El Consell de Ministres aprova la llei d'habitatge

La ministra de Transports emfatitza la importància d'una llei que pretén "corregir disfuncions", garantir l'accés a la vivenda i evitar l'especulació

Roda de premsa del Consell de Ministres
Roda de premsa del Consell de Ministres / À Punt NTC

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts l'avantprojecte de llei d'habitatge, la primera norma d'aquest tipus que s'aprova a Espanya. La llei s'envia ara al Congrés dels Diputats.

La ministra de Transports, Raquel Sánchez, ha sigut l'encarregada en primer lloc de defensar la norma. Sánchez ha emfatitzat la seua importància per a "corregir disfuncions", garantir l'accés a la vivenda i evitar l'especulació. "És una llei imprescindible perquè el mercat s'ha demostrat ineficaç per a donar resposta a aquesta necessitat", ha deixat clar Sánchez. "És una llei que no va en contra dels propietaris, sinó de l'especulació", ha afegit.

Per la seua banda, Ione Belarra, ministra de Drets Socials, ha destacat que la norma fa el primer pas per a "deixar arrere les bambolles immobiliàries, els 'pelotazos' urbanístics i l'especulació. Sabem que serà difícil perquè els interessos econòmics i polítics són molts forts". 

Belarra ha recordat que la norma aspira a reduir l'habitatge buit amb penalitzacions en el pagament de l'IBI per a les cases buides durant més de dos anys per a propietaris que en tinguen més de quatre. També aspira a incrementar el sòl públic d'habitatge protegit, en línia amb el que fan altres països europeus, per als joves o les famílies més vulnerables. La ministra ha dit que és conscient que la norma encara no té prou majoria al Congrés i ha demanat als grups treballar conjuntament per millorar el text i arribar a aquest acord necessari i "molt urgent".

Habitatge protegit almenys per trenta anys 

La nova llei d'habitatge establirà la qualificació indefinida de l'habitatge protegit i garantirà sempre un període de trenta anys com a mínim per a la desqualificació. El projecte fixarà unes condicions bàsiques d'àmbit estatal que definiran un règim de protecció pública permanent dels habitatges protegits que es promoguen sobre sòl qualificat de reserva, mentre que en la resta de supòsits, es fixarà un termini de desqualificació de trenta anys.

En el text s'informa que les comunitats podran establir els seus propis períodes per a la desqualificació, que no podran ser mai inferiors a trenta anys ni podran aplicar-se a habitatges edificats sobre reserva de sòl protegit. Actualment, cada comunitat autònoma estableix els seus propis períodes de desqualificació.

El projecte incorpora una disposició transitòria en la qual es confirma que la llei s'aplicarà a "tots els habitatges qualificats amb algun règim de protecció pública amb independència de la data de la qualificació definitiva".

Desconcentració i educació de 0 a 3

Entre els acords mencionats, la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, n'ha detallat dos: un per a afavorir la desconcentració de les institucions, i el segon és la consideració, per primera vegada, del tram educatiu de 0 a 3 anys dins de l'itinerari educatiu.

Rodríguez ha ampliat l'acord sobre la desconcentració de les institucions. "Aquest procés de desconcentració està dins de l'estratègia per al repte demogràfic, amb 130 mesures i més de 10.000 milions destinats a aquesta causa", ha dit Rodríguez. El Consell de Ministres ha aprovat que serà un reial decret el que arreplegue totes aquestes decisions i que haurà de tornar a aquest òrgan en "les pròximes setmanes". La portaveu ha detallat que el procediment per a optar a albergar les noves institucions serà "obert, transparent i competitiu", i en podran formar part les autonomies i els ajuntaments.

Com a precedents, Rodríguez ha mencionat el Centre de Tractament de Denúncies Automatitzades de la DGT, que dona treball a Lleó a més de 200 persones des del 2007; la Base Logística de Còrdova, que generarà 1.600 llocs de treball; el Centre Estatal de Referència de Malalties Poc Freqüents, a Burgos, amb 100 treballadors, entre altres exemples.

Sobre el segon acord, que es regula mitjançant un reial decret, es pretén avançar en la gratuïtat de l'ensenyament en aquest primer tram d'edat. El govern espanyol vol que en els dos pròxims anys 65.000 noves places de 0 a 3 se sumen a la gratuïtat, ha ampliat Rodríguez.

També et pot interessar

stats