La sequera fa reaparéixer l'Stonehenge espanyol en un embassament de Càceres

Aquestes restes arqueològiques, amb més de 7.000 anys d’història, només han quedat a la vista quatre vegades en la història

El Dolmen de Guadalperal, col·loquialment conegut com a “Stonehenge espanyol”, es remunta al 5000 aC. / À Punt NTC

Les temperatures màximes històriques d’aquest estiu que han causat la pitjor sequera del país en dècades, també han aportat un inesperat efecte secundari, per a la delícia dels arqueòlegs: l'aparició d'un cercle de pedra prehistòric, ubicat a l’interior d’una presa.

Batejat oficialment com el Dolmen de Guadalperal, però col·loquialment conegut com a “Stonehenge espanyol”, es creu que aquest cercle de desenes de pedres megalítiques es remunta al 5.000 aC. Actualment, es troba totalment exposat en un racó de l'embassament de Valdecanas, a la província central de Càceres, on les autoritats asseguren que el nivell de l'aigua ha baixat al 28% de la capacitat.

"És una sorpresa i una rara oportunitat de poder-hi accedir", ha afirmat l'arqueòleg Enrique Cedillo, de la Universitat Complutense de Madrid, un dels experts que s’han afanyat a aproximar-se a estudiar aquestes restes arqueològiques abans que l’aigua les torne a submergir.

El Dolmen va ser descobert per l'arqueòleg alemany Hugo Obermaier el 1926, però la zona va ser inundada el 1963, en un projecte de desenvolupament rural sota la dictadura de Francisco Franco. Des d'aleshores només s'ha tornat totalment visible quatre vegades.

Els dòlmens, pedres disposades verticalment que solen suportar una roca plana, apareixen escampats per diversos punts de l’Europa occidental i se sap poc sobre qui els va erigir. Les restes humanes trobades a prop han donat lloc a la teoria que es tracta de tombes.

Les associacions històriques i turístiques locals han advocat per traslladar les pedres del Guadalperal a un museu, o fins i tot a un altre lloc de secà. Però el risc de perdre el seu valor històric és major. 

Per a Rubén Argentas, propietari d'un petit negoci d'excursions en vaixell, aquesta aparició és bona com a reclam turístic. Però no hi ha res favorable per als agricultors locals. "Des de la primavera no ha plogut prou... No n’hi ha aigua per al bestiar i l'hem de transportar", ha explicat José Manuel Comendador, un dels perjudicats. En termes pareguts s’ha pronunciat Rufino Guinea, per a qui la collita de pebre dolç ha estat devastada.

El canvi climàtic ha deixat la península Ibèrica en el seu punt més sec en 1.200 anys, i s'espera que les pluges hivernals disminuïsquen encara més, segons un estudi publicat per la revista Nature Geoscience.

El Dolmen de Guadalperal, a la vista a l'embassament de Valdecanas
El Dolmen de Guadalperal, a la vista a l'embassament de Valdecanas / Susana Vera / Reuters

Reaparicions històriques a causa de la sequera

Espanya no ha sigut l'únic país del món en sofrir aquests redescobriments. Els records de sequeres també s'han revifat a Alemanya, amb la reaparició en les últimes setmanes de les anomenades "pedres de la fam" al llarg del riu Rin. El seu ressorgiment és vist per alguns com un avís i recordatori de les dificultats a les quals es va enfrontar la gent durant les antigues sequeres. Les dates visibles a les pedres vistes a Worms, al sud de Frankfurt, i Rheindorf, prop de Leverkusen, incloïen 1947, 1959, 2003 i 2018.

Un altre dels poderosos rius d'Europa, el Danubi, ha caigut a un dels nivells més baixos en gairebé un segle a conseqüència de la sequera, i ha deixat al descobert els cascos de més de 20 vaixells de guerra alemanys afonats durant la Segona Guerra Mundial, a prop de la ciutat portuària de Prahovo, a Sèrbia. Els vaixells es trobaven entre els centenars que la flota del Mar Negre de l'Alemanya nazi va afonar al llarg del Danubi el 1944, mentre es retiraven de l'avanç de les forces soviètiques. Hui dia encara dificulten el trànsit fluvial durant els nivells d'aigua baixos.

També Itàlia ha trobat restes de la Segona Guerra Mundial. El govern ha declarat l'estat d'emergència a les zones al voltant del riu Po, on a finals de juliol es va descobrir una bomba de 450 kg, prèviament submergida a les aigües baixes del riu més llarg del país. Al voltant de 3.000 persones que vivien prop del poble del nord de Borgo Virgilio, prop de la ciutat de Màntua, van ser evacuades mentre experts militars desactivaven i realitzaven una explosió controlada del dispositiu, fabricat als Estats Units.

També et pot interessar