Un Niño de rècord: quines implicacions tindrà en l'oratge dels pròxims mesos?
L'aflorament d'aigües càlides al Pacífic apunten a una anomalia de temperatures mai vista
Després d’un dels episodis més intensos de les últimes dècades (2023-2024), el fenomen climàtic conegut com el Niño podria tornar a escena abans del que es preveia. Diversos centres de predicció, entre ells l'ECMWF, apunten a una reactivació durant 2026, una hipòtesi que ha encés el debat científic i mediàtic per les implicacions globals que comporta.
Però abans de res, hauríem de contestar la següent pregunta: què és el Niño? És un fenomen cíclic degut a l'acoblament de la dinàmica oceànica i atmosfèrica, en què les temperatures de la superfície de l'oceà Pacífic equatorial presenten anomalies respecte a la mitjana. Quan es registra una anomalia negativa de temperatures, és a dir, una fase freda, rep el nom de la Niña i quan és positiva i tenim una fase més càlida, s'anomena el Niño.
Este fenomen és molt interessant de seguir, ja que té un rol molt important en la distribució d'energia i humitat a la resta de la Terra, i qualsevol canvi en la dinàmica d'esta zona de l'oceà Pacífic té repercussions climàtiques arreu del globus.
Per què s'està parlant tant d'este període del Niño 2026? Doncs, les últimes previsions estacionals del Centre Europeu (ECMWF) ens indiquen que podria tractar-se d'un Niño històric, amb una anomalia de temperatures molt destacable, i en una extensió històrica. Lògicament, això ens fa pensar que els efectes associats a este nou període poden ser inclús més extrems, tant en l'àmbit local —al Perú i l'Equador— com en el global, amb canvis en la circulació general amb afectacions socioeconòmiques arreu del món.
Canvis en la dinàmica global, un món més extrem
Amb este context damunt la taula, cal preguntar-se: què implicaria realment un nou episodi intens del Niño? La resposta és complexa, perquè no es tracta d’un fenomen local, sinó d’un mecanisme capaç de redistribuir calor i humitat a escala planetària.
En primer lloc, els efectes més directes es notarien al Pacífic equatorial. Països com el Perú o l’Equador podrien tornar a patir episodis de pluges torrencials i inundacions, associades a l’escalfament anòmal de les aigües superficials. A l’altra cara de la moneda, regions com Indonèsia, Austràlia o parts de l’Amazònia podrien entrar en fases de sequera més acusada, amb impacte directe sobre l’agricultura i els ecosistemes.
Un dels punts que més preocupa a la comunitat científica és el paper del Niño com a amplificador del calfament global.
Els grans episodis de Niño solen anar associats a anys especialment càlids a escala planetària. Això ocorre perquè l’oceà allibera calor acumulada cap a l’atmosfera, elevant la temperatura mitjana global. En un context de canvi climàtic, amb una atmosfera ja més calenta, un nou episodi intens podria empentar el planeta cap a nous rècords tèrmics, especialment entre finals de 2026 i 2027.
Els models apunten també a una intensificació dels contrastos climàtics:
- Més sequeres en zones tropicals com el Carib, el sud-est asiàtic o el nord del Brasil
- Més precipitacions intenses en la costa oest d’Amèrica del Sud i altres regions equatorials
- Canvis en els ciclons tropicals, amb una possible reducció a l’Atlàntic però més activitat al Pacífic
En definitiva, no es tracta només de més fenòmens extrems, sinó d’un canvi en la seua distribució global.
I a Europa?, Impactes més subtils
A Europa, i especialment a la conca mediterrània, els efectes del Niño són més indirectes i difícils de precisar.
A diferència de les regions tropicals, el nostre territori està més influït per la circulació atmosfèrica de latituds mitjanes. Tot i això, episodis intensos del Niño poden alterar la configuració dels corrents en jet i, per tant, modificar el patró de borrasques i anticiclons.
En termes generals, alguns estudis apunten a:
- Hiverns més suaus en parts d’Europa
- Alteracions en el règim de precipitacions
- Més variabilitat atmosfèrica
No obstant això, la incertesa és elevada, i els efectes poden variar considerablement d’un episodi a un altre.
El que sí que sembla clar és que el Niño del futur no serà igual que el del passat. No només per la intensitat potencial, sinó perquè actua sobre un sistema climàtic ja alterat.
Amb una atmosfera més càlida i amb més capacitat de retindre vapor d’aigua, els episodis del Niño podrien intensificar encara més els seus efectes. Això comportarà pluges més intenses, onades de calor més persistents i una disponibilitat d’energia més granen el sistema climàtic.
Prudència científica, però vigilància màxima
Malgrat els titulars, els experts insistixen en la necessitat de prudència.
Encara és prompte per a confirmar si 2026 viurà un super Niño comparable als grans episodis de 1982, 1997 o 2015. No obstant això, el fet que els principals models climàtics apunten en esta direcció ja és, per si mateix, un senyal d’alerta.
