La vesprada d'À Punt

Rebem el doctor José Manuel Felices, que compartix consells pràctics per a cuidar la salut durant l'estiu i desmunta alguns mites sobre la calor, el descans i la hidratació.

Conversem amb la psicòloga Lorena Gascón sobre alguns mites habituals de la psicologia i el funcionament del cervell, com la idea de l’ús del 10% del cervell, la teoria dels hemisferis cerebrals, el funcionament de la memòria i les estratègies per a la gestió de la ràbia.

Entrevistem David Baydal, CEO i fundador de Salufit, un centre de salut integral a Calp que treballa amb un enfocament multidisciplinari per a millorar la salut física i mental de les persones a través d’un pla conjunt entre professionals de diferents àrees.

Conversem amb la psicòloga Lorena Gascón sobre l’ús de les etiquetes en les relacions personals, com el concepte de “persones tòxiques” o “persones vitamina”, i com estes definicions poden influir en la manera d’entendre els conflictes i les relacions.

El doctor Eduard Estivill, neurofisiòleg i especialista en medicina del son, ens explica els beneficis de la migdiada i respon a qüestions sobre la seua duració, la seua utilitat en la salut i els hàbits de descans.

Dolores Corella, catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública a la Universitat de València i cap del grup d’investigació en el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa, ens explica el seu treball en genòmica nutricional i epigenètica i com la dieta i l’estil de vida influeixen en els gens i en la salut. Parlem del projecte Love My Age, centrat en l’envelliment saludable i en la possibilitat de mesurar i revertir l’edat biològica amb hàbits com la dieta mediterrània, l’exercici, el descans i la reducció de l’estrés, així com del paper de la microbiota, el dejuni intermitent i els nous avanços en nutrició personalitzada.

Amb la psicòloga Lorena Gascón, reflexionem sobre com frases habituals com “tot passa per alguna cosa” o “sigues positiu” poden derivar en un positivisme tòxic. Analitzem com afecten les persones en situacions de patiment i quines alternatives de suport emocional són més útils en la comunicació i l’acompanyament.

La psicòloga Lorena Gascón explica per què la calor pot provocar sensacions físiques semblants a les de l’ansietat, com interpretar estos símptomes i què podem fer per diferenciar una situació de l’altra i gestionar-les millor durant els mesos de més temperatura.

Parlem amb la psicòloga Lorena Gascón sobre la percepció del temps i com la vida actual fa que tinguem la sensació que els dies, les setmanes i els anys passen cada vegada més ràpid. Analitza com factors com l’edat, la rutina, les experiències noves i l’estat emocional influeixen en la manera com el cervell registra els records, i per què les etapes amb més novetat o emoció es perceben com més llargues. També explica el paper de l’atenció en la construcció de la memòria i com viure en “pilot automàtic” pot fer que el temps semble accelerar-se, amb una conversa sobre estratègies per a viure més presents i millorar la qualitat de les experiències quotidianes.

Lorena Gascón analitza els biaixos cognitius i la desinformació quan influenciadors sense formació parlen de temes de salut i el seu impacte en la credibilitat i les decisions de les persones.

La psicòloga Lorena Gascón reflexiona sobre què significa realment posar límits en les relacions personals i per què ens costa tant aplicar-los en el dia a dia.

Lorena Gascón explica com influir des de l’empatia i la connexió, sense caure en la manipulació, i destaca la importància de saber dir que no per a protegir la salut mental.

La psicòloga Lorena Gascón analitza com la pressió estètica afecta la relació amb el nostre cos, especialment en xiquets i adolescents. Parla de la influència de les xarxes socials, la comparació constant i dona claus pràctiques per millorar l’autoestima i construir una relació més saludable amb el propi cos.

La psicòloga Lorena Gascón, analitza què és la FOMO i per què apareix en l’era de la sobreinformació i les xarxes socials. Explica com este fenomen pot generar comparació constant, insatisfacció i ansietat, i quin paper juga el cervell en la cerca de recompensa i anticipació del plaer. A més, proposa ferramentes com el mindfulness, la gestió del consum de xarxes i la consciència dels pensaments per a reduir el seu impacte i passar de la FOMO a la JOMO.

La psicòloga Lorena Gascón, analitza com el canvi d’hora desajusta el nostre ritme circadiari i pot provocar cansament, irritabilitat o falta de concentració.

Lorena Gascón analitza les conseqüències de la sobreinformació en la nostra salut mental, en un context d’exposició constant a notificacions, xarxes socials i continguts. Parlem de saturació cognitiva, desinformació, empatia i estratègies per gestionar millor el consum d’informació i protegir l’atenció.

Lorena Gascón analitza com les Falles afecten la salut mental: la germanor dins les comissions, l’estrés de l’ambient festiu, i com persones amb por a aglomeracions o amb sensibilitats poden cuidar-se. També ofereix estratègies pràctiques per gestionar soroll, caos i protegir el benestar personal i el dels animals de companyia.

Lorena Gascón explica com algunes pel·lícules representen trastorns mentals amb més o menys precisió. “Mejor imposible” mostra un TOC combinat amb trets obsessivocompulsius de la personalitat a través del personatge de Jack Nicholson, amb rituals i rigidesa que compliquen la vida diària. A “Cisne negro” i “Perfect Blue”, els protagonistes desenvolupen episodis psicòtics reactius a l’estrés, demostrant com la pressió extrema pot desencadenar problemes mentals en persones vulnerables.

La psicòloga Lorena Gascón analitza la ràbia com una emoció sovint malentesa i ens explica com aprendre a reconéixer-la i canalitzar-la de manera saludable. A més, parlem de les teràpies més utilitzades —com l’EMDR, la cognitivoconductual o el mindfulness— i del paper que juga la relació terapèutica en la millora emocional de cada persona.

Lorena, coneguda en les xarxes sociales com @lapsicologajaputa, ens explica les principals teràpies psicològiques actuals, com la cognitivoconductual, la psicoanàlisi, l’EMDR, el mindfulness i la Gestalt, destacant quines tenen evidència científica, quines poden ser contraproduents i com triar el millor enfocament segons cada persona i problema.