La Terra fotografiada camí de la Lluna
Fotografia per a la història
A una distància superior a 200.000 quilòmetres de la Terra, el comandant Reid Wiseman va fotografiar la Terra.
La primera fotografia va ser amb la mitat de la Terra il·luminada pel Sol i l'altra a l'ombra, de nit.
Ara bé, la foto més espectacular és la que va fer un poc després, quan la cara de la Terra que observa la nau és quasi tota de nit, només queda un poquet de zona il·luminada pel sol directament, vista des de la nau espacial.
En esta foto, es veu un punt que lluïx davall a la dreta, és el planeta Venus.
Si ens hi fixem, es veuen les llums de les ciutats. Però com pot ser que poden vore els núvols i la superfície si és de nit?
La clau ací està en la llum que arriba a la Terra des de la Lluna, que vista des de la Terra és quasi lluna plena. De fet, podem dir que estem observant la llum cendrosa de la Terra.
Poc després, el comandant Weisman va augmentar la sensibilitat de la càmera a ISO 51.200 sense perdre molta resolució, amb una gran càmera Nikon D5.
En esta imatge queda saturada la llum del limbe de la Terra il·luminat pel Sol directament, però guanyem contrast a la zona fosca de la il·luminació solar directa.
Si girem esta foto podem observar Àfrica a la dreta i just la península Ibèrica dalt a la dreta.
Si ampliem, veiem el detall. Es veu les llums de les grans ciutats de la península Ibèrica i, fins i tot, podem observar l'aurora boreal al limbe de l'atmosfera.
Si ens acostem més, podem observar el detall de les llums del litoral mediterrani i de la Comunitat Valenciana.
Una foto per a la història.