Del flaó a la monjàvena passant pel pal català: tres bones raons per a acabar un dinar
Del Baix Segura a Morella seleccionem tres de les propostes més dolces de 'La cuina de Morera'
Recórrer i gaudir del programa La cuina de Morera equival a salivar per a alguns, mentre que per a altres, els més creatius i faeners, a més a més els portarà a posar-se el davantal i les mans dins la massa, per no poder esperar en tastar algunes de les seues propostes.
Ací hem seleccionat tres de les propostes més dolces del programa: la monjàvena, dolç que al nostre territori també s'anomena almoixàvena i almojábanas, molt típic de les comarques de l'interior; el pal català, propi de la Ribera Baixa amb important presència també a la Safor; i els flaons que porten el nom de comarca, la dels Ports, perquè són signe d'identitat de Morella, on aquest dolç antic regna a les pastisseries del poble des de fa segles.
La monjàvena o almoixàvena sembla ser originari de la Costera, encara que al Baix Segura també té presència. Allí li diuen almojábanas i és un dolç amb clars orígens de l'època musulmana. Es tracta d'un dolç idoni per a berenar amb café. I per al que cada casa pot tindre'n una versió: uns fan servir oli de gira-sol, uns altres d'oliva, uns altres gasten el sagí directament.
La majoria dels ingredients sempre els tenim a casa, com són els ous, l'oli de gira-sol, la farina integral, l'aigua, la canella en pols, el sucre i el xocolate per a cobertura. I potser sols necessitarem planificar tindre sagí i el gelat de vainilla.
La recepta és ben senzilla com podem veure a La cuina de Morera. I en fer-lo el cuiner es convertirà en un artista únic perquè no ixen mai dues monjàvenes iguals. Tot depén de si s'estén la massa amb les mans, amb un cullerot de fusta o amb mànega pastissera.
El 'palo català', el dolç de la pastisseria de baix de casa
El pal català és un dolç ben local i molt arrelat a molts pobles. Que trobem fàcilment en les pastisseries de la Ribera Baixa i també de la Safor. Els pals es diuen internacionalment éclairs o petisus, i es fan amb un tipus de massa anomenada choux, que al forn queda buida per dins i facilita que es farcisca amb crema. Es poden rematar amb caramel, sucre en pols o xocolate.
Aquesta recepta potser és més elaborada que altres i requereix ingredients per a preparar la pasta, el farcit de crema i la cobertura. És un pastís allargat que també es pot farcir de salat (foie, embotit...).
Els flaons, el dolç que ens porta a Morella
Si bé és cert que els pastissets són molt populars en els dolços valencians, hi ha una tipologia que en anomenar-la ens porta a una part molt concreta del territori. Parlem dels flaons, un dels dolços més importants de la comarca dels Ports, concretament de Morella. La seua singularitat la dona el farcit que duen: una pasta d'ametles i brull, aquest últim un derivat lacti que ens recorda al formatge.
Els seus ingredients són habituals en qualsevol casa per la qual cosa és una recepta fàcil de fer: farina, sucre, anís, oli de gira-sol. I per al farcit es requereix tindre ous, ametla molta, brull i un poc de canella.
