L’Alt Palància busca recuperar la normalitat un any després del tràgic incendi de Begís
El foc, que es va propagar amb virulència en qüestió d’hores, va calcinar 19.000 hectàrees de terreny forestal i va obligar a evacuar 1.500 persones
La caiguda d’un llamp d’una tempesta seca el 15 d’agost del 2022 va ser la causa d’un dels majors incendis registrats a la Comunitat Valenciana. Aquest dimarts fa un any que Begís, a l’Alt Palància, va viure la pitjor catàstrofe de la zona en els últims 80 anys, quan el foc va calcinar 19.000 hectàrees de terreny forestal i va obligar a evacuar un total de 1.500 persones.
L’incendi va començar a la pedania de Las Arteas, i d'allí es va estendre fins a afectar els termes municipals de Begís, Toràs, Teresa, el Toro i Sacanyet. Un incendi tràgic que va tenyir de negre paisatges forestals de gran valor ecològic i bellesa.
La virulència de les flames i el vent van provocar la ràpida propagació en qüestió d’hores. Els mateixos bombers el van descriure com "enormement violent i erràtic, amb velocitats d'avanç absolutament anòmales". El descontrol del foc va desencadenar, l'endemà, el greu incident de tren prop de l'estació de Caudiel, amb diversos ferits de gravetat amb cremades després d'abandonar el comboi.
L’accident de tren va protagonitzar unes tenses sessions al Congrés i a les Corts, amb encreuament d’acusacions entre els grups polítics per la responsabilitat de l’incident. A més, el jutjat de primera instància i instrucció número 1 de Sogorb (Alt Palància) va obrir una causa per a tractar d'aclarir els fets, que ara està arxivada provisionalment en espera de rebre un informe tècnic sobre uns dispositius electrònics.
A causa de la magnitud de l’incendi, no va ser fins al 21 d'agost quan es va donar per estabilitzat, amb l'ajuda d'efectius d'altres comunitats autònomes i l'UME, i es va donar per extingit vora un mes després, el 13 de setembre. Durant les tasques d'extinció, el Consell de Ministres va aprovar la declaració de zona catastròfica, tant les àrees cremades per l’incendi forestal de Begís com el de la Vall d’Ebo, que es va declarar dos dies abans.
El veïnat demana a les institucions que no els obliden
L'associació Oriwa, creada per la ciutadania de Begís, el Toro, Teresa, Toràs i Sacanyet per a impulsar la recuperació dels seus pobles després de l'incendi, ha demanat a la Generalitat, la Diputació de Castelló i els seus respectius consistoris inversions “urgents” per a recuperar les muntanyes cremades i impulsar l'activitat econòmica de la zona afectada.
Oriwa demana a totes les administracions que cooperen entre elles i oferisquen "tota la seua col·laboració per a agilitzar la posada en marxa de polítiques eficaces que permeten la recuperació socioeconòmica i ambiental de la zona". Des de l’associació defenen que és "imprescindible" equilibrar les inversions, que han anat històricament i majoritàriament a les zones de costa, per a recuperar l'activitat econòmica a l'interior de la Comunitat Valenciana perquè, diuen, "és la millor política per a protegir els boscos, imprescindibles en un entorn d'emergència climàtica, i evitar que més persones continuen abandonant aquests pobles".
En aquesta línia, adverteixen que alguns d'ells "ja estaven en risc de despoblació" abans de l'incendi, per la qual cosa és "urgent una intervenció socioeconòmica que arrele les persones al seu territori i una atenció continuada a les nostres muntanyes i boscos".
Un micromecenatge per a recuperar les oliveres cremades pel foc
A banda de l’associació ciutadana, la iniciativa Begís, del negre al verd, de la cooperativa agrícola del poble de l'Alt Palància busca previndre l'abandó de terres d'oliveres afectades pel foc i replantar oliveres a les zones cremades per a mantindre el paisatge, fomentar l’economia local i recuperar terrenys agrícoles. Fins ara, a través d’una plataforma de micromecenatge han aconseguit recaptar 17.000 euros.
Centrats en la producció d'oli d'oliva amb la varietat quasi en exclusiva de serrana de "gran qualitat", els 170 socis de la Cooperativa Agrícola Nuestra Señora de Loreto s’han vist abruptament afectats per la “catàstrofe” que va devorar l'entorn natural i agrícola del poble.
Per això, la cooperativa se centra ara en un projecte que pretén recuperar les terres per al cultiu. A través de la plataforma, els participants poden fer diferents aportacions i obtindre "recompenses" d'acord amb el que s'ha invertit, com polseres, camisetes, aquarel·les, motxilles o la possibilitat de posar nom a una de les oliveres replantades.
