Guterres reclama a tots els governs taxar els beneficis extraordinaris de les energètiques

També demana un "pacte de solidaritat climàtica" perquè tots els països facen l’esforç extra necessari per a reduir les emissions

Comença la cimera anual del clima organitzada per les Nacions Unides, la COP27 / À Punt NTC
ntc
07 de novembre 2022 - 18:13

El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha reclamat aquest dilluns, en la cimera anual del clima organitzada per les Nacions Unides, a tots els governs que imposen impostos sobre els beneficis extraordinaris de les empreses energètiques fòssils per a abordar els problemes derivats de l’alça dels preus del menjar a l’energia, i els danys que pateixen els països afectats pel canvi climàtic.

En aquest sentit, Guterres ha apuntat que "cal acordar un mapa precís i un cronograma clar per reflectir l’escala de la urgència del desafiament" que comporta indemnitzar els països del sud global, que pateixen les conseqüències del canvi climàtic sense a penes ser responsables de les emissions contaminants que l’han causat. "Aquest pla ha d’incloure arranjaments institucionals efectius per al seu finançament", ha subratllat el secretari general de l'ONU, que considera que obtindre resultats concrets en aquest aspecte determinarà el compromís dels governs en l’èxit de la COP27. 

Guterres s’ha expressat així durant la cerimònia d’obertura de la cimera (COP27), a la ciutat egípcia de Sharm al-Sheikh. Allí, vora un centenar de caps d’Estat i Govern abordaran l’emergència climàtica durant dos dies. 

D’igual forma ha fet una crida perquè les economies desenvolupades i emergents establisquen un "pacte de solidaritat climàtica" perquè tots els països facen l’esforç extra per reduir les emissions aquesta dècada en línia amb l’objectiu d'1,5°. Un acord que ha de garantir que els països rics i les institucions internacionals brinden assistència financera i tècnica per ajudar les economies emergents a accelerar la transició cap a les renovables i posar fi així a la dependència dels combustibles fòssils. 

Guterres també contempla eliminar gradualment el carbó en els països de l’OCD per al 2030 i el 2040 per a tota la resta. I en aquest sentit ha recordat els Estats Units i la Xina —les dues economies més grans del món— que tenen una responsabilitat particular d’unir esforços per a fer realitat aquest pacte, que és "l’única esperança per assolir els objectius climàtics".

Més de 50 adhesions a l’Aliança davant la sequera

L’aliança Internacional per la Resiliència davant la Sequera, impulsada per Espanya i el Senegal, i llançada paral·lelament a la cimera del clima, compta ja amb l’adhesió de 29 països entre els quals estan els Estats Units i la Xina. També figuren huit organismes de Nacions Unides, a més de bancs de desenvolupament, vehicles d’inversió i ONG, entre altres. 

L’aliança busca unir esforços per accelerar l’acció i ajudar als països a millorar la preparació davant de futures sequeres abans del 2030. Els països i organitzacions signants es comprometen a impulsar un canvi en la forma en la qual el món afronta els creixents riscos de sequera per a passar de la resposta d'emergència a la creació de resiliència a llarg termini.

"L'Amazònia frega el punt de no retorn"

Representants dels pobles indígenes i comunitats locals amazòniques han alertat dels efectes del canvi climàtic que pateixen als seus territoris per agents externs com empreses fusteres i agrícoles, que han desforestat la conca amazònica de forma massiva, derivant en efectes mai vistos abans. 

Nadino Calapucha, coordinador de les Organitzacions Indígenes de la Conca Amazònica i portaveu de l'Aliança Global de Comunitats Territorials, ha posat l'accent en la importància dels pobles com a guardians dels boscos, tot alertant que la desforestació genera períodes de sequera i afecta prop del 20% del total de la superfície de l'Amazònia. "Això és arribar pràcticament al punt de no retorn; això és real", ha alertat. 

Calapucha ha denunciat també que els pobles indígenes i comunitats locals amazòniques “viuen en el centre d'una crisi global climàtica i de biodiversitat" i que, malgrat que les seues solucions per a protegir la natura han demostrat ser “altament efectives”, només reben una xicoteta fracció del finançament necessari per a implementar-les. 

També et pot interessar