Dotze milions de dosis i milers de vides salvades: el balanç dels dos anys de vacunació contra la covid

El 27 de desembre del 2020, 700 persones majors de 80 anys estrenaven les primeres dosis de Pfizer contra el coronavirus a la Comunitat Valenciana

El primer valencià vacunat contra la Covid, Batista Martín, rep la primera dosi del preparat de Pfizer a Rafelbunyol
El primer valencià vacunat contra la Covid, Batiste Martí, rep la primera dosi del preparat de Pfizer a Rafelbunyol / Conselleria de Sanitat Universal (À Punt NTC)

Com "una punxadeta i au" explicava Batiste Martí l'experiència de la vacuna de la covid-19. La imatge de l'octogenari rebent la primera dosi de Pfizer a la residència de Rafelbunyol (Horta Nord), en un moment d'explosió de contagis i defuncions pel coronavirus, obria els informatius fa exactament dos anys. Era el primer valencià vacunat. Benilde Domingo, de 86 anys, estrenava la llista a les comarques del nord i Salvador Brotons, a les del sud. Aquest últim popularitzaria l'"enxufa-li" com a lema de la primera ronda de vacunació. Més de 700 valencians i valencianes van rebre la primera dosi aquell diumenge 27 de desembre del 2020.

Dos anys després, ja se n'han subministrades 12,6 milions a la Comunitat Valenciana, segons la conselleria de Sanitat Universal. Ja no hi ha una vacuna a l'abast, sinó quatre (Pfizer, Moderna, AstraZeneca i Janssen); s'ha donat cobertura amb pauta completa al 87% de la població (quatre milions i mig de persones); i la pandèmia s'ha transformat en endèmia, una nova fase de convivència en què, tanmateix, el risc letal hi continua.

Un estudi publicat a The Lancet estimava en 19,8 milions les vides que va salvar la vacunació contra la covid fins al 2021, unes 456.000 a Espanya. L'èxit científic i logístic ha frenat, però no eliminat, la mortalitat d'un virus que ha acabat amb més de 116.000 vides a Espanya, 10.000 d'elles a les comarques valencianes. Hui en dia, la xifra diària de morts s'acosta a la vintena. La immensa majoria són persones per damunt de 70 anys, seguides de les de més de 60, els grups de risc per als quals és prioritària la segona dosi de reforç, juntament amb les immunodeprimides.

Més del 67% dels valencians i les valencianes majors de 80 anys, el 62% dels que se situen en la franja entre 70 i 79 anys, i del 38% dels que tenen entre 60 i 69 anys, ja han rebut aquesta segona dosi de reforç, segons les últimes dades del Ministeri de Sanitat. Xifres que contrasten amb les de la població de menor edat: només el 58,15% de les persones en la trentena n'han rebut una dosi de reforç, el 54% dels que estan la vintena, i 53% dels que tenen entre 18 i 19 anys. El 94% de la població adulta té la pauta completa, però la cobertura cau a la meitat en menors de dotze anys de la Comunitat Valenciana. A tot Espanya es destruiran 14 milions de dosis que han caducat abans de trobar pacient.

Suspicàcies latents tot i l'èxit immunològic

Una consulta improvisada d'À Punt entre la població de Castelló de la Plana revela com els èxits en la vacunació no han eliminat les suspicàcies d'una part de la societat. La predisposició de les persones més majors, com Francisco Tomàs, orgullós d'estar "vacunat de tot" com diu, o de Montserrat Caballero, que està a l'espera de la quarta dosi i assegura que si s'ha de vacunar més vegades "no té cap problema, perquè vull viure", contrasta amb la Mara Pasqual, de mitjana edat, i Marian Anda, d'uns 40. Les dues evitaran, de moment, la nova dosi pel record d'una mala reacció de les dosis anteriors. El mateix que Carmen Rios, de 17 anys, que no té clar tornar a vacunar-se per temor als efectes secundaris "que diuen que causa".

La investigadora experta en epidemiologia de la Universitat Jaume I Juana Maria Delgado Saborit adverteix del risc entre 20 i 30 vegades de patir una infecció greu que amenaça les persones que han renunciat a posar-se'n cap dosi. I destaca que si podem parlar d'una normalitat aproximada a la precovid, alguns nivells per damunt de la "nova normalitat" anunciada inicialment, ha sigut precisament per la vacunació massiva i en temps rècord de la població.

Les dosis de reforç, claus contra una pandèmia encara activa

L'Associació Espanyola de Vacunologia alerta sobre la falsa sensació que la pandèmia ha acabat, quan el coronavirus continua ben viu i és un dels virus respiratoris que més ha disparat la pressió sanitària al desembre. Les veus expertes també destaquen la impressió errònia que òmicron és una variant lleu, quan la realitat és que té una letalitat similar a la de la soca original de Wuhan. De fet, des del març, han mort 16.000 persones a Espanya per òmicron, xifres allunyades dels pitjors moments de la pandèmia, però encara molt per damunt de la normalitat.

Cal recordar que l'eficàcia de la primera dosi de record descendeix amb el temps, passant del 85% o més de capacitat d'immunització en els quatre primers mesos al 45% quan n'han transcorregut més de huit en les persones majors de 65 anys. L'associació de vacunòlegs aconsellen seguir els cicles d'immunització, a l'espera d'una solució que augmente els temps de protecció.

Què cal fer en cas d'haver patit recentment la covid? Els experts recorden que la infecció protegeix temporalment contra el virus i recomanen deixar passar tres mesos a les persones majors de 80 anys, i cinc mesos en les menys edat, per a rebre la nova dosi.

Aquest Nadal la conselleria de Sanitat Universal ha obert punts de vacunació sense cita, on podran rebre la dosi les persones que encara no han iniciat el procés o estan pendent de rebre'n alguna, com a alternativa a la petició de cita i hora a l'ambulatori. Enguany la campanya de vacunació de la covid coincideix amb la de la grip, la qual està indicada per a majors de 65 anys, dones embarassades, persones amb patologies de base, aquelles que viuen en centres de majors o de diversitat funcional i el personal sanitari i sociosanitari.

També et pot interessar

stats