Més de cinquanta països i entitats secunden l'aliança contra la sequera que impulsen Espanya i el Senegal en la COP27

Un informe de l'ONU adverteix que la gravetat d'aquest fenomen extrem ha augmentat quasi el 30% des del 2000 i que encara ho farà més pels efectes del canvi climàtic i la degradació de la Terra

El president Sánchez participa en la COP27, aquest dilluns
El president Sánchez participa en la COP27, aquest dilluns / Khaled Elfiqi

Els caps d'estat i de govern de tot el món han començat les negociacions polítiques per a combatre amb urgència els efectes del canvi climàtic i el calfament global en la cimera anual que celebra l'ONU, enguany a la ciutat egípcia de Sharm al-Sheikh. El president espanyol, Pedro Sánchez, ha fet un pas avant en el primer dia de debat de la COP27 per a presentar l'Aliança Internacional de Resiliència contra la Sequera, una iniciativa que ha desenvolupat Espanta conjuntament amb el Senegal i a la qual ja s'han adherit una trentena de països i una quantitat semblant d'organitzacions.

Entre les nacions que han mostrat suport a l'entesa estan els Estats Units, la Xina i també la Unió Europea. En total són 29, tot i que s'espera que se n'hi sumen més progressivament. L'Argentina, Bèlgica, Xile, Costa Rica, Costa d'Ivori, República Dominicana, Egipte, França, Alemanya, Ghana, Hondures, Kenya, Mauritània, Mèxic, Mongòlia, el Marroc, Namíbia, Panamà, Portugal, el Senegal, Eslovàquia, Eslovènia, Somàlia, Tunísia, els Emirats Àrabs Units i l'Uzbekistan són els que s'hi han afegit de moment. A més, en la llista d'entitats que la secunden figuren huit organismes de Nacions Unides, a més de bancs de desenvolupament, vehicles d'inversió i ONG, entre altres.

L'aliança persegueix conjuminar esforços per a accelerar l'acció i ajudar els països a millorar la preparació contra futures sequeres abans del 2030. Els signants es comprometen a impulsar un canvi en la forma en la qual el món afronta els creixents riscos de sequera per a passar de la resposta d'emergència a la creació de resiliència a llarg termini. "Cap país, ric o pobre, és immune a la sequera ni als seus efectes. La Banya d'Àfrica registra cinc anys seguits sense a penes pluges, i exposa 26 milions de persones a la fam, a la lluita per la supervivència i al desplaçament forçós. Europa ha patit aquest estiu la sequera més extrema en els últims 500 anys", ha subratllat Sánchez durant la presentació del mecanisme.

La gravetat d'aquest fenomen ha augmentat quasi un 30% des del 2000, segons l'últim informe de la Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació, i s'espera que s'incremente encara més a causa dels efectes combinats del canvi climàtic i la degradació de la terra. A més, afecta 55 milions de persones cada any i es tracta d'una de les principals amenaces per al desenvolupament sostenible, especialment als països en desenvolupament.

En la mateixa línia, el Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de l'ONU pronostica que les sequeres seran més freqüents, extremes i duradores i que tres de cada quatre persones al món viuran en condicions més seques i de més escassetat d'aigua per al 2050. Un de cada quatre xiquets viurà en àrees amb escassetat extrema d'aigua i fins a 216 milions de persones podrien veure's obligades a migrar per al 2050.

Espanya hi aportarà cinc milions

La futura aliança de països contra la sequera naix com a trampolí d'impuls polític per a ajudar tots els països, ciutats i comunitats perquè estiguen prou preparats abans de la pròxima sequera i que puguen recuperar-s'hi ràpidament i prosperar després. Com a primer pas, Espanya aportarà al projecte cinc milions d'euros per a impulsar els treballs i captar més recursos. El president de Kenya, William Ruto, s'ha compromés a plantar 5.000 milions d'arbres els pròxims cinc anys i 10.000 en deu.

Entre els objectius de l'aliança hi ha aconseguir que la resiliència contra la sequera siga una prioritat en desenvolupament i la cooperació, així com promoure l'intercanvi d'accions innovadores, la transferència de tecnologia i finançament. Per a aprofitar al màxim els beneficis del treball conjunt en matèria de resiliència a la sequera, col·laborarà amb altres plataformes, com la llançada per l'ONU i l'Organització Mundial de la Meteorologia (OMM) per a crear una xarxa mundial d'alerta primerenca. També compartirà coneixements amb iniciatives regionals.

D'altra banda, i també en el marc de la COP27, el president Sánchez s'ha compromés a destinar 30 milions d'euros des d'Espanya a accions relacionades amb l'adaptació al canvi climàtic.

També et pot interessar