Ferrándiz, l'assassí de cinc dones a Castelló, ix de presó

Joaquín Ferrándiz, l'home que va assassinar cinc dones i va intentar matar-ne dues a Castelló de la Plana, Benicàssim i Onda entre 1995 i 1998, fets pels quals va ser condemnat a 69 anys d'internament, ha eixit de presó aquest dissabte al matí després d'haver complit el màxim de 25 anys que permet la llei.

El conegut com el Depredador de Castelló, que actualment té 60 anys i complia condemna en el centre d'Herrera de la Manxa (Ciudad Real), tindrà prohibit acudir o residir a les tres localitats on va cometre els crims fins a juliol de 2028, com recull la sentència.

A l'eixida de la presó, l'assassí en sèrie ha afirmat estar “penedit” i ha manifestat la intenció d'anar-se'n a viure a l'estranger per a "no molestar a ningú i refer" la seua vida, i respectar així aquesta prohibició. "A Castelló no tornaré mai per respecte a les víctimes".

Ferrándiz va ser condemnat a setze anys de presó per l'assassinat de Sonia Rubio, i a onze per cadascun dels assassinats de Natalia Archelós, Francisca Salas, Mercedes Vélez i Amelia Sandra García.  L’Audiència Provincial de Castelló va aplicar en aquests casos l'atenuant de confessió i va valorar la col·laboració que va prestar l'acusat en l'esclariment dels crims.

A més, va ser condemnat a nou anys de presó per intentar assassinar la jove Brega M. i a set arrestos de cap de setmana i al pagament d'una indemnització a Silvia B. per un delicte de lesions per imprudència.

En els darrers anys, el reclús ha sigut acollit per una entitat religiosa i ha gaudit de permisos penitenciaris, per la qual cosa el procés d'excarceració ha sigut progressiu, segons fonts judicials.

Cadascun dels assassinats li han eixit a només cinc anys entre reixes i Ferrándiz és, a partir d’aquest dissabte, un home lliure. Reconeix haver fet un mal irreparable i sempre ha acceptat rebre tractament. Segons qui l’ha tractat al centre penitenciari, el risc de reincidència és mínim, però la història ho desmenteix. 

El retrat d’un assassí en sèrie

Abans d’aquesta sentència, Ferrándiz ja va ser condemnat el maig de 1990 a catorze anys de presó per una violació, però el 4 d'abril de 1995 va obtindre la llibertat condicional. A penes tres després, entre juliol d'aquell any i juliol de 1998, va assassinar a cinc joves i va intentar matar-ne dues.

Aquest assassí en sèrie havia mostrat aleshores bon comportament i havia participat en estudis i, fins i tot, en concursos literaris i culturals i es trobava "totalment reinserit", en opinió dels membres de la comissió de seguiment que li van concedir la llibertat condicional. Aquest va ser un dels motius que van portar el fiscal del cas a demanar que es considerara l'Estat com a responsable civil subsidiari, per no haver controlat prou l'acusat, encara que la seua petició no va ser finalment admesa.

En 1990, a l'acusat no se li va detectar cap anomalia psíquica, ni la psicòloga del centre penitenciari, ni els metges forenses ni la psiquiatra que, com a perits, van intervindre en el judici d'aquella causa.

Tampoc se'l va considerar un psicòpata en el judici posterior pels cinc crims, perquè quan van ocórrer els fets, tot i que patia “un trastorn de la personalitat polimorf”, "no li impedia governar-se a si mateix".

Aquest assassí solia aguaitar les víctimes als afores de les discoteques i fins i tot va desinflar la roda del cotxe d'alguna d'elles per a oferir-li ajuda posteriorment, ja que la majoria de les víctimes va pujar voluntàriament al seu vehicle, segons es va determinar en la investigació posterior.