València treballa un pla integral sobre la prostitució per a atendre millor les dones i assetjar els puters
Les associacions feministes demanen una llei abolicionista estatal amb un pla per previndre que les dones siguen prostituïdes
Arran de la pandèmia, la prostitució a la Comunitat Valenciana s’ha traslladat en part dels carrers i els bordells als pisos clandestins i la publicitat està en internet. Així ho han denunciat reiteradament les associacions feministes i ho ha demostrat l'estudi Radiografia de la prostitució en la Comunitat Valenciana 2021, que va elaborar el catedràtic de Sociologia de la Universitat de València, Antonio Ariño, per encàrrec del Fòrum Valencià per a l'Abolició de la Prostitució de la Conselleria de Justícia. Per això l'Ajuntament de València treballa en un pla integral sobre la prostitució, amb l'objectiu de millorar l'atenció a les prostitutes i assetjar els puters.
Aquest augment de la demanda per a tindre sexe pagat a través d'Internet respon a la voluntat dels proxenetes d’acostar-se més als puters, explica la portaveu del Front Abolicionista del País Valencià i psicòloga sanitària Puri Liétor. Un tipus de prostitució 2.0 on proxenetes i puters troben en la falta de regulació el seu paradís particular per a evitar ser sancionats o perseguits. A més, dificulta la intervenció a les associacions feministes, indica Cándida Barroso, membre de l’Escola de Pensament Feminista.
El Codi Penal no tipifica la prostitució com a delicte quan es produeix en l'àmbit privat i amb la voluntat de les dues parts. Un fet que impedeix que la justícia actue per a evitar-la perquè “si no s’assenyala com a nociva una activitat, no hi ha ferramentes per a poder perseguir-la d'acord amb la llei”, explica Liétor. Per la seua banda, Barroso afirma que la prostitució “és el capitalisme depredador” i que és necessària una llei abolicionista estatal que continga un pla de prevenció per a evitar que les dones acaben sent prostituïdes.
L’Ajuntament de València intenta posar una solució a la limitació de la llei en aquest sentit i, actualment, ultima la fase de diagnosi d'un pla integral que compta amb la participació de les associacions per tal de focalitzar els punts dèbils en la seguretat de les prostitutes. Segons la regidora d’Igualtat i Polítiques de Gènere i LGTBI, Lucía Beamud, els queda pendent decidir quines són les accions, els objectius o els eixos que cal treballar per a, a partir d'això, “poder encetar la possibilitat d'un canvi d'una ordenança”. Un pas per a tractar un problema en què seria necessària l'acció conjunta entre l'administració local, autonòmica i estatal perquè la limitació de l’Ajuntament de València és territorial.
Passos avant contra la prostitució
Malgrat que no hi ha un consens respecte a si la prostitució s’hauria d’abolir, prohibir o regular, la preocupació per a donar alternatives a les dones prostituïdes és creixent, ja que, segons els informes i estudis de l’ONU, l’explotació sexual és el delicte més comú entre les víctimes de tràfic de persones i, a més, el 90% de les víctimes de tràfic de persones són dones i xiquetes.
Per això, diversos municipis valencians ja han començat a treballar en ordenances que persegueixen i sancionen els proxenetes i puters amb multes en compte de multar les prostitutes, com es fa a Alacant. És el cas d’Albal, que ja ha multat almenys deu homes per pretendre contractar serveis de prostitució al municipi, o Alaquàs que ha aprovat una ordenança que contempla sancions de 750 a 3.000 euros i estableix accions perquè les víctimes puguen integrar-se en la societat. També a Alcoi ha aprovat una ordenança abolicionista amb un pla d'acció per a les dones prostituïdes que sanciona la demanda com a principal causa de l’existència de la prostitució.
Debat en el si del Botànic
Així mateix, el debat sobre l’abolició o regulació de la prostitució ha enfrontat el PSPV i Compromís en més d’una ocasió, l’última recentment amb la proposta dels socialistes de modificar la llei d’espectacles i la de carreteres perquè es multe els proxenetes, els puters i els propietaris dels bordells. La reforma també pretén que es considere una infracció l’ocupació de carreteres de la Generalitat amb finalitats d’explotació sexual.
El PSPV ha accelerat aquesta reforma en la recta final de legislatura, però per a tirar-la avant necessitaran el suport d'altres formacions a les Corts. Per això, a principis del mes de febrer, la subsecretària general i d'igualtat del PSPV-PSOE, Ana Domínguez va instar els grups parlamentaris a “avançar cap a l'abolició de la prostitució” i a donar suport a les dues iniciatives que ha presentat les Corts per a modificar les lleis de carreteres i d'espectacles.
D’altra banda, el Front Abolicionista del País Valencià es va manifestar a finals de febrer davant de les Corts per a reclamar el “compliment dels compromisos del Botànic respecte a la proposta no de llei per a abolir la Prostitució”, aprovada en la comissió d'Igualtat de les Corts del 7 d'octubre de 2021, en la qual “es va comprometre a impulsar tota la legislació abolicionista de competència autonòmica que fora possible”, segons va indicar Concha Hurtado, portaveu del Front. Però, a parer seu, “l'única que s'ha mogut ha sigut la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, en el que ha pogut fer dins de les seues competències”.
Més llegit
-
Estos són els dotze festius autonòmics del calendari laboral del 2026
-
À Punt estrena l’exitosa sèrie britànica ‘Doc Martin’, una comèdia diària per a les vesprades d’estiu
-
Moren tres banyistes d'edat avançada a les platges de Gandia, Dénia i Benissa
-
Almussafes registra un sisme de magnitud 2,7 i Silla dos més, de magnitud 2,1 i 1,9, respectivament
-
Les farmàcies estudien fer vaga pels impagaments: "Hem de demanar préstecs per a sufragar la despesa de la Seguretat Social"
-
Condemnats a 20 i 12 anys de presó dos dels quatre acusats d’abús sexual a una menor a la Vall d’Albaida
Més vist
-
Informe | La Laboral de Xest
-
29.06.2025 | Entrada de Moros i Cristians de Benissa | Primera part
-
29.06.2025 | Entrada moros i cristians de Benissa | Segona Part
-
30.06.2025 | A la fresca
-
La Universitat Laboral de Cheste, ciutat educativa de primer nivell
-
Carles Alberola recorda la Universitat Laboral de Cheste: “Era un paradís”
Més escoltat
-
30.06.2025 | Línia de fons
-
30.06.2025 | Luís Fernández, VIELCA INGENIERÍA
-
27.06.2025 | L'estiu 'A la fresca' amb Eduard Forés i Maria Fuster
-
30.06.2025 | 90 minuts
-
30.06.2025 | “Fil d’Irene”, el calvari de les dones migrants llatinoamericanes que busquen una nova vida als Estats Units
-
30.06.2025 | A poqueta nit | Primera Part