La lluna blava es veu realment blava?

L'expressió lluna blava sempre desperta curiositat i ens fa mirar cap al cel amb l’esperança de vore la Lluna amb un to blavenc. Tanmateix, la realitat que hi ha darrere del nom no té a vore amb el color, sinó que és una casualitat del calendari combinat amb un curiós error d’interpretació d’una revista astronòmica.

 

Què és la lluna blava?

Per a entendre el fenomen, hem de fixar-nos en el calendari. El cicle lunar dura aproximadament 29,5 dies. Com que això és un poquet menys del que dura un mes, en un any normal hi ha 12 cicles lunars complets i ens “sobren” alguns dies (un total de 354 dies contra els 365 o 366 d’un any).

Estos dies s’acumulen i —aproximadament cada dos o tres anys— en tenim un amb 13 llunes plenes en comptes de 12. La lluna extra és el que anomenem lluna blava. Hui en dia tenim dos interpretacions d'esta lluna de regal.

-   La definició tradicional: En cada estació de l’any hi ha 3 llunes però, quan un any en té 13, significa que una de les estacions ha de tindre 4 llunes. La tercera d’eixes llunes s’anomena lluna blava.

-   La definició moderna: És la més popular actualment. Si una lluna plena cau en els primers dies del mes, és probable que la següent lluna plena siga al final del mateix mes. Aleshores, quan en un mes hi ha dos llunes plenes, la segona és la lluna blava. Això és el que passa este mes de maig: la primera lluna plena va ser el dia 1 i ara, el 31, en tenim una altra.

El més curiós de la definició moderna és que va nàixer d’un error. L’any 1946, un astrònom de nom James Hugh Pruett va escriure un article en la revista Sky & Telescope on va malinterpretar la norma tradicional i va deduir —erròniament— que la lluna blava era simplement la segona d’un mateix mes. L'error es va escampar per programes de ràdio i, fins i tot, es va convertir en una resposta oficial del joc de taula Trivial Pursuit en el 1986.

 

Aleshores, mai hi ha llunes de color blau?

Ja hem aclarit l'origen i ara ens fixem en el suposat color blau de la Lluna. En realitat, tindrà el to grisenc de sempre, tot i que, segons les circumstàncies, podem vore el nostre satèl·lit amb una tonalitat més blavenca.  

Este efecte òptic només ocorre quan l’atmosfera s’ompli de partícules molt específiques (aproximadament d'un micròmetre de diàmetre) que actuen com un filtre que bloqueja la llum roja i deixa passar la llum blava. Això passa en condicions concretes, a causa d’incendis molt grans o després d’erupcions volcàniques. El cas més famós va ser l’erupció del volcà Krakatoa (Indonèsia) l’any 1883. 

Com a curiositat, el vocabulari astronòmic amaga altres llunes acolorides. La lluna negra és el que s'oposa a la lluna blava moderna. S’anomena així quan un mateix mes del calendari té dos llunes noves, on la segona és la lluna negra. Una altra és la lluna roja (o lluna de sang) que ocorre durant un eclipsi lunar total, quan la Terra se situa entre el Sol i la Lluna i el nostre astre adquirix un to rogenc.

Per tant, deixem-nos d'explicacions que tenen poc a vore amb la ciència, perquè la realitat és molt més simple i es tracta d'una coincidència en el calendari.