El desgel dels pols està frenant la rotació de la Terra i afecta l'ajust de l'hora universal

L'alteració pot repercutir en la sincronització entre el temps astronòmic i el que marquen els rellotges atòmics

Icebergs surant en l'Àrtic
Icebergs surant a l'Àrtic / Shutterstoc

L'acceleració del desgel polar provocada pel canvi climàtic està afectant la rotació de la Terra, que gira sobre l'eix més lentament. Una variació mínima, però que pot alterar la coordinació de l'hora mundial, segons alerta un treball publicat a la revista Nature aquest dimecres.

El temps universal coordinat (UTC, per les sigles angleses) és el principal estàndard per a mesurar el temps i regular els rellotges en tot el planeta. L'equip científic encarregat de controlar aquest paràmetre acostuma a introduir ajustos periòdics per tal que el temps mesurat pels rellotges atòmics, que són molt més precisos que la rotació terrestre, puga sincronitzar-se correctament i adaptar-se als canvis subtils que comporta el gir del planeta sobre ell mateix. L'objectiu, que el desfasament amb la durada del dia, de moment molt menut, no es faça més gran.

Ara, aquesta nova investigació que avisa sobre els efectes del desgel provocat per l'activitat humana en la rotació agrega un element més de distorsió de cara a la sincronització dels rellotges. L'estudi està dirigit per Duncan Carr Agnew, de la Universitat de Califòrnia a Sant Diego (Estats Units). Alerta, en concret, que el desgel a Groenlàndia i l'Antàrtida pot haver reduït, amb més intensitat que abans, la velocitat angular de la Terra —una magnitud que indica la rapidesa amb què el nostre planeta gira sobre el seu eix.

Moltes activitats en el món des d'internet, els mòbils o els mercats financers necessiten una escala de temps coherent, normalitzada i precisa. És la que proporciona la UTC, que serveix de referència per a calcular totes les altres zones del món. Ve fixada pels rellotges atòmics, però tenint en compte el ritme de l'angle de rotació de la Terra (UT1). Com que aquest paràmetre varia, en diverses ocasions des del 1972 ha sigut necessari afegir un segon intercalar. És a dir, allargar un minut en concret perquè dure 61 segons.

Encara que un segon puga semblar poca cosa, en l'actualitat són moltes les activitats en la xarxa que depenen de servidors amb temps molt exactes. Per això, el codi que porta el compte del temps en cada ordinador sol estar dissenyat per a manejar aquest segon extra ocasional.

Fins ara, la rotació de la Terra s'havia accelerat progressivament, de manera que el temps UT1 corria més de pressa que el dels rellotges atòmics. Això implica que, amb els anys, l'hora UTC hauria de perdre un segon per a mantindre la sincronia; és a dir, que l'últim minut d'un any determinat tindria 59 segons.

La idoneïtat de continuar usant segons intercalars està encara sota debat en la comunitat internacional, que tampoc s'ha pronunciat sobre si en caldria un en sentit negatiu. En cas de decidir-se que sí, seria la primera vegada en la història que s'aplicaria un segon intercalar negatiu, cosa que obriria un escenari d'incertesa per la dificultat d'assegurar que tots els ordinadors interconnectats del món puguen romandre sincronitzats.

La investigació de Carr Agnew, que s'ha dut a terme emprant models matemàtics, indica que aquest segon negatiu podria haver sigut necessari cap al 2026, però que la influència del desgel polar en la velocitat de la Terra el retardarà uns tres anys. Segons explica en un comunicat l'autor, el calfament global ha accelerat el desgel a l'Àrtic i ha augmentat el volum d'aigua que, en fondre's, va a parar a l'oceà. Aquest fenomen eleva el nivell de la mar i comporta una transferència de massa des dels pols a l'equador. Com a resultat, s'alenteix la velocitat de rotació de la Terra. La frenada, impulsada també per canvis en el moviment del nucli terrestre, ha retardat el moment de prendre la decisió de si és necessari o no incloure un segon intercalar negatiu i donar més temps per a preparar-se.

Però l'investigador prefereix no referir-se a açò com un cert efecte bo del canvi climàtic. "Crec que considerar positiu el calfament global per l'efecte en el cronometratge és com mirar un llac contaminat i considerar-lo positiu pels colors interessants", assenyala. En tot cas, el fet que el canvi climàtic haja sigut capaç de modificar la velocitat a la qual gira tota la Terra és —destaca— "un altre indici més que estem tenint un efecte sobre el món com mai s'havia vist".

També et pot interessar

stats