Tres experiments que van canviar la història

Al llarg de la història, els eclipsis han ajudat els científics a posar a prova les seues teories. Després d'explicar què és un eclipsi o com el cicle de saros ens permet predir-los, parlem de la utilitat que tenen estos fenòmens astronòmics. Precisament, gràcies a aprendre a predir eclipsis s’han pogut programar experiments aprofitant la foscor d’un eclipsi solar total o la geometria d'un eclipsi lunar.

1. Hiparc de Nicea i la mesura de la distància a la Lluna

Fa més de dos mil cent anys, l’astrònom grec Hiparc de Nicea (considerat el pare de la trigonometria) va aconseguir calcular la distància entre la Terra i la Lluna amb una precisió sorprenent per a l’època.

Hiparc va estudiar la curvatura de l’ombra de la Terra projectada sobre la Lluna durant un eclipsi lunar. Després de mesurar quant de temps tardava la Lluna a travessar l’ombra del nostre planeta, i comparar el diàmetre de l’ombra amb el disc lunar, va utilitzar càlculs geomètrics per a determinar-ne la distància. Va estimar que el nostre satèl·lit es trobava a una distància d'unes 30 vegades el diàmetre de la Terra (uns 384.000 quilòmetres), una xifra que s'aproxima molt a la mitjana real que coneixem hui dia (384.400).

 

2. El descobriment de l’heli

Sabies que un element químic va ser descobert en el Sol abans que en la mateixa Terra? Durant un eclipsi solar, l’agost del 1868, l’astrònom francés Pierre Janssen i l’anglés Norman Lockyer, cadascú des de llocs diferents i de manera independent, van descobrir l’heli.

Utilitzant un espectroscopi per a analitzar la llum de la corona solar, van detectar una línia groga brillant en una longitud d’ona que no coincidia amb la del sodi ni amb cap altre element conegut en aquell moment. Lockyer va concloure que era un nou element i el va batejar com a heli, en honor al déu grec del Sol, Hèlios. No va ser fins 27 anys més tard que este gas es va poder aïllar en un laboratori terrestre.

3. L’experiment d’Eddington

L’eclipsi més famós de tots va ser el 29 de maig del 1919. Albert Einstein havia proposat en la seua teoria de la relativitat general que la gravetat d’un objecte massiu, com el Sol, podia corbar la trajectòria de la llum. Per a provar-ho, calia fotografiar les estrelles que hi ha darrere del Sol, cosa que només és possible durant la foscor total d’un eclipsi.

L’astrònom Arthur Eddington va viatjar a l’illa de Príncipe (golf de Guinea) i va comprovar que la posició aparent de les estrelles de les Híades s’havia desplaçat a causa de la gravetat solar. Este resultat va desmuntar la visió de Newton de l’espai com a escenari fix i va demostrar la teoria de la relativitat general.

Curiosament, l’històric eclipsi del 1919 pertany a la sèrie de saros 136. Esta és la mateixa família d’eclipsis que l’eclipsi total del 2 d’agost de 2027, que creuarà el sud de la Península i es vora de forma parcial des de la Comunitat Valenciana.

Conéixer i predir els eclipsis ha sigut un gran poder per als científics, i viure'n no un, sinó tres seguits pròximament, és una gran sort!