Les altres manades: un repàs de les violacions múltiples més mediàtiques a la Comunitat Valenciana

Callosa d'en Sarrià, Burjassot o Benidorm han sigut escenari d'altres agressions sexuals en grup que han commocionat la societat valenciana

Una manifestació de dones que protesten contra les agresssions sexuals en grup / À Punt NTC

El cas de la violació múltiple de La Manada de Pamplona, ocorregut la matinada del 7 de juliol del 2016 durant les festes de Sant Fermí, va marcar un abans i un després en la visibilització de les agressions sexuals en grup a Espanya. Cinc homes van violar una jove de díhuit anys en un portal del centre de la ciutat i ho gravaren en vídeo, mentre que ella els va denunciar a les autoritats. Els agressors, que es feien dir La Manada, van ser condemnats a presó després d’un llarg procés judicial que va alçar una gran polèmica a tota Espanya, perquè inicialment se'ls va imposar la pena per un delicte només d'abús sexual. El nom amb què s'identificava este grup de violadors, que va esdevenir símbol d’una realitat terrible, no és únic. A la Comunitat Valenciana també s’han viscut casos similars que han commocionat l’opinió pública. Són les “altres manades”, que han posat de manifest una problemàtica greu i creixent entre la societat, sobretot la població més jove.

Un dels casos més coneguts és el de Benidorm (Marina Baixa), on cinc joves francesos van reconéixer davant del jutge haver violat en grup una turista noruega l’agost del 2019, mentre estaven de vacances. El cas va provocar una gran indignació tant a escala local com internacional. L'Audiència d'Alacant els va imposar penes d'entre sis mesos i quatre anys de presó.

Una altra violació múltiple molt mediàtica al territori valencià va ser la de la coneguda com a manada de Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa), ocorreguda en la nit de Cap d’Any del 2019. La víctima era una jove de dènou anys, agredida sexualment per quatre joves d'entre 19 i 24 anys que estan a l'espera de la sentència judicial, després d'un procés llarg i que ha causat molta expectació. Un episodi semblant va tindre lloc a Borriana (Plana Baixa), també durant la nit del 31 de desembre, però del 2018. La víctima, una menor de dèsset anys, va ser abordada al carrer per dos homes romanesos que li taparen el cap i se l'emportaren a un domicili, on l'agrediren sexualment.

També destaca el cas més recent ocorregut a Burjassot (Horta Nord), el 2022, on quatre menors van ser condemnats per haver violat en grup dos xiquetes de només dotze i tretze anys. Un dels agressors, en tindre menys de catorze anys, va ser declarat inimputable segons la legislació vigent. Les víctimes, adolescents i molt vulnerables, reflecteixen una tendència preocupant.

De fet, segons un informe de l’organització Save the Children, esta classe d’agressions sexuals en grup han crescut un 64% en els últims cinc anys. La majoria de víctimes són joves i adolescents, cosa que obliga a posar el focus en la necessitat d’educació afectivosexual, prevenció i suport institucional.

Tots estos episodis no només han generat rebuig social, sinó també un augment de la conscienciació col·lectiva. Moltes víctimes han decidit alçar la veu i denunciar les agressions, afavorint així un debat públic sobre el consentiment, la cultura de la violació i la responsabilitat col·lectiva per a combatre estes violències exercides sobre les dones.

També et pot interessar

stats