Nino Bravo: una veu viva mig segle després

Tal dia com hui fa cinquanta anys va morir un dels cantants valencians més estimats: repassem la seua vida i el llegat etern que va deixar

El mite de Nino Bravo roman viu cinquanta anys després de la seua mort / À Punt NTC

La veu única de Nino Bravo continua igual de present cinquanta anys després de la seua mort. En l'Any Nino Bravo, institucions, familiars, amics i fans del cantant han organitzat una infinitat d'homenatges i reivindicacions cap a la seua figura, responsable de la banda sonora de diverses generacions i amb un llegat musical que continua imparable en plataformes virtuals i xarxes socials.

Tal dia com hui fa mig segle es va produir l'accident de trànsit que el va convertir en mite amb només 28 anys. Luis Manuel Ferri Llopis va nàixer al poble d'Aielo de Malferit (Vall d’Albaida), el 3 d'agost de 1944, però allí només va viure els dos primers anys de la seua vida abans que la seua família s'assentara a València, al carrer de la Visitació.

Allí va créixer el xiquet al qual anomenaven Manolito, que d'adolescent va començar a treballar en una joieria mentre apuntava ja maneres en el cant melòdic, segons relaten els seus biògrafs i recull la web oficial de l'artista, per a posteriorment formar amb diversos amics Los Hispánicos i, després, Los Superson.

Ja com a Nino Bravo, va editar quatre discos entre 1970 i 1972: Te quiero, te quiero, Nino Bravo, Un beso y una flor i Mi tierra, en els quals va col·laborar amb compositors com Manuel Alejandro, Augusto Algueró i El Duo Dinámico. El seu magnetisme en directe el va portar a actuar en televisió i en festivals per Espanya, Llatinoamèrica i Europa.

En a penes tres anys es va convertir en un ídol de masses tant a Espanya com a l'estranger. De fet, les seues cançons van ser editades en països com Alemanya, França, Angola, Turquia i Holanda, i encara hui continua sent una de les veus espanyoles més influents en el món.

Marit i pare de família, Nino Bravo vestia i es pentinava a la moda dels primers anys setanta i durant la seua carrera mai es va veure embolicat en cap polèmica.

Un adeu multitudinari

Tristament, tot va acabar el 16 d'abril de 1973. El cantant viatjava aquella matinada amb el duo Humo, a qui anava a produir-los el seu primer disc, i amb el seu guitarrista i amic Pepe Juesas, quan el BMW se'n va eixir de la carretera a l'altura de Villarrubio (Conca). El valencià va patir unes ferides tan greus que li van causar poques hores després la mort a Madrid, on va ser traslladat en ambulància des de Tarancón.

Al seu soterrar, en el Cementeri General de València, van acudir més de 10.000 persones, segons els biògrafs, i la seua mort va causar una gran commoció en la cultura i la societat de l'univers llatinoamericà, que va resultar en festivals i homenatges pòstums.

Un llegat que arriba a les noves generacions

Però lluny de quedar relegades als seus contemporanis, les cançons de Nino Bravo han trobat en internet l'oportunitat de quedar immortalitzades. En Spotify acumula ja 1,3 milions d'oients mensuals i 737.000 seguidors. El seu tema estrela és, amb gran diferència, Un beso y una flor, amb 72 milions de reproduccions. Li segueixen Libre (26 milions), Noelia (19 milions), Te quiero, te quiero (17 milions) i Cartas amarillas (7 milions). Pel que fa als vídeos, el d'Un beso y una flor triomfa en YouTube, amb 100 milions de reproduccions.

En el contingut de xarxes socials dirigides al públic més jove, com Instagram i Tiktok, també es pot escoltar la seua música.

A més, amb motiu de les celebracions del Nou d'Octubre del 2021, À Punt va llançar una adaptació de la cançó Mi tierra cantada a dues veus amb Samantha Gilabert, que interpreta algunes estrofes en valencià intercalades amb les que Bravo canta en castellà.

Infinitat d'homenatges al cantant valencià

La Generalitat, les Corts i l'Ajuntament d'Aielo de Malferit van declarar 2023 l'Any Nino Bravo com a homenatge oficial al llegat musical i sociocultural que va deixar en la seua terra.

El passat febrer, el consistori del Cap i Casal el va nomenar fill adoptiu de la ciutat, distinció pòstuma que es farà entrega a l'octubre, coincidint amb les festivitats del Nou d'Octubre. L'Ajuntament també posarà el seu nom a un jardí de quasi 2.000 m² que acull des del 1977 un bust de bronze d'"Homenatge de la joventut valenciana a Nino Bravo".

A banda, a la plaça de la Reina es podrà visitar fins al dimarts l'exposició "Una mirada artística", un recorregut visual i sonor per l'obra i la trajectòria professional de l'artista. Un altre esdeveniment que es farà en honor de Bravo és un concert homenatge per part de la Banda Municipal de València, el 27 d'abril.

No obstant això, si algú s'ha bolcat en homenatjar al cantant, ha sigut el poble que el va veure nàixer. Aielo de Malferit va programar aquest dissabte diverses activitats dedicades a Nino, entre elles una jornada de portes obertes del seu museu, la projecció del documental de la seua vida, un piromusical i un concert tribut.

També et pot interessar

stats