L’exclusió social castiga més de la meitat de les llars valencianes

Un informe de Càritas revela que el 62,5% de les famílies no gaudeixen de la plena integració i adverteix que la crisi amenaça un nou col·lectiu, el dels joves

Una imatge d'arxiu d'un dels repartiments d'aliments de Càritas / À Punt NTC

Més de la meitat de les llars valencianes, el 62,5%, tenen problemes de precarització laboral, d’accés a l'habitatge o per a fer front a despeses tan essencials com la llum o els medicaments, cosa que els impedeix la plena integració social. Entre els col·lectius més castigats per la crisi, i que no havia minvat tant les seues expectatives en les crisis anteriors, està el de la població jove, d’entre 19 i 29, castigada “complexos” processos d’exclusió social que els impedeix dur a terme projectes de vida propis dels adults, com ara viure de manera independent.

Són algunes de les conclusions que deixa l’informe FOESSA, que ha presentat Càritas aquest dimecres, i adverteix que la societat valenciana presenta nivells d’exclusió que supera els de la crisi del 2008, quan va esclatar la bambolla immobiliària. Ara bé, una de les particularitats del rastre socioeconòmic de la covid és que no s’ha eixamplat l’exclusió, però, en canvi, s’ha agreujat la d’aquells que la patien prèviament, ha fet els pobres més pobres.

La desigualtat, en termes de renda, ha augmentat més d’un 33%, xifra superior a l’increment que va tindre durant la crisi del 2008, apuntava Daniel Rodríguez, sociòleg de l’equip d’estudis de Càritas, i coordinador d’aquest estudi.

“Si dividim la societat en un edifici de cinc plantes i la primera planta és la de qui menys ingressos té i la quinta la dels veïns amb més ingressos, els veïns que més renda han perdut han sigut els del primer, els més pobres, i els únics veïns que no van perdre renda durant la pandèmia, sinó que la van ampliar, van ser els veïns més rics, els del quint”, afegia.

I entre aquells que més han perdut amb la crisi, preocupa la situació de tres col·lectius: els joves, les dones i les persones d’origen estranger. Quant al primer, el de la població d’entre 19 i 29 anys, un de cada tres viu una situació “complexa” d’exclusió social, amb les conseqüències que comporta  per a les seues expectatives de vida.

Dones i migrants

Pel que fa a les llars de persones d’origen estranger, quasi la meitat estan en una situació d’exclusió, fet que suposa triplicar les llars de població nacional. D’altra banda, i en el cas de les dones, l’informe de Càritas revela que l’exclusió social castiga el 27% de les famílies en què la dona és la sostenidora principal, un 11% més que en les llars on el principal mitjà d’ingressos depén de l’home.

En el mercat laboral, l’informe Foessa evidencia com la covid ha afectat la distribució i la qualitat de l’ocupació disponible. S’ha duplicat la precarietat laboral, que afecta el 14% de les llars del territori que tenen només una persona com a suport principal. Es tracta de treballador que, per exemple, durant l’últim any han tingut tres o més contractes diferents.

Així mateix, com mostra aquesta radiografia de l’exclusió elaborada per Càritas, en la Comunitat Valenciana pràcticament s’ha duplicat la situació de famílies en què tots els seus membres estan a l’atur. A més, el suport principal de vora 65.000 famílies es troba a l’atur des de fa temps.

A més de la precarietat laboral i les dificultats per a aconseguir una ocupació, l'habitatge i els aspectes de salut són altres de les causes d’exclusió entre la societat valenciana. Hi ha 225.000 famílies que, si paguen el lloguer o la hipoteca, queden en situació de pobresa. I hi ha 122.000 llars que no van poder pagar o, en els millors casos, es van veure abocats a pagar amb retard el pagament de l'habitatge.

En clau sanitària, des de 2018 s’ha disparat un 280% la presència de trastorns mentals i, en molts casos, com el de 260.000 llars, les dificultats econòmiques impedeixen costejar els tractaments mèdics.

Com posar fi a aquesta situació?

Davant aquest panorama, els trenta investigadors que han participat en l’estudi de Càritas han demanat de manera “urgent” implantar iniciatives per a acabar amb la precarietat laboral i la desocupació de llarga durada en sectors com el dels serveis de neteja, de cues o l’hostaleria i el camp, que tenen un gran pes en l’economia valenciana.

Així mateix, aquests experts advoquen per un “canvi d’estratègia” en l’atenció a les persones dependents i per implantar polítiques per a acabar amb l’exclusió residencial. Adverteixen que des de 2018 s’han triplicat les llars considerades insalubres.

Per a acabar amb la bretxa digital, creuen que les administracions han de posar a disposició de la ciutadania mitjans per a acabar amb l’escletxa digital que allunya les persones més vulnerables de l’educació, la comunicació amb les administracions i l’accés a les prestacions.

També et pot interessar

stats