El canvi climàtic esborrarà del mapa un terç de les glaceres protegides del món

Un nou estudi de la Unesco alerta de l'imparable impacte de l'escalfament terrestre, que en 2050 haurà fet desaparéixer la massa gelada de llocs emblemàtics com Monte Perdido a Espanya

Una imatge de Monte Perdido i la vall d'Ordesa
Una imatge de Monte Perdido i la vall d'Ordesa / Javier Rosano (Shutterstock)

El canvi climàtic ja és irreversible. La comunitat científica ha constatat amb diverses investigacions com l'expulsió continuada de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera ha provocat ja un calfament global que no es pot frenar, tot i que moderar fins a quin punt pugen les temperatures sí que està en mans de l'ésser humà. Ara, un nou estudi elaborat per la Unesco avalua com impactarà el calfament en els cinquanta llocs declarats patrimoni de la humanitat en què hi ha glaceres. I les perspectives no són gens falagueres: un terç del total desapareixeran d'ací a 2050 a causa del desgel, independentment que s'aconseguisca limitar l'augment de la temperatura als 1,5 °C, com s'han marcat les autoritats mundials. Representa un 10% de tota la superfície glacial de la Terra. 

L'informe, presentat aquest dijous, posa l'accent en la preocupant situació en què es troba el patrimoni glacial mundial i adverteix que cada any perd de mitjana 58.000 milions de tones de gel, l'equivalent al volum total d'aigua utilitzat per Espanya i França. Entre els llocs que el canvi climàtic amenaça d'esborrar del mapa a mitjan segle, segons l'organisme dependent de les Nacions Unides, està un enclavament d'alt valor natural i paisatgístic espanyol: les glaceres de Monte Perdido, als Pirineus aragonesos. 

Pel que fa a paratges internacionals, el rànquing de glaceres en risc de desaparició l'encapçalen les ubicades en els tres rius paral·lels de Yunnan, a la Xina. Són les que més ràpid es fonen: des del 2000 han perdut més de la meitat de la massa, el 57,2%. En el llistat hi ha altres llocs emblemàtics d'Amèrica del Nord, Sud-amèrica, Àfrica i Europa. Entre d'altres, els parcs estatunidencs de Yellowstone i Yosemite, les Dolomites italianes, el parc nacional de Los Alerces (Argentina) o el Kilimanjaro (Tanzània). 

La Unesco recorda que la meitat de la humanitat depén de les superfícies glacials com a font d'aigua, tant per a l'ús domèstic com per a l'agricultura i l'energia hidroelèctrica. Això, a més de la gran importància que tenen a escala cultural, religiosa i turística. Les noves dades alerten que totes les glaceres que conformen el patrimoni mundial estan seriosament amenaçades i quasi dos terços, el 60%, presenten una "reculada a ritme accelerat" de la massa. Aquest alarmant desglaç causa un 5% de l'elevació del nivell de la mar en tot el món, amb el risc d'inundacions que això comporta. 

L'estudi ofereix, però, un raig d'esperança: si la temperatura global no s'eleva més d'1,5 graus respecte als nivells preindustrials, la resta de la superfície glacial d'aquests llocs protegits encara podria salvar-se. Per això, l'organisme adscrit a l'ONU defén la creació d'un fons internacional per a vigilar i protegir les glaceres, més suport a la investigació científica, i la concepció i posada a punt de mesures d'alerta i reducció de risc davant les catàstrofes naturals.

També et pot interessar