El canvi climàtic amenaça la salut de les persones
Un informe científic adverteix dels efectes del calfament global associat als combustibles fòssils: més morts per calor, inseguretat alimentària, proliferació de malalties infeccioses o problemes de salut mental
La crisi climàtica associada directament a l'ús dels combustibles fòssils s'ha convertit ja en un gran problema de salut global. L'avanç del calfament terrestre multiplica els fenomens meteorològics extrems —onades de calor, sequeres o inundacions— i, paral·lement, posa en perill la salut humana. És l'alerta que llança aquest dimecres l'estudi The Lancet Countdown, elaborat per la prestigiosa revista, i que inclou el treball de diversos experts de l'àmbit internacional per a analitzar aquest impacte través de més de quaranta indicadors. En la setena edició, la conclusió és clara: "El món es troba en una conjunció crítica".
Les veus de l'informe se centren a remarcar el vincle entre el canvi climàtic i els combustibles fòssils: petroli, el gas natural i el carbó. Adverteixen que l'"addicció persistent" a aquestes fonts energètiques que copen les polítiques i estratègies de governs actuals i empreses amenacen "cada vegada més" la supervivència de les generacions presents i futures. Afirmen que cap país està segur i que les repercussions sanitàries de les múltiples crisis obertes —com ara la pandèmia de covid-19 o la guerra a Ucraïna— exerceixen una pressió addicional sobre els sistemes de salut.
La crisi climàtica i el calfament global augmenten el risc d'inseguretat alimentària, transmissió de malalties infeccioses, afeccions relacionades amb les altes temperatures, pobresa energètica i morts per exposició a la contaminació, resumeix la investigació de The Lancet. En l'elaboració del document, anomenat "Compte arrere sobre la salut i el canvi climàtic: la salut a la mercé dels combustibles fòssils" i dirigit per la University College London, participen un centenar d'especialistes de 51 institucions. Entre elles, l'Organització Mundial de la Salut i l'Organització Meteorològica Mundial.
Les principals troballes
Els esdeveniments climàtics extrems que amenacen la vida són cada vegada més freqüents, indica l'estudi. Durant 2021 i 2022, aquests fenomens causaren devastació en tots els continents, fet que augmenta la pressió sobre els serveis de salut que ja bregaven amb les repercussions de la pandèmia.
Per indicadors, el text recorda que l'exposició a la calor extrema afecta directament la salut: exacerba malalties subjacents com les cardiovasculars i respiratòries, provoca desenllaços negatius de l'embaràs o problemes de salut mental.
Els xiquets menors d'un any van experimentar, col·lectivament, 600 milions de dies més d'onades de calor (4,4 dies més per menor) i els majors de 65 anys, 3.100 milions de dies més (3,2 dies més per persona) entre 2012 i 2021, en comparació amb el període 1986-2005. Més de 350.000 persones moren cada any al món per calor extrema. Han crescut un 68% entre 2017 i 2021, en comparació amb 2000-2004.
Una altra de les troballes és que l'exposició a la calor va provocar la pèrdua de 470.000 milions de potencials hores de treball a tot el món el 2021.
Però el calfament global no augmenta només les morts per colps de calor o per contaminació, també afecta la propagació de malalties tropicals com són el dengue, la malària o el virus del Nil occidental. L'informe alerta que tornen amb força a Europa perquè l'augment de graus de temperatura fins i tot a l'hivern ofereixen millors condicions per al contagi pels mosquits.
A curt termini, el canvi climàtic està afectant també tots els pilars de la seguretat alimentària: la pujada de temperatures i els fenòmens meteorològics extrems amenacen directament el rendiment de les collites perquè acurten la temporada de creixement dels cultius. De mitjana, un 29% més de la superfície terrestre mundial es va veure afectada per una sequera extrema anualment entre 2012-2021, en comparació amb 1951-1960, fet que provoca inseguretat hídrica i alimentària.
La intensitat del carboni del sistema energètic mundial s'ha reduït en menys d'un 1% respecte als nivells de 1992, quan es va adoptar la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, esmenta el document. Al ritme actual, la descarbonització total del sistema energètic portaria 150 anys, molt lluny de les exigències de mantindre el calfament global en 1,5 graus, com es va establir en l'Acord de París.
"El nostre informe revela que ens trobem en un moment crític. Veiem com el canvi climàtic està impactant greument en la salut mentre que la persistent dependència global dels combustibles fòssils agreuja aquests danys enmig de múltiples crisis mundials", afirma Marina Romanello, directora executiva de The Lancet Countdown.
Encara hi ha esperança
Malgrat els preocupants indicis, l'equip investigador creu que encara hi ha "rajos d'esperança": la resposta ha d'estar centrada en la salut. Per exemple, millorar la qualitat de l'aire ajudaria a evitar les morts derivades de l'exposició a la contaminació atmosfèrica a causa dels combustibles fòssils, que només el 2020 van ser 1,3 milions. Accelerar la transició cap a dietes més equilibrades i basades en plantes no sols reduiria el 55% de les emissions del sector agrícola procedents de la producció de carn roja i llet, sinó que també evitaria fins a 11,5 milions de morts anuals relacionades amb els hàbits alimentosos i reduiria el risc de malalties zoonòtiques.
Després de publicar-se l'informe, el secretari general de l'ONU, António Guterres, ha fet un resum demolidor de la situació: "La crisi climàtica ens està matant". "Està acabant no sols amb la salut del planeta, sinó també amb la de les persones mitjançant la contaminació atmosfèrica, disminució en la seguretat alimentària, més riscos de brots de malalties infeccioses, el rècord en altes temperatures, sequeres, inundacions", ha afegit.
