El programa Vacances en Pau torna després de la pandèmia amb 2.300 menors sahrauís

Famílies d'acollida espanyoles i xicalla sahrauí passaran junts l'estiu, encara que el nombre de criatures que arriben enguany ha disminuït quasi a la meitat en comparació del 2019

Visita dels participants de Vacances en Pau a les Corts Valencianes el 2018
Visita dels participants de Vacances en Pau a les Corts Valencianes el 2018 / MoVaps País Valencià

Vora 2.300 menors sahrauís viatgen aquest estiu a Espanya gràcies al programa Vacances en Pau, que es reprén després de dos anys d'aturada per la pandèmia, però amb una notable disminució en el nombre de famílies d'acollida.

El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha publicat aquest divendres l'acord del Consell de Ministres pel qual s'autoritza la residència temporal dels menors sahrauís i dels seus monitors durant els mesos d'estiu a Espanya.

Segons dades de la Coordinadora Estatal d'Accions Solidàries amb el Sàhara (CEAS-Sàhara), es preveu que aquest estiu aterren a Espanya uns 2.300 menors procedents de la província algeriana de Tindouf, 2.000 menys que el 2019.

Amb l'acolliment es pretén allunyar els xiquets de les dures condicions climàtiques del desert on estan situats els campaments de refugiats, que a l'estiu poden arribar als 50 °C a l'ombra.

A més, el programa té com a objectiu proporcionar els tractaments mèdics que necessiten i millorar la seua alimentació per a ajudar-los a afrontar els mesos d'hivern.

Els xiquets i les xiquetes arribaran entre el 8 i el 15 de juliol i es distribuiran per tota la geografia espanyola, ja que el programa treballa de manera independent en cada comunitat autònoma.

Un nou món i una nova família

Bakia Muhamedu és una xiqueta sahrauí que va gaudir de cinc estius a Espanya gràcies al programa Vacances en Pau. Diu que va descobrir un món nou i desconegut. Una experiència que descriu com "el millor que li pot passar a una persona".

Ella recorda amb afecte els seus primers dies a Espanya. "Tot era molt sentimental, conéixer el món, gent nova i moltes coses que mai has vist, com per exemple la mar", explica.

El seu millor record és el primer dia que va passar amb la seua família d'acollida, quan la van anar a buscar per primera vegada. "Em vaig adonar que a partir d'aquell estiu tindria una família a Espanya, tindria altres germanes".

Bakia va compartir aquests cinc estius amb la família de Lorena Rodríguez, a Astúries, que va gaudir tant de l'experiència com de la xiqueta. "Després d'aquell estiu vam aprendre a valorar millor el que teníem, a ser més feliços amb les xicotetes coses. A més, les nostres xiquetes van trobar una germana a la qual adoren i volen amb bogeria", relata Lorena.

De fet, el programa Vacances en Pau suposa un procés d'aprenentatge no solament per als xiquets i les xiquetes sahrauís, sinó també per a les famílies acollidores que hi participen.

Unir llaços amb el poble sahrauí

Per a Ana Garrido, la responsable del programa en CEAS-Sàhara, aquesta iniciativa pretén també enfortir els llaços històrics que uneixen el poble espanyol amb el sahrauí.

Aquesta organització no va deixar de treballar durant la pandèmia, amb un programa alternatiu en els campaments que va beneficiar uns 9.000 menors amb activitats culturals, educatives, d'oci i sanitàries.

Ara que Vacances en Pau es reprén i que les criatures poden tornar a passar els estius a Espanya, Garrido anima les famílies a participar perquè "coneguen aquest poble a través dels xiquets i les xiquetes sahrauís".

El programa, però, té un aspecte polític que no es pot oblidar, ja que les criatures són refugiades polítiques a l'espera que el conflicte del Sàhara Occidental se solucione i puguen tornar lliures i independents al seu país.

Per això, el programa també serveix perquè les persones que veuen que aquests xiquets venen a passar els estius a Espanya coneguen aquesta realitat i se sensibilitzen amb la causa.

Tanmateix, l'aspecte més important continua sent l'humanitari, ja que, en molts casos, els menors arriben a Espanya desnodrits o amb alguna malaltia i els dos mesos d'acolliment poden ser vitals per a ells i per al seu desenvolupament.

Malgrat que el nombre de famílies d'acolliment ha disminuït respecte del 2019, les associacions confien que es recupere el ritme anterior a la pandèmia i que en els pròxims anys vaja augmentant progressivament el nombre de participants.

També et pot interessar

stats