de març, quan hagen triat els representants una altra mitja desena d'estats.

Trump tampoc pot proclamar-se victoriós. Encara que ha dominat les primàries republicanes sense contratemps, la presència de Nikki Haley en la contesa està retardant-li el triomf definitiu. Ara mateix suma 273 delegats després d'haver arrasat en els caucus de Dakota del Nord. Encara que s'emportara absolutament tots els representants en el superdimarts —cosa improbable— li faltarien poc menys d'un centenar per a ser oficialment el candidat.

Les opcions de Haley

La pregunta que es repeteix ara mateix és si Haley sobreviurà. Té realment alguna opció l'única rival que mínimament ha disputat a Trump la nominació republicana? L'exgovernadora de Carolina del Sud, que suma de moment 43 delegats, encadena setmanes suportant estoicament la pressió d'una gran part del partit perquè es retire de la contesa, més tenint en compte les successives derrotes que ha patit enfront de l'empresari. Diumenge va agafar aire en guanyar les primeres i úniques primàries que s'ha emportat, al Districte de Columbia.

Ara s'ha marcat el superdimarts com la meta a què arribar per a demostrar donants i votants que pot sostindre la candidatura. Sobretot vol guanyar pes entre aquells sectors que veuen amb recel que Trump, amb diversos processos judicials en marxa per frau fiscal, per l'assalt al Capitoli el 2021 o per haver intentat interferir en els resultats de les presidencials del 2020, es torne a presentar a la Casa Blanca. Però si el cicló Trump agrana de llarg a llarg els estats cridats hui a les urnes, serà molt complicat per a Haley poder justificar que segueix en la contesa.

També et pot interessar

stats