Un jutjat de Castelló absol els dos acusats per la mort dels burros al Desert de les Palmes
La magistrada determina que no hi ha evidències de negligència, falta d'alimentació, absència de control o que els animals estigueren en situació d'abandonament
La plaça número 3 de la secció penal del tribunal d'instància de Castelló ha absolt els dos homes que estaven acusats d'un delicte de maltractament animal per la mort d'una desena de burros al Desert de les Palmes, al terme municipal de Cabanes (Plana Alta), l'any 2021. Es tracta de l'aleshores director del parc natural, Antonio Luis García, i el ramader propietari dels animals, Juan Francisco Librán. La sentència, coneguda este dimecres, considera que no hi ha evidències que estos decessos es produïren per negligència, falta d'alimentació, absència de control o el fet que els animals estigueren en situació d'abandonament.
La sentència absolutòria, contra la qual es pot recórrer, afirma que no s'hi ha acreditat que la mort dels rucs es produïra a conseqüència d'una omissió duta a terme pels processats que posara en risc el benestar dels animals. En concret, l'acusació sostenia que no s'havien efectuat les actuacions mínimes necessàries per a prestar-los assistència, que tampoc es va realitzar una valoració veterinària ni es va disposar l'adequat trasllat controlat dels exemplars morts, així com sol·licitar necròpsia per a determinar la causa dels decessos.
La causa judicial es va obrir arran del decés de vora una quinta part dels cinquanta burros que es van introduir al paratge en el marc d'un projecte per a previndre incendis de cara a l'estiu. Durant el desenvolupament del programa, prolongat fins a l'octubre del 2021, van perdre la vida huit rucs i almenys dos més es perderen, mentre que la resta d'exemplars recuperats presentaven símptomes de molta feblesa.
La Fiscalia va sol·licitar per al polític i el ramader acusats vint mesos de presó per un delicte continuat de maltractament animal i inhabilitació especial per a l'exercici de la professió, ofici o comerç relacionat amb els animals i per a la tinença d'animals per temps de quatre anys i mig.
Tampoc s'ha pogut provar —segons la jutgessa— que les morts es produïren perquè, en l'execució del projecte pilot, els animals no comptaren amb refugi contra les inclemències de l'oratge o perquè no es prevera un procés d'adaptació previ al medi natural. Igualment, el tribunal entén que no queda acreditat que les úniques infraestructures esmentades en el projecte consistiren en la instal·lació de quatre depòsits d'aigua i un pastor elèctric o que no s'implementaren altres mesures durant l'horari nocturn, durant el qual els burros van estar a la muntanya.
El jutjat considera no provat —afig la sentència— que la mort dels animals o l'estat dels supervivents fora pel fet que la dieta dels ases no va ser suplementada. "Es van alimentar al Desert de les Palmes de la vegetació allí existent, principalment d'espècies llenyoses, sense que hi conste acreditat que el fet que presentaren característiques en l'estructura i composició considerades antiherbívores els afectara la salut greument", considera. Per tot això, la resolució subratlla que, davant la falta de proves de càrrec suficients per a desvirtuar la presumpció d'innocència, procedix l'absolució dels dos acusats.
Més enllà de l'àmbit judicial, l'assumpte dels rucs va obrir una crisi a la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, en aquell moment encapçalada per Mireia Mollà, de Compromís. Qui era director de Medi Natural, Benjamín Pérez, va presentar la dimissió per la gestió de l'experiència forestal del Desert de les Palmes després d'una investigació interna del gabinet que revelava "molts buits i comportaments poc diligents" en la supervisió del projecte, segons va apuntar la mateixa consellera.
El directiu acusat —i ara absolt— va defensar-se d'estes acusacions i va assegurar que en tot moment va informar la Generalitat del que estava passant durant el programa, però que ningú hi va reaccionar. També va apuntar cap a la teoria que terceres persones van tractar de boicotejar el projecte pilot i, fins i tot, va atribuir les morts dels animals a un possible enverinament, tesi que va tornar a repetir durant el juí, celebrat el mes passat.
