Els buits legals de la llei d’habitatge aboquen el lloguer a la temporalitat
Veus expertes alerten del traspàs de contractes de lloguer habitual a temporal, menys restrictius amb els propietaris, però que deixa els inquilins desprotegits
La primera llei de l'habitatge de la democràcia, aprovada dimecres passat al Senat, prometia servir per a contindre les rendes, incrementar l'oferta a les zones amb més demanda i protegir inquilins, però ha resultat tindre uns buits legals que molts propietaris estan aprofitant per a evitar les restriccions.
Les immobiliàries i les veus expertes alerten que hi ha un traspàs de contractes de lloguer d'habitatge habitual a contractes de lloguer temporals, menys restrictius amb els propietaris, de moment, amb la nova legislació.
Les mateixes veus alerten de la falta de protecció legal dels inquilins que tenen un contracte temporal. Una part important de la població, especialment els estudiants, ja està veient-se afectada per aquestes dinàmiques que escapen el control dels preus establits en la llei.
Nora García, presidenta de l'Associació d'Empreses Immobiliàries de la Comunitat Valenciana, assegura que hi ha “un increment de lloguers d'habitacions, temporals i altres”, perquè els propietaris “van fugint de la regulació estricta que té l’habitatge habitual”, fet que ha provocat que hi haja un “traspàs d’habitatges quan s'acaben els contractes de lloguer, ja que no volen renovar i els posen a la venda”.
A l’altra cara de la moneda trobem els inquilins. À Punt Notícies ha parlat amb Ángela, Claudia i Raquel, tres estudiants que paguen 300 euros cadascuna pel pis de lloguer que comparteixen. Estan preocupades perquè diuen que trobar un pis per aquests diners a València s'ha convertit en missió impossible i la immobiliària ja els ha avisat que, si volen renovar, el preu augmentarà.
Com elles, molts altres estudiants es troben en la mateixa situació, i cada vegada més famílies no poden permetre’s la despesa que suposa actualment el lloguer d’una habitació a la ciutat.
Nacho Collado, advocat i investigador social, afirma que la gent més desprotegida és aquella que viu “amb contractes de lloguer d’habitacions i la gent que viu en contracte de temporada”, ja que –adverteix– “són formes d’evitar l'aplicació d'una norma més garantista”.
En aquest sentit, els moviments socials han celebrat la nova llei amb prudència. Encara que pensen que s'han aconseguit avanços, asseguren que no respon a les necessitats dels més vulnerables i que no reconeix el dret a un habitatge digne.
Els agents socials i les parts implicades demanen accelerar els treballs per tal de constituir la mesa que regularà els mecanismes legals d'aquests contractes, tal com preveu la llei, en un termini de sis mesos.
