Lorena Gascón explica com algunes pel·lícules representen trastorns mentals amb més o menys precisió. “Mejor imposible” mostra un TOC combinat amb trets obsessivocompulsius de la personalitat a través del personatge de Jack Nicholson, amb rituals i rigidesa que compliquen la vida diària. A “Cisne negro” i “Perfect Blue”, els protagonistes desenvolupen episodis psicòtics reactius a l’estrés, demostrant com la pressió extrema pot desencadenar problemes mentals en persones vulnerables.

Per contra, pel·lícules com “Múltiple” exageren els trets dels trastorns de personalitat, reforçant mites sobre violència i superpoders. Lorena destaca que “The Father” mostra de manera realista els processos degeneratius i la pèrdua de referències en persones amb demència, cosa que permet comprendre millor la vivència interna del pacient.

En general, el cinema pot ser una eina útil per visualitzar trastorns, però cal diferenciar entre representació realista i ficció exagerada.