Sis víctimes de la violència masclista en una setmana: què hi ha darrere de les xifres?

El 30% de les dones assassinades per violència de gènere el 2021 han mort entre el 17 i el 23 de maig

Capçalera de la manifestació en rebuig a l'assassinat masclista ocorregut a Sagunt el 9 de maig
Capçalera de la manifestació en rebuig per l'assassinat masclista ocorregut a Sagunt el 9 de maig / Ainhoa Alberola

La violència masclista ha deixat sis morts l’última setmana: cinc dones, una d’elles embarassada i el fill. A més, tres menors han quedat orfes. 

Fins ara el 2021 han mort 14 dones per violència de gènere, segons les estadístiques del govern central, que només comptabilitzen les dones assassinades per la parella o exparella, ja que és aquesta la definició de violència de gènere de la Llei orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere.

És a dir, el 28,5% de les dones assassinades per la parella o exparella el 2021 han mort en només set dies.

Però no sols hi ha hagut assassinats, la forma última de violència, sinó que també s’han donat casos de maltractaments. Només a València, aquesta setmana han detingut dos homes per presumptament haver colpejat la parella i un d’ells també va agredir el fill de la dona quan intentava defendre la mare.  

A què es deu aquesta escalada d’assassinats masclistes? 

Veus expertes en violència masclista apunten que una relació entre l’augment dels assassinats i la relaxació de les mesures restrictives derivades de la situació de pandèmia com una de les possibles causes d’aquesta explosió de feminicidis. De fet, la mateixa ministra d’Igualtat, Irene Montero, va recordar aquest dilluns que, malgrat que cal ser prudents perquè hi ha molts factors que influeixen en la violència masclista, ja van alertar durant la primera desescalada que es podria produir una modificació en el tipus de violència exercida pels agressors durant el confinament, cosa que s’ha confirmat amb el que s’ha vist durant les últimes tres setmanes, si es té en compte el crim de Sagunt del 9 de maig. 

Les estadístiques avalen aquesta teoria, ja que durant el mes d’agost de 2020, coincidint amb el moment de menys restriccions abans de la segona onada, es produïren hui assassinats, una xifra a la qual només s’acosta la del mes de febrer, abans del confinament, quan hi hagué set feminicidis.

Dones víctimes mortals de violència de gènere (2003-2020)

De fet, durant tot l’any 2020 hi hagué un total de 45 assassinats per violència de gènere, 10 menys que els 55 de 2019. Encara més, va ser l’any amb menys dones mortes per violència de gènere des que es tenen registres oficials.

Xifres mensuals de dones víctimes mortals de violència de gènere el 2019, 2020 i 2021

Una possible explicació per a aquesta relació seria la sensació de pèrdua de control que experimenten els maltractadors quan disminueixen les restriccions. Segons ha explicat a À Punt Pilar Domínguez, la psicòloga especialista en violència de gènere, professora associada de Psicologia i part de l’Institut Universitari d’Estudis de la Dona de la Universitat de València, la violència de gènere busca establir dinàmiques de poder i control cap a les dones i la seua submissió als homes. Per tant, la pèrdua d’aquest control és el que fa que els agressors utilitzen “la dinàmica de poder més fatídic” quan pensen que no poden fer res per continuar dominant la parella o exparella: l’assassinat. 

Així, durant els mesos de confinament o semiconfinament existia una situació estructural que permetia més dominació, i això, unit a la major inseguretat econòmica i dificultat de lliure moviment, pot haver generat en els agressors una sensació més gran de control i submissió de la parella. Una sensació que es pot haver debilitat amb la relaxació de les mesures contra la Covid-19, i que ha portat els agressors al punt de no tindre res a perdre per tal de continuar sentint que controlen la vida de la parella o exparella.

Què falla en els protocols de prevenció i protecció? 

De les cinc dones assassinades la passada setmana, dues havien denunciat l'agressor, i una fins i tot tenia vigent una orde de protecció que no va aconseguir frenar l'assassí.

Això va fer que la ministra d’Igualtat, que ja havia assumit la necessitat de revisar els protocols contra la violència masclista, en una entrevista en À Punt convocara d’urgència una reunió del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere.

També la delegada del govern espanyol a la Comunitat Valenciana, Gloria Calero, i la delegada del govern espanyol contra la Violència de Gènere, Victoria Rosell, reconegueren la necessitat de millorar els protocols esmentats

Així, la fiscal de Violència de Gènere i fiscal delegada de Delictes d’Odi de la Comunitat Valenciana, Susana Gisbert, ha remarcat a À Punt NTC la necessitat de parar més atenció a les dones que han denunciat maltractaments i violència de la parella i, sobretot, de canviar el focus envers el maltractador. “Sempre estem pensant a vigilar l’entorn de la víctima i potser hauríem de començar per vigilar si el maltractador arriba a eixir de sa casa”, ha indicat. La fiscal apunta també que s'ha “abaixat la guàrdia” després de la por inicial al fet que augmentaren els casos de violència quan va començar el confinament.

Cita Estem sempre pensant a vigilar l’entorn de la víctima i potser hauríem de començar per vigilar si el maltractador arriba a eixir de sa casa Susana Gisbert Cita

Gisbert planteja que durant els últims mesos hi ha hagut una sensació que s’ha avançat en la lluita contra la violència de gènere perquè s’ha parlat del tema en un programa de prime time, en al·lusió a la sèrie documental sobre la vida de Rocío Carrasco, però que aquest debat no ha sigut tan efectiu com es pensava, perquè l’escalada d’assassinats de l'última setmana no ha copat la mateixa atenció en els mitjans.

En aquest sentit, l’associació Dones Jutges, de la qual forma part, ha emés un comunicat de condemna d’aquests assassinats, en què denuncien un canvi en el tractament de la cobertura que es dona del terrorisme masclista, ja que en ocasions aquestes notícies estan sent relegades dels espais centrals dels programes i informatius, així com de la premsa escrita, i demanen més implicació dels mitjans i de les i els periodistes. 

Pel que fa a la Llei orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, la fiscal considera que és una molt bona base, però que necessita una reforma o revisió i, a més, que cal invertir més en mitjans per a protegir les dones que pateixen violència de gènere perquè a més mitjans, més protecció. 

També et pot interessar