Què és el cicle de Saros?

Els eclipsis es poden predir: cicle de Saros

Podríem pensar que un eclipsi és un fenomen màgic i aleatori. Però no és així, els eclipsis tenen un patró que ens permet predir-los amb segles d’antelació. 

Des de l’antiguitat els astrònoms van notar que els eclipsis no ocorren a l’atzar. El Sol, la Terra i la Lluna es tornen a alinear en pràcticament la mateixa posició cada díhuit anys, onze dies i set hores. Este període rep el nom de cicle de Saros i equival a 223 llunacions (temps entre una lluna nova i la següent). Cada vegada que es completa este cicle, es produïx un eclipsi bessó al de díhuit anys abans, conformant l’anomenada sèrie de Saros. 

Significa això que, si tenim l’eclipsi d’agost a Espanya, n’hauríem de tindre un igual en díhuit anys? No, perquè el cicle dura díhuit anys, onze dies i huit hores, i este desfasament horari fa que, mentre s’alineen de nou els astres, la Terra haja girat un terç de volta extra. Per tant, l’eclipsi no es veu en la mateixa ubicació, l’ombra cau desplaçada cap a l’oest. De fet, hauríem d’esperar tres cicles de Saros (54 anys i un mes) per a tenir-lo una altra vegada en la mateixa longitud geogràfica.

A més de moure’s cap a l’oest, els eclipsis també varien en latitud amb cada cicle. Quan naix una sèrie de Saros, sorgix un eclipsi solar parcial prop d’un dels pols. A mesura que passen els cicles, de díhuit en díhuit anys, l’ombra es desplaça a poc a poc cap a l’equador (amb caca cicle es mou uns 200-300 km en latitud), i els eclipsis passen de ser parcials a ser totals o anulars. Esta trajectòria continua lentament cap a l’altre hemisferi fins que, segles després, arriba a l’altre pol i la sèrie de Saros d’eixe eclipsi finalment desapareix.

Resumint: si hui veus un eclipsi, has de saber que en díhuit anys i onze dies es donaran les mateixes condicions i n’hi haurà un altre pràcticament idèntic, encara que no caurà en la mateixa ubicació. Els eclipsis es mouen cap a l’oest i cap al nord (o al sud) cada díhuit anys, però de segur que hi haurà un i serà del mateix tipus que el que veus hui siga solar total, anular o lunar. Pots conéixer tots els tipus que hi ha en l’article de Meteosaps.

Fins ara, hem parlat d'eclipsis solars, però el cicle de Saros funciona exactament igual per a la Lluna. I estos eclipsis lunars també tenen els seus propis "bessons" que es repetixen cada díhuit anys i onze dies.

A més, els eclipsis pràcticament mai venen sols. Es produïxen en el que els astrònoms anomenen "temporades d'eclipsis", unes finestres de temps on les òrbites estan perfectament alineades. Per això, un eclipsi solar quasi sempre té associat un eclipsi lunar que ocorre just un parell de setmanes abans o després.

Segles predient eclipsis

El descobriment del cicle de Saros no és pas una fita de la ciència moderna. Fa més de 2.500 anys, els astrònoms de l’antiga Babilònia ja van ser capaços d’observar, calcular i registrar estos patrons. Més tard, en l’Antiga Grècia, van heretar este coneixement i l’integraren en els seus invents.

De manera aïllada, els maies també descobriren pel seu compte que els eclipsis ocorren en intervals regulars. Els antics xinesos portaven també un registre dels eclipsis i tenien mètodes per a calcular la recurrència.

Com a curiositat, conéixer este cicle va ajudar Colom a arreplegar menjar dels indígenes l’any 1504 a l’illa de Jamaica. Va advertir els caps indígenes que, com a càstig per no ajudar-los, faria desaparéixer la Lluna tenyint-la de roig sang. En vore com l’astre s’enfosquia i canviava de color just en el moment predit, els indígenes, atemorits, van oferir-li l’aliment que necessitara.

Encara que civilitzacions antigues ja predigueren els eclipsis, actualment, l’aplicació de la física al moviment dels astres junt amb la matemàtica i la computació, permeten arribar a precisions de segons a la previsió dels eclipsis.