L'expresident Rodríguez Zapatero, imputat per tràfic d'influències, organització criminal i falsedat documental en el cas Plus Ultra

El jutjat central d'instrucció número 4 de l'Audiència Nacional, a Madrid, ha encausat l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero en un procés que investiga un suposat delicte de blanqueig de capitals i tràfic d'influències en el rescat públic de l'aerolínia Plus Ultra. El jutge José Luis Calama, titular del jutjat, tracta d'aclarir un presumpte ús irregular dels 53 milions d'euros amb els quals l'executiu espanyol de Pedro Sánchez va rescatar la companyia aèria pocs mesos després d'esclatar la pandèmia. Concretament, si van servir per a rentar diners i si en aquella operació van cobrar-se comissions il·legals, segons han informat a EFE fonts jurídiques este dimarts.

En una resolució feta pública este dimarts, cita Zapatero per a declarar en qualitat d'investigat el 2 de juny a les nou del matí per tres presumptes delictes: organització criminal, tràfic d'influències i falsedat documental. L'instructor, a més, ha ordenat escorcolls de l'oficina de l'expresident espanyol, i d'altres tres mercantils, que s'han dut a terme este matí d'acord amb fonts jurídiques citades per Europa Press, pels possibles vincles amb el rescat de Plus Ultra. Una és l'empresa de màrqueting de les filles de l'exmandatari.

Líder d'"una estructura estable i jerarquitzada de tràfic d'influències”

El jutge de l'Audiència Nacional Calama ha alçat este dimarts el secret de les actuacions sobre l'anomenat cas Plus Ultra en un escrit en què acusa Zapatero de ser el presumpte líder d'“una estructura estable i jerarquitzada de tràfic d'influències”, la finalitat de la qual “és l'obtenció de beneficis econòmics mitjançant la intermediació i l'exercici d'influències davant d'instàncies públiques en favor de tercers, principalment Plus Ultra”. Segons el magistrat, la xarxa va utilitzar societats instrumentals, documentació simulada i canals financers opacs “per a exercir influències il·lícites, ocultar l'origen i destinació dels fons i obtindre beneficis econòmics en favor de tercers i de l'entramat mateix”.

Al llarg de 85 pàgines, Calama assenyala que la investigació ha permés constatar l'existència d'“una trama organitzada d'exercici il·lícit d'influències, estructuralment organitzada i liderada per Zapatero, que hauria posat els contactes personals i la capacitat d'accés a alts càrrecs de l'administració al servei de tercers interessats a obtindre decisions favorables”.

Des que ha esclatat el cas s'ha format a la porta del despatx de Zapatero, ubicat al carrer de Ferraz número 35, una gran expectació mediàtica. Un núvol de periodistes s'ha apostat davant de la façana i ha pogut captar el moment en què agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) hi eixien amb maletes precintades i caixes amb documentació. Els escorcolls s'han allargat durant unes quatre hores.

En paral·lel, els agents continuen el registre en l'agència de publicitat What The Fav SL, propietat de les filles de Zapatero, Alba i Laura. Les dos han presenciat des de dins de l'immoble les actuacions policials, juntament amb l'advocada, que han començat a les 09:45 hores del matí.

Calama, que ha decidit alçar el secret de sumari, indaga sobre el paper de l'exmandatari en el rescat públic de Plus Ultra. El socialista ja es va desvincular d'este procediment en una compareixença en la comissió Koldo del Senat el març passat, quan va dir que "en absolut" en va ser el facilitador. És la primera vegada en democràcia que un expresident del govern espanyol està investigat en una causa judicial per corrupció.

El magistrat va assumir el 3 de març la competència sobre esta causa, que investigava inicialment un possible delicte de blanqueig en l'aerolínia espanyola, i va prorrogar fins al 28 de maig la instrucció del cas. El 2024, Anticorrupció, junt amb la UDEF de la Policia Nacional, va descobrir que els diners amb què es va evitar la fallida de la companyia aèria podrien haver-se utilitzat per a blanquejar diners provinents de la corrupció veneçolana.

Anticorrupció apunta a un "ús indegut" dels diners del rescat

La recerca judicial sorgix arran d'una denúncia de la Fiscalia Anticorrupció que apunta a l'"ús indegut" dels 53 milions d'euros que va rebre Plus Ultra via concessió del Consell de Ministres el març del 2021. En l'escrit, el ministeri públic assegurava que els diners "s'haurien utilitzat per a la devolució de préstecs concedits a eixa societat per unes altres" d'una suposada trama delictiva. Assenyalava una suposada organització criminal assentada a França, Suïssa i Espanya, amb set persones sospitoses d'haver comés un possible delicte de blanqueig de capitals.

Segons la Fiscalia, els fons il·lícits procedirien d'actes de malversació comesos per funcionaris públics a Veneçuela de "molt alta quantia", concretament de "fons públics de programes CLAP" —comités locals d'abastiment i producció—, impulsats pel govern bolivarià per a repartir aliments bàsics subsidiats, i "vendes d'or del Banc de Veneçuela". "La societat Plus Ultra figura com a signant i beneficiària d'uns presumptes contractes de préstec amb tres societats de l'organització criminal, implicades en les vendes d'or, i eixos contractes donen cobertura, al seu torn, a les corresponents devolucions per part de la societat espanyola Plus Ultra, en dates consecutives a la recepció de l'ajuda pública, a comptes a l'estranger de societats que formen part de l'organització criminal", sostenia el ministeri públic.

En el seu moment, la titular del jutjat d'instrucció número 15 de Madrid va investigar este rescat, però va acabar arxivant la causa amb el suport de l'Audiència Provincial de Madrid. Reoberta la investigació per via judicial a instàncies de la Fiscalia Anticorrupció, la jutgessa es va inhibir posteriorment en favor de l'Audiència Nacional.

Després de més d'un any de perquisicions, el desembre del 2025 al president de Plus Ultra, Julio Martínez Sola; al CEO, Roberto Roselli; a un advocat i a l'empresari Javier Martínez Martínez els van detindre —posteriorment quedaren en llibertat— els agents de la UDEF, en una operació impulsada per la Fiscalia Anticorrupció.

En el marc d'esta operació diversos agents de la UDEF acudiren a les oficines centrals de l'aerolínia per a tractar de recaptar informació fiscal de la companyia. L'anàlisi d'estos comptes va portar la jutgessa a considerar que l'assumpte té més ramificacions de les que s'arreplegaven inicialment en la querella.