L'avís en l'inici de la COP27 d'Egipte: els efectes del canvi climàtic s'intensifiquen i cada vegada hi queda menys marge

La cimera anual del clima organitzada per les Nacions Unides, la COP27, ha començat a la ciutat egípcia de Sharm al-Sheikh amb la vista posada en el calfament global. A la cita acudeixen representants de vora 200 països per a debatre i analitzar com lluitar contra aquest fenomen que amenaça el planeta i la humanitat. Ho fan amb una primera advertència sobre la taula: els efectes del canvi climàtic s'intensifiquen, segons l'últim estudi de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) conegut aquest diumenge.

S'hi constata com l'augment del nivell del mar s'ha accelerat, el desgel de les glaceres europees bat rècords i els fenòmens meteorològics extrems que causen devastació —com ara incendis, sequeres o inundacions— s'han multiplicat. Tot, arran de l'increment de les concentracions de gasos d'efecte d'hivernacle en l'atmosfera i l'acumulació de calor, que han convertit els últims huit anys en els més càlids des que hi ha registres, alerta l'entitat vinculada a l'ONU.

Un altre dels avisos de l'informe provisional sobre l'"Estat del clima mundial 2022" és que la temperatura mitjana mundial del 2022 està ja 1,15 graus Celsius (°C) per damunt dels nivells preindustrials (1850-1900), quan l'ésser humà encara no emprava massivament els combustibles fòssils que emeten gasos d'efecte d'hivernacle quan es cremen. La xifra està perillosament prop del llindar mínim de l'1,5 °C establit com a objectiu en l'Acord de París, signat el 2015, segons el qual la temperatura del planeta no pot incrementar-se més d'aquesta quantitat. El marge, doncs, s'estreta cada vegada més mentre la concentració de diòxid de carboni, metà i òxid nitrós en l'atmosfera marca rècords anuals.

Els propòsits principals de la COP d'enguany, que s'allarga fins al 18 de novembre, són elevar el nivell de compromís respecte del finançament de la transició ecològica per a descarbonitzar les economies, sobretot les de països en vies de desenvolupament, i limitar el calfament del planeta per sota del grau i mig de temperatura mitjana a la qual quasi ja hem arribat.

Però en aquesta edició número 27 s'ha colat també la crisi energètica derivada de la guerra desencadenada per la invasió russa a Ucraïna, que és determinant sobretot per als països de la Unió Europea (UE). Els Vint-i-set encaren la COP fent equilibris per a conciliar mesures que els acosten a les metes climàtiques acordades i la resposta d'urgència a l'escassetat de combustibles fòssils per la contesa. Unes fonts d'energia, de les quals, en realitat, es volen desprendre a mitjà termini.

També hi ha entre les negociacions de la COP27 la qüestió sobre pèrdues i danys generats pel canvi climàtic als països més vulnerables i pobres, els més exposats als efectes del calfament global. Aspiren a acordar les bases sobre les quals pivotaria un futur mecanisme que funcione com una mena de fons de compensació.

Torn de la política

Aquest dilluns i dimarts és el torn de la negociació política en la COP27. Els caps d'Estat i de govern dels països participants estan ja a Sharm al-Sheikh, on els han rebut el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, i el president d'Egipte, Abdelfatah al-Sisi. Segons dades de l'organització, durant aquestes dues jornades de màxim nivell polític intervindran davant el plenari de la COP27 prop de cent líders de tot el món, amb especial rellevància d'Àfrica.

El cap del govern espanyol, Pedro Sánchez, intervé en la sessió d'aquest dilluns, concretament en la primera part, que s'ha denominat Cimera de la Implementació. Entre els assistents destaquen els acabats de nomenar primers ministres del Regne Unit, el conservador Rishi Sunak —el qual ha rebut nombroses crítiques després de dir en un primer moment que no hi aniria—; i d'Itàlia, la ultradretana, Giorgia Meloni.

Una de les sorpreses és l'assistència del president electe del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, que va derrotar en les eleccions el controvertit Jair Bolsonaro en una victòria molt celebrada per l'esquerra ambientalista. Durant la campanya, el polític brasiler va posar el focus en la protecció de l'Amazònia i va advocar per tornar a posar en marxa polítiques per a lluitar contra el canvi climàtic.

Absència dels més contaminants

La cimera climàtica més important del món estarà marcada per l'absència dels caps d'Estat de tres de les potències més contaminants del planeta: Rússia, la Xina i l'Índia.

El president rus, Vladímir Putin, no hi assistirà malgrat que les repercussions energètiques i climàtiques de la invasió ordenada a Ucraïna serà un dels principals focus de la conferència. El mandatari ha rebut una dura resposta internacional i compta amb pocs aliats a Occident. Sí que hi estarà present una delegació russa, que pressionarà perquè s'excloguen de les sancions les tecnologies que permeten reduir les emissions de carboni, per considerar que la lluita contra el canvi climàtic és "conjunta", segons el Kremlin.

Xi Jinping, president de la Xina, l'emissor més gran de gasos d'efecte d'hivernacle del món, tampoc té previst atendre la cimera tot i ser una de les economies més potents del món que, a més, està augmentant l'ús de carbó com una de les principals fonts d'energia. La negativa a acudir a Sharm al-Sheikh té lloc després que el país oriental suspenguera les negociacions bilaterals sobre el canvi climàtic amb els Estats Units a l'agost, una de les mesures preses com a represàlia per la visita a Taiwan de presidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi.

L'Índia, un altre dels països més contaminants del món, tampoc hi ha confirmat encara l'assistència del seu primer ministre, Narendra Modi, mentre que la delegació índia tractarà d'abordar el finançament climàtic per als països en desenvolupament, així com llevar-se pressió per a abandonar l'ús del carbó, igual que la Xina.

Sánchez defensa que la crisi energètica no pot postergar la lluita climàtica

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha demanat davant la COP27 no usar la crisi energètica com a "excusa" per a relegar els compromisos ni faltar a la paraula donada en la lluita contra el canvi climàtic. Així, ha demanat al món "eixir de la letargia" i passar a l'acció.

Per contra, ha dit, la crisi derivada de la guerra a Ucraïna ha de ser una motivació addicional per a accelerar la transició ecològica, tal com ha fet la Unió Europea.