La Comunitat Valenciana esquiva la sequera que pateix Europa
És una de les poques zones al continent que esquiva una falta de precipitacions històrica
El passat març va ploure més en 26 dies a Ontinyent que a Londres en tot un any. I la ciutat de València va registrar la primavera més humida en segle i mig –amb dades des de 1864–. Són només dos exemples d'un tren de borrasques que va travessar la Comunitat Valenciana durant la primavera i que va convertir març en el més humit de la història a la Comunitat Valenciana. L'any hidrològic a la Comunitat Valenciana és normal (i fins i tot ha plogut per damunt de l'habitual) en un context europeu de sequera. També l'estiu. De fet, al conjunt d'Espanya ha plogut un 26% menys en l'últim any hidrològic (d'octubre a mitjan agost), amb dades d'Aemet. I segons l'últim mapa de l'indicador combinat de sequera (que publica la Comissió Europea) el 47% del territori de la UE està en estat d'alerta per falta de pluja.
"Les quantitats acumulades no aconsegueixen els valors normals en gran part de la Península, excepte a les províncies de Granada, Almeria, Múrcia i a la Comunitat Valenciana, així com punts de la cornisa cantàbrica, en els quals va superar els valors normals", explica l'informe d'Aemet en el qual s'analitzen les precipitacions d'agost. L'anàlisi amplia que en punts del nord de Castelló van acumular-se 40 mm de pluja entre el 10 i el 16 d'aquest mes.
L'estiu és una estació plujosa a Europa, llevat del Mediterrani, però enguany aquesta màxima no s'està complint. L'últim informe de l'Observatori Europeu de la Sequera, corresponent a agost del 2022, remarca que la sequera que afecta moltes regions d'Europa "des del principi d'any s'ha expandit i ha empitjorat encara més des del principi d'agost. Les condicions seques estan relacionades amb una absència àmplia i persistent de precipitacions combinada amb una seqüència d'onades de calor des de maig". França, per mencionar un cas, parla des del principi de mes de sequera sense precedents.
La situació ha deixat imatges per a l'hemeroteca. A Alemanya, la forta sequera, ha deixat al descobert les anomenades Hungersteine -pedres de la fam- que contenen advertiments en alguns casos centenaris relacionats amb el perill de fam que portava en el passat el baix nivell dels rius. El principal problema en aquest país no és tant l'amenaça que implica la sequera per a l'agricultura, com els problemes que el baix nivell dels rius porta per al transport fluvial, la qual cosa, segons la Confederació de la Indústria Alemanya (BDI), és una amenaça per a les cadenes de subministrament, fet que pot afectar tota l'activitat econòmica.
No és un cas únic. El nivell de l'aigua del riu Rin en el seu accés als Països Baixos ha caigut a 6,48 metres, la dada més baixa mai mesurada i preocupa especialment l'impacte en el transport marítim. I a Polònia, per mencionar un altre cas, els baixos nivells dels rius estan complicant també el transport marítim que es pretén reactivar com a resposta a la situació energètica creada per Rússia arran de la invasió d'Ucraïna.
