Este juny ha sigut el més càlid, com a mínim des del 1950. La temperatura marítima al golf de València ha registrat valors de rècord.

Temperatures típiques de final de juliol a l'inici de juny, amb la superfície del mar a més de 25 °C

Voleu posar nom a una borrasca? La iniciativa Adopt a Vortex, de la Universitat Lliure de Berlín, dona la possibilitat des del 2002

Tota la informació sobre el cinturó de forts vents que envolta el planeta

El dissabte 29 de març podrem observar des de la península Ibèrica un eclipsi parcial de Sol

El Dia Meteorològic Mundial del 2025 està dedicat als sistemes d'alerta primerenca

L'escorça terrestre és com un moll gegant que s'afona i rebota, i ja notem els efectes

Com és el "temps de Falles" segons les dades dels últims anys

Els científics celebren estos dies el descobriment del neutrí més energètic mai registrat, però quines implicacions té?

La interacció entre la llum i l'aigua de l'atmosfera pot crear espectacles visuals impressionants

Al gener del 2025 ha plogut de manera irregular al territori

Previsió de l'hivern amb la dita popular i el folklore enfront de les eines actuals

L'Aemet preveu que l’hivern serà més càlid del normal i la predicció sobre pluges "no està definida"

Continuant amb este recorregut orogràfic pels territoris més afectats per la DANA, en esta nova entrega el periodista Jesús Moreno i el físic Javi Miró ens presenten el tram final del riu Magre. El que discorre des de l'embassament de Forata fins a la desembocadura al riu Xúquer. Cal recordar que el riu Magre va arreplegar els registres màxims de pluja acumulada el 29 d'octubre de 2024.

La previsió és que les temperatures comencen a recuperar-se a partir de dijous

El periodista Jesús Moreno i el meteoròleg Javi Miró analitzen l’orografia del riu Magre per tal d’aprofundir en els factors que van provocar el desbordament el fatídic 29 d’octubre. En esta primera part del reportatge recorrerem el riu des de la part més elevada, a Utiel.

Després de la pujada de temperatures de divendres i dissabte, a partir de diumenge ens arribarà una massa d'aire molt freda des del nord d'Europa que farà que registrem temperatures de ple hivern

Seguim el curs del barranc de Poio per tal de conéixer l'orografia d'esta rambla en la desembocadura a l'Albufera. Analitzem per què i com se'n va produir el desbordament per l'Horta Sud, un treball que se suma a l'anàlisi de la part alta del barranc. Tot per tal d'entendre millor què va passar aquell fatídic 29 d'octubre i saber les raons que el fan tan perillós. Un treball de l'equip de La via verda a càrrec del periodista Jesús Moreno i el meteoròleg Javi Miró. 

Hem volgut conéixer millor la rambla o barranc de Poio. Quins són els motius que el fan tan perillós. Ho farem per trams. L'equip de La via verda , en este primer reportatge de Jesús Moreno i Javi Miró, parlen amb Francesca Segura, catedràtica de Geografia. En este treball repassen el trajecte des d'on arranca el barranc, a Xiva, fins a on escampa les aigües, al terme de Riba-roja de Túria.

L'embassament de Forata va ser clau per a laminar l'avinguda d'aigua del riu Magre que arribava des de la Plana-d'Utiel Requena. Però no podia laminar l'aigua que arribava al riu Magre de l'anomenat riu de Bunyol.