Nova alerta climàtica de l'ONU: els últims huit anys han sigut els més càlids de la història

L'últim informe de l'Organització Meteorològica Mundial avisa que creixen les morts per calor, s'accelera el desgel, augmenta el nivell del mar i els termòmetres marquen temperatures rècord

Gel surant sobre el llac Argentí, en el Parc Nacional Los Glaciares
Gel surant sobre el llac Argentino, al parque nacional Los Glaciares / Guadalupe Polito (Shutterstock)

L'Organització Meteorològica Mundial (OMM), una de les agències de Nacions Unides, ha llançat una nova advertència: el canvi climàtic ha continuat avançant durant el 2022. Un avís que ha coincidit amb la presentació de l'informe anual sobre l'estat del clima del planeta, aquest divendres, en què l'anàlisi dels principals indicadors evidencien que l'emergència climàtica s'accelera. L'OMM resumeix la graveta i urgència de la situació amb una única dada: els darrers huit anys són els més càlids des que començaren a registrar-se mesuraments directes a mitjan segle XIX.

El nou balanç de l'ONU confirma que el 2022 va ser el cinqué o sisé any més calorós de la història, amb una temperatura 1,15 graus per damunt de la mitjana dels nivells preindustrials (1850-1900). L'ens alerta que el canvi climàtic no frena, i per això "sequeres, inundacions i onades de calor afectaren comunitats de tots els continents, i ocasionaren pèrdues per valor de milers de milions de dòlars".

L'ascens mitjà de temperatura l'any passat, pròxim una vegada més als 1,5 graus que fixa com a límit l'Acord de París per a evitar efectes encara més catastròfics del canvi climàtic, suposa a més que la forqueta temporal compresa entre el 2015 i 2022 marca un nou màxim. En conjunt, aquest període de huit anys encapçala el rànquing com els més càlids de tots. I el més calorós va ser 2016, 1,28 graus per damunt de la mitjana anotada en la segona meitat del segle XIX.

Encara que l'OMM no disposa encara de xifres completes per a 2022 sobre la concentració de gasos d'efecte d'hivernacle causants del calfament global, l'agència de Nacions Unides recordar que el 2021 s'assoliren nivells de rècord. En el cas del diòxid de carboni, un dels més nocius, aquell any es va arribar a les 415,7 parts per milió (un 149% més que en l'era preindustrial), mentre que les de metà se situaren les 1,9 parts per milió (un 262% més) i les d'òxid nitrós cresqueren a 0,33 parts per milió (un 124% més).

El nivell de la mar puja cada vegada més ràpid

L'agència climàtica va registrar també registres inèdits en el desgel de les glaceres —que de mitjana experimenten una reducció de gruix d'1,3 metres entre octubre de 2021 i el mateix mes de 2022— i en la pujada del nivell de la mar. Un fenomen, ha alertat l'informe, causat d'uns efectes que "prosseguiran durant milers d'anys".

L'organització amb seu a Ginebra ha recordat que el nivell de la mar augmenta de forma accelerada: si en el decenni 1993-2002 el ritme era de 2,27 mil·límetres anuals, en el període 2013-2022 la velocitat s'ha duplicat fins als 4,62 mil·límetres anuals.

Un altre problema derivat del canvi climàtic en els oceans és l'acidificació, fenomen que prové del diòxid de carboni que absorbeixen les aigües. Això ha provocat que el pH de la superfície de mar oberta es trobe en llindar més baix en 26.000 anys i pot tindre greus conseqüències per a la vida marina, adverteix l'OMM.

"El clima continua canviant, mentre les poblacions de tot el món continuen veient-se greument afectades per fenòmens meteorològics i climàtics extrems", ha sintetitzat el secretari general de l'OMM, el finlandés Petteri Taalas, en la presentació d'aquesta mena d'atles del clima. Entre aquests esdeveniments extrems, cada vegada més freqüents, destacaren el 2022 inundacions sense precedents al Pakistan, greus sequeres a l'Àfrica Oriental o les onades de calor, que només en cinc països europeus (Espanya, França, Alemanya, Portugal i el Regne Unit) causaren 15.000 morts.

Flors i ocells revelen el canvi

L'informe, que es publica en la vespra de la celebració aquest dissabte del Dia de la Terra, alerta igualment que la crisi climàtica afecta fenòmens naturals com ara el temps de floració dels arbres o la migració dels ocells. Per exemple, la floració de cirerers al Japó, documentada des de l'any 801, es va iniciar el 2021 el 26 de març, la data més primerenca en 1.200 anys d'història. Encara que el 2022 va tornar a començar una mica més tard, l'1 d'abril.

De manera semblant, els temps d'arribada a la primavera de 117 espècies d'ocells migradors europeus observats en l'últim mig segle mostren nivells creixents de desajusts respecte a altres fenòmens propis de l'estació com són la foliació de les plantes o el vol dels insectes, fonamentals per a la supervivència dels ocells. "És probable que aquestes discordances hagen contribuït al declivi de les poblacions d'algunes espècies migratòries, en particular les que hivernen en països de l'Àfrica subsahariana", admet l'OMM.

També et pot interessar

stats