El rastre d'Anglés fins al City of Plymouth: un nou informe pericial reconstrueix com va fugir el 1993
El treball inclou una cronologia detallada i considera provat que va amagar-se en un corral d'Alboraig uns dos mesos després del triple crim d'Alcàsser
La jutgessa d'Alzira que investiga el triple crim d'Alcàsser (Horta Sud) té a les seues mans nou material que podria ser clau per a localitzar, en cas que estiga viu, Antonio Anglés, considerat responsable de l'assassinat de les joves Míriam, Toñi i Desirée i en parador desconegut des de 1993. Es tracta d'un informe que arreplega amb tota mena de detalls com va ser la fugida i en quins llocs es va amagar durant els primers mesos d'aquell any, fins a arribar al vaixell de càrrega britànic en què se li perd el rastre, el City of Plymouth.
Aquesta reconstrucció s'inclou en un extens document, de més de 50 pàgines, que ha portat davant la magistrada l'Associació Laxshmi per a la lluita contra el crim i la prevenció, una de les acusacions personades en el cas. L'arxiu està coordinat pel criminòleg Félix Ríos i identifica les pistes que encara poden seguir-se per a evitar que la investigació es tanque en fals.
A la recreació del rostre d'Anglés que es va conéixer aquest dijous amb l'aspecte que podria tindre en l'actualitat, 29 anys després del crim, s'uneix també una cronologia que recull els punts on es té constància, bé per proves o bé per testimoniatges, de la seua presència durant la fugida que va emprendre. També incorpora una infografia del corral d'Alboraig (Foia de Bunyol), un dels primers amagatalls que va tindre. Allà es van trobar restes genètiques, concretament de la seua esperma.
Diversos especialistes integrats en el projecte Prometeu (per a la revisió de crims i desaparicions sense resoldre) analitzen quinze escenaris mitjançant fotografies de l'època, combinades amb altres de modernes, vídeos i preses aèries i infografies. En cada escenari, l'equip que elabora l'estudi dona compte dels indicis trobats, de possibles noves proves forenses i testificals i, paral·lelament, estableixen una relació espacial i temporal amb altres escenaris.
El treball conclou que existeixen indicis forenses que demostren "sense cap gènere de dubtes" que Anglés estava viu entre el 30 de gener i el 7 de febrer de 1993, vora dos mesos després del crim, perquè hi ha constància que va pernoctar en l'esmentat corral d'Alboraig i en un xalet de Benaguasil durant aquesta forqueta temporal. A més, arran de testimoniatges i indicis no forenses, s'apunta la possibilitat que el pròfug continuara amb vida almenys fins al 24 de març a les 18:00 hores. És en aquell moment quan se li va perdre la pista en el City of Plymouth, embarcació a què va pujar com a polissó per a intentar escapar a Irlanda.
Per a realitzar aquest informe s'han visitat "tots i cadascun dels escenaris" i s'han entrevistat testimonis de l'època, prenent com a referència el llibre dels periodistes Genar Martí i Jorge Saucedo El fugitiu. Ambdues investigacions apunten la possibilitat que un membre de la tripulació del City of Plymouth facilitara la fugida d'Antonio Anglés.
El jutjat d'instrucció número 6 d'Alzira manté viu el cas amb un seguit de noves instruccions en els últims mesos que han portat a tornar a revisar els vehicles d'Anglés i Miquel Ricart —l'altre responsable dels assassinats, i únic que va ser jutjat i condemnat després que escapara Anglés el 1993— i a demanar la revisió genètica dels cabells no identificats que s'hi trobaren fa tres dècades. Aquesta setmana ha traslladat a la Policia Nacional diverses recomanacions per a aprofundir en la cerca del pròfug. Recentment, la Policia Nacional ha sol·licitat —i obtingut— permís a la magistrada instructora per a usar el perfil d'Anglés de manera pública, ja que es té previst dur a terme una campanya divulgativa d'àmbit europeu i demanar col·laboració ciutadana per a la cerca. Darrere d'aquestes maniobres hi ha la voluntat d'esgotar totes les opcions per a localitzar i jutjar Anglés, l'última peça per a resoldre i tancar el cas, abans que prescriga l'any 2029.
El segrest i assassinat el novembre de 1992 de Miriam, Toñi i Desirée, les tres veïnes d'Alcàsser d'entre 14 i 15 anys violades i torturades fins a la mort pel pròfug Antonio Anglés i el seu company Miquel Ricart, va mantindre en suspens Espanya durant més de dos mesos, fins que van aparéixer els seus cadàvers. Les autòpsies van confirmar que les joves van ser torturades i violades abans de morir d'un tret.
Investigacions posteriors han seguit la pista del possible parador d'Anglés, en cas de continuar viu, o la confirmació de la defunció, que podria haver-se produït en llançar-se a la mar des del City of Plymouth rumb a Dublín. Ricart, per la seua banda, està en llibertat des del 2013, 21 després d'ingressar en la presó per la condemna de l'Audiència de València a 170 anys de presó.
