Els dos acusats per la mort de deu burros al desert de les Palmes atribuïxen els fets a terceres persones o enverinament
Alguns perits apunten que les condicions d'alguns animals que van sobreviure eren compatibles amb una desnutrició en el temps
A la Ciutat de la Justícia de Castelló ha començat el juí per la mort de deu burros el 2021, que havien de servir per a previndre incendis al desert de les Palmes, al terme de Cabanes. Hi ha dos acusats: Toni García, llavors director del parc, que ha assegurat que les morts es van produir per “la intervenció de terceres persones”, i Juan Francisco Librán, ramader i propietari dels animals, que ha manifestat que creu que els burros “van ser enverinats”.
La Fiscalia demana per a cada acusat vint mesos de presó per un delicte continuat de maltractament animal i la inhabilitació especial per a la gestió o tinença d’animals durant quatre anys i sis mesos. Segons el ministeri fiscal, les morts van derivar de la inacció dels acusats, que no van adoptar mesures mínimes per a assistir els animals, ni van sol·licitar necròpsies, i ara es desconeixen el destí dels cadàvers.
El llavors director del parc del desert de les Palmes ha explicat que el projecte va ser iniciativa seua i que no existix cap informe sobre la capacitat tròfica de les parcel·les on es van traslladar els burros. Segons ha dit, el ramader i un veterinari van visitar les zones i les van considerar adequades. Quan el ramader va sol·licitar alimentació suplementària, esta es va proporcionar de manera puntual. També ha indicat que va observar tres animals prims en arribar al parc, però el ramader li assegurava que s’hi recuperarien.
Sobre les morts, ha declarat que la primera li va semblar natural, el segon burro va morir enredat amb el pastor elèctric i el tercer va aparéixer en una xicoteta cavitat del terreny. També ha subratllat que els animals estaven molt dispersos, alguns amb ferides, i que sis femelles van avortar.
Avortarem el projecte perquè se'ns n'anava de les mans; hi havia factors que no podíem controlar.
“Avortarem el projecte perquè se'ns n'anava de les mans; hi havia factors que no podíem controlar”, ha indicat el director, que insistix que “la intervenció de terceres persones va ser decisiva” i que va avisar la Guàrdia Civil quan alguns animals estaven fora del pastor elèctric.
El ramader ha afegit que els burros no estaven malalts en arribar, que els proporcionava un sac de pinso de tant en tant i que visitava els animals cada dia. Segons ell, alguns animals van patir diarrea i creu que “van ser enverinats, ja que no es moren de cop”. També ha indicat que els burros van patir anèmia i pèrdua de pes per l’exercici.
Els veterinaris diuen que els burros mostraven signes compatibles amb una desnutrició prolongada
Dos veterinaris que van estudiar tres dels animals supervivents han ressaltat la seua baixa condició corporal, anèmia no regenerativa i signes de deshidratació i debilitat, compatibles amb desnutrició prolongada. Altres perits han explicat que la dieta natural del parc no era suficient per a mantindre la manada sense suplements i que la composició alimentària era de plantes amb baix valor nutritiu.
Un perit ha afegit que projectes com el del desert de les Palmes “són factibles, però cal controlar els animals, complementar la dieta i vigilar paràsits i lesions”, cosa que va faltar en este cas. Un altre perit ha assenyalat que la dieta era un 9% d’espècies llenyoses, amb un valor nutritiu molt baix.
Finalment, una perita proposada per la defensa ha declarat que la càrrega tròfica del medi era suficient i que no hi ha nexe causal entre les morts i la falta d’aliment, sinó que van ser “morts violentes” i que els animals es van tractar com calia.
Esta investigació també va provocar la dimissió del director general de Medi Natural, Benjamín Pérez, així com la de la cap de servici de l'àrea de Medi Natural de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica.
La Generalitat va obrir un expedient informatiu per a aclarir la mort de deu burros que formaven part d'un grup de cinquanta animals introduït al parc natural del desert de les Palmes, al terme de Cabanes, entre l'agost i l'octubre del 2021, per a previndre incendis. El Seprona apuntava a la falta de supervisió veterinària i la falta d’estudi nutricional com a principals arguments per a fonamentar la investigació.
