Va ser el cas Nevenka Fernández el primer #MeToo espanyol?

Una magistrada, tres advocades, una professora i una activista valencianes interpreten per a À Punt, 20 anys després, el cas de la regidora que va denunciar per assetjament sexual l'alcalde de Ponferrada.

Mural de l'artista Mercedes deBellard a Ponferrada
Mural de l'artista Mercedes deBellard a Ponferrada / Viascos

Nevenka Fernández tenia 26 anys i era regidora d'Hisenda de l'Ajuntament de Ponferrada quan va denunciar per assetjament sexual Ismael Álvarez, l'alcalde d'aquesta població lleonesa. La jove va guanyar el judici en els tribunals però va perdre el judici popular. 

Ara, el seu cas ha tornat a ser actualitat per dues raons: d’una banda se celebra el 20é aniversari d'aquella denúncia seua que va canviar per sempre la lluita contra la violència de gènere en tot l’estat espanyol. A més a més, un documental ha recuperat el seu testimoni i ha reconstruït la història d'aquesta dona valenta que va haver d'abandonar el consistori, el seu poble natal i fins i tot el país. 

Vint anys després, un grup d'especialistes valencianes analitza per a À Punt el cas, amb la perspectiva del temps, del gènere i de les noves lleis, des d’una societat molt diferent de la del 2000. 

Què va representar el cas Nevenka Fernández?

"Jo tinc a penes un parell d'anys menys que Nevenka i, no obstant això, recorde el cas vagament i això diu molt poc del feminisme d'aquell moment. Quasi no es va fer ressò de la gravetat del que va ocórrer ni es va fer costat a la víctima. Allò no va ser un judici, va ser més un linxament", assegura Ana Hernández, activista feminista en la Bacora de Catarroja i membre de l'organització de la ‘perfomance' a València Un violador al teu camí.

Raquel Marco Espejo, Alicia Bayarri González i Lourdes Vargas, advocades de la secció de Violència Domèstica i de Gènere del Col·legi d'Advocats de València (ICAV), expliquen que fa vint anys Nevenka va ser la primera que es va atrevir a denunciar un assetjament relacionat amb un càrrec públic. En aquest sentit es podria considerar el primer #MeToo "però la veritat és que a diferència del moviment internacional, que va generar tota una onada de suports i de solidaritat de dones i organitzacions, en el cas de Nevenka el que ella es va trobar va ser el rebuig social, el repudi de la majoria d'habitants de Ponferrada, i de tot el país", conclou Raquel Marco (ICAV).

Imatge de l'alcalde de Ponferrada durant el judici
Imatge de l'alcalde de Ponferrada durant el judici / Arxiu RTVV

Alicia Bayarri recorda que en les manifestacions de suport a l'alcalde denunciat es podia sentir dones dir "a mi no m'assetja ningú si jo no vull". Lourdes Vargas (ICAV) ha volgut recordar el cas d'Ana Orantes, quatre anys abans, una dona que va denunciar en un programa de televisió els maltractaments que patia i va acabar assassinada pel seu marit. "També va ser un primer pas".

En la mateixa línia s'expressa Lara Esteve Mallent, magistrada del jutjat núm. 2 de Llíria, que considera que tant amb el cas de Nevenka com amb el d'Ana Orantes, "la societat va fer clic, es va despertar i va prendre consciència de què ocorria en l'àmbit de les parelles i també dels casos d'assetjament sexual en l'àmbit del treball". Segons la magistrada, l’any 2000, la percepció d’aquests comportaments estava carregada d’estereotips i es considerava que si dues persones havien sigut parella "no hi havia assetjament".

Encarna Canet, professora d’Igualtat de Gènere a la Facultat de Ciències Socials de la UV, també considera que si el moviment #meToo representa el suport social, "el cas Nevenka, el primer cas d’assetjament sexual que es guanyava a l’estat espanyol, va ser tot el contrari; ella va estar molt sola, caldria demanar-li disculpes. En l’actualitat aquests casos són més visibles".

Assetjament sexual: què ha canviat des del 2000?

Per a Encarna Canet "el nom del cas, cas Nevenka, ja invisibilitzava l’agressor. Caldria haver-lo anomenat cas Ismael Álvarez o cas Alcalde de Ponferrada, perquè ell era l’autor del delicte". Per a Canet es va posar el focus damunt d’ella i això va estigmatitzar més encara la dona. 

L'activista Ana Hernández considera Nevenka una heroïna i una màrtir, però diu que no va crear escola. Igual visió tenen les advocades de l'ICAV que pensen que les conseqüències que va patir Nevenka pel fet de denunciar no es repetirien actualment. "Tot i que tenim lleis com l’Estatut de la Víctima 4/2015, hui encara, per desgràcia, algunes dones han de passar interrogatoris molt desafortunats en els quals se'ls pregunta ‘va tancar vosté les cames?’", diuen les advocades.

La magistrada Lara Esteve destaca que des del 2000 s'han produït dos canvis molt importants: "una evolució social i una evolució normativa". Socialment hem avançat pel que fa a eliminar els estereotips i els prejudicis, la qual cosa afecta positivament la interpretació de les lleis per part de jutges i tribunals", assegura Esteve. A més a més, s'han dictat lleis com la de protecció integral contra la violència de gènere, la llei d’igualtat de 2007 i la reforma del Codi Penal que ara inclou el delicte d'assetjament. També actualment el focus es posa en l’autor i no en la víctima com passava abans. Per a aquesta magistrada, tot i aquests avanços, encara falta molt per a arribar a una igualtat real. 

També et pot interessar