Agredir les dones a través dels fills: la violència invisible que destapa el cas de Rocío Carrasco

Dues dones víctimes de violència de génere conten la seua història en els micròfons d''El dia À Punt'.

Rocío Carrasco, en un moment de l'entrevista en Tele5 / Europa Press

La sèrie documental sobre la vida de Rocío Carrasco estrenada el passat diumenge en televisió ha servit per a traure a la llum el drama que viuen milers de dones anònimes, víctimes de violència per part de les parelles. La filla de Rocío Jurado ha trencat el silenci després de dues dècades per a denunciar públicament, en horari de màxima audiència, els maltractaments a què la sotmetia l'exmarit, Antonio David Flores. Una dona famosa, acostumada a estar sota el focus mediàtic, i que a dures penes encaixa en el perfil que la societat associa amb una víctima de violència de gènere. 

La revelació de Carrasco, que ha revolucionat l'opinió pública i ha provocat una onada de reaccions, ha servit per a visibilitzar com funciona aquesta violència contra les dones i ajudar-ne d’altres que puguen estar en la mateixa situació que la mediàtica presentadora? Sí i no. Chelo Álvarez, psicòloga i presidenta de l'associació Alanna, explica en El dia À Punt com la polèmica entrevista ha sigut beneficiosa i contraproduent alhora. 

D'una banda, opina, el "circ mediàtic" que s'ha generat al voltant del relat de Carrasco ha contribuït a potenciar una sèrie d'opinions que neguen l'evidència de la violència de gènere, especialment des dels sectors d'extrema dreta. "Però és innegable que també es una oportunitat perquè es torne a escoltar les dones. Per desgràcia, parlar de violència de gènere mai arrassa, és un tema que s'obvia i a les víctimes sols ens recorden el 8M, el 25N i quan assassinen una companya", lamenta. Sense dubte, si alguna cosa ha aconseguit l'emissió de la sèrie sobre el cas de Rocío Carrasco és generar debat públic sobre les violències masclistes, alçar la veu i retratar com funcionen i s'articulen eixes violències contra les dones. 

La violència invisible

Precisament, són difícils d'identificar moltes vegades perquè en ocasions van més enllà de la violència física i entren en el plànol psicològic, un element molt més invisible. La mateixa Carrasco denunciava haver patit, sobretot, maltractaments psicològics i a través de la utilització dels dos fills que té en comú amb l'exparella. És el que moltes veus expertes anomenen "violència vicària". El terme, encunyat per la reconeguda psicòloga espanyola Sonia Vaccaro, fa referència a un tipus de violència que s'exerceix contra una dona, sobretot mares però no necessàriament, que substitueix la dona com a blanc de les agressions per una altra cosa a què ella tinga molta estima: objectes, animals o persones. "L'atemptat, la burrada més gran ocorre quan l'agressor va a pels fills i filles. Les criatures són l'arma llancívola perfecta per a seguir danyant una mare que s'atreveix a denunciar un energumen per violència de gènere o abusos sexuals cap als menuts", assenyala Chelo Álvarez. Des d'Alanna han comptabilitzat més d'un centenar de casos de violència vicària al llarg dels últims vint anys. 

Una violència que va tindre el pitjor dels desenllaços possibles per a Itziar Prats, la dona de Castelló de la Plana que el 2018 va veure com l'exmarit assassinava les dues filles que tenia, Nerea i Martina, abans de suïcidar-se. Ella l'havia denunciat per maltractament i, un any després va demandar l'Estat en considerar que s'havia fallat en la protecció de les menudes.

El dia À Punt ha volgut posar veu a les milers de dones anònimes que pateixen aquesta violència silenciada a través dels testimonis de Maria i Sílvia, que han volgut compartir la seua història. A Maria, nom fictici per a protegir l'anonimat, la violència l'acompanyava des de ben jove: va patir abusos sexuals a casa, a mans del pare i amb el coneixement de la mare, i després violència física i psicològica a mans de la parella, de qui ja s'ha separat després de denunciar-lo. L'home, que té permís d'armes de foc i una escopeta, va arribar a amenaçar-la d'usar-la. 

Audio Àudio
María, víctima de violència de gènere

Ara, Maria viu a la Comunitat Valenciana, ha relatat en la ràdio d'À Punt, relativament lluny del municipi d'origen, però només pot veure el seu fill durant dues hores cada quinze dies perquè el jutge, amic del pare, li va donar a ell la custòdia. Per a estar amb el fill ha de desplaçar-se ella al municipi on residia abans, fet que li provoca un trauma tant físic com psicològic per l'ansietat que li causa la possibilitat de trobar-se amb el maltractador: "Estic diagnosticada amb un síndrome post-traumàtica aguda. Tinc por que en qualsevol moment puga aparèixer ell o algú de la família", conta. 

En el cas de Sílvia, les agressions del pare les patien els fills, una xiqueta i un xiquet de 8 i 5 anys, respectivament. Quan ho va posar en coneixement de la justícia, arran d'unes manifestacions que va fer la filla en complir tres anys, és quan va començar el seu particular infern. "Al principi em vaig quedar en xoc durant una setmana. No podia parlar amb ningú", conta, sobre el moment en què va descobrir els abusos. 

Audio Àudio
Sílvia, víctima de violència de génere

Abans de denunciar la situació i anar-se'n amb els seus fills, va estar convivint durant tres mesos amb l'agressor, encara presumpte a ulls de la justícia, perquè a hores d’ara no hi ha sentència. Demostrar les agressions de la parella està sent la part més difícil del procediment. De moment, ha perdut la custòdia de les criatures: el fill conviu amb el pare i la xiqueta està en un centre de menors. 

El 016 és el número d'atenció a les víctimes de violència masclista, les 24 hores del dia i en 52 idiomes diferents i no apareix reflectit en la factura telefònica. També està a disposició el correu 016-online@igualdad.gob.es. Les víctimes de maltractament també poden accedir a un servei psicològic immediat que es presta via missatgeria instantània (WhatsApp) a través dels telèfons 682 916 136 i 682 508 507.

 

També et pot interessar