Creuers: la cara i la creu d'un model turístic a debat

El passatge d’aquests gegants deixa molts beneficis econòmics, però contaminen molt

Els creuers són la cara i la creu d'un model turístic a debat / À Punt NTC

El turisme de creuers pren velocitat a València. Fins a 4 vaixells, amb més de 2.000 turistes, han coincidit aquest divendres al port de la ciutat, i demà està previst que n'atraquen dos més, entre els quals el creuer més gran del món, el Wonder of the Seas. Un vaixell de 240.000 tones on poden viatjar, entre tripulació i passatgers, 8.000 persones, és a dir, l'equivalent de tota la població de Peníscola, la Pobla de Farnals o Pedreguer.  

Els barris del port denuncien que aquesta despesa no compensa els inconvenients que comporta aquest tipus de turisme, ja que els visitants deixen poca despesa, però aporten una gran pressió als serveis del municipi. També deixen molt de fem i el tipus de compres que fan no beneficia el comerç tradicional, per no parlar de la contaminació i les molèsties. 

De fet aquests gegants de la mar tenen un impacte cada vegada més evident, tant en termes econòmics com mediambientals, i són la cara i la creu d'un model turístic a debat.  

La previsió de l'Autoritat Portuària de València és que enguany arriben per mar 800.000 turistes. Això és el doble que en 2019, l'última temporada abans de la pandèmia. Aquell any, segons el port, l'impacte econòmic va ser de 70 milions d'euros. Per tant, si es compleixen les previsions, enguany estaríem parlant d'uns 140 milions.

Però darrere d'aquests megavaixells no tot són beneficis, aquestes autèntiques ciutats flotants generen molta contaminació. Segons un informe de l'organització Transports and Environment, els creuers que van atracar als ports espanyols el 2019 van emetre 5 vegades més òxid de sofre que tot el parc automobilístic del país.

Aquest informe també revela que el mar Mediterrani és una de les àrees més contaminades del món per l'òxid nitrós que genera el turisme de creuers. Per països, el rànquing l'encapçala Espanya, seguit d'Itàlia, Grècia i França. I, si mirem els ports, els més afectats són, per aquest orde, Barcelona, Palma i Venècia. 

El problema ha arribat al punt que, aquest dijous, el govern balear i les grans navilieres van firmar un acord que limita a 3, els creuers que diàriament poden arribar al port de Palma. Un menys dels que hi ha aquest divendres a València. Amb aquest acord, la capital balear s'ha convertit en el segon port mediterrani que tanca un acord així, després del de Dubrovnik (Croàcia).

També et pot interessar