Un sector turístic de rècord reflexiona sobre els seus propis límits
Hui és el Dia Mundial de la Resiliència en el Turisme, una oportunitat per a repensar l’impacte de la indústria que a la Comunitat Valenciana representa vora un 16% del PIB
La indústria del turisme tendeix a associar el seu èxit a indicadors merament quantitatius com el nivell d'ocupació, però part d’aquesta indústria, que a la Comunitat Valenciana representa vora un 16% del PIB, comença a reflexionar sobre els seus límits poc abans del tret d'eixida d'esdeveniments com les Falles, unes festes marcades per una massificació que ja ocasiona problemes de convivència i de salubritat.
Aquest dissabte és el Dia Mundial de la Resiliència en el Turisme, una oportunitat per a debatre al voltant d’altres aspectes qualitatius, com ara la sostenibilitat i la qualitat en l’oferta, més enllà de les xifres que manegen hotels i restaurants i de batre certs rècords, com els deu milions i mig de turistes estrangers que van visitar la Comunitat Valenciana l'any passat.
"Crec que hauríem d’oblidar-nos de la quantitat, hem de buscar la qualitat per a poder ser sostenibles i deixar un impacte econòmic positiu en la destinació", afirma Lola Teruel, professora de Turisme i ADE a la Universitat Politècnica de València i experta en innovació en el turisme.
El fenomen no és endèmic a casa nostra. L’estat espanyol està a punt de convertir-se en líder del turisme mundial i, amb els nous models de baix cost i la desregulació de la indústria, la massificació afecta ciutats i territoris de tot el món, obligant a pensar i posar límits.
"Quan passegem per una zona i hem d'anar esquivant els turistes, o quan veiem que hi ha una pèrdua d'identitat local perquè les cadenes de fast-food i les franquícies han agafat el relleu dels comerços tradicionals, s’evidencia aquesta crisi amb unes allaus brutals de turistes", adverteix Teruel. "Hem de tindre les comunitats locals contentes perquè hi haja una sostenibilitat a escala social i cultural", afegeix. I planteja a més repensar la capacitat de càrrega dels espais oberts, a l'aire lliure, de la mateixa manera que es va transformar la dels espais tancats amb l'arribada de la pandèmia de la covid-19.
Hem de tindre les comunitats locals contentes perquè hi haja una sostenibilitat a escala social i cultural
La mobilitat juga també un rol essencial en la sostenibilitat de la destinació i l’ús dels recursos que es comparteixen amb la societat local. Models com el dels creuers s’han posat en qüestió per la pressió que exerceixen en les destinacions, la minsa contrapartida econòmica i un impacte ambiental.
El turisme de negocis, segment al qual s’adreça la commemoració d’enguany, treballa també per la sostenibilitat. Edificis eficients com el Palau de Congressos de València, on es redueix el malbaratament d'aliments, pren xicotetes mesures que pretenen minvar l’impacte de l’activitat.
"Demanem als assistents que reconfirmen en el mateix dia si es queden a dinar o no, amb la finalitat de malbaratar menys, i oferim l’opció de preparar l’àpat per a emportar-se, i reduir així els residus", explica Sylvia Andrés, directora del Palau de Congressos.
Els reptes del sector turístic per a esdevenir sostenible són encara enormes. En dies com hui, es posen sobre la taula bones pràctiques i es reconeixen les iniciatives relacionades amb un impacte positiu en l’esfera econòmica, social i mediambiental.
