El Senat aprova la llei d'habitatge que limita el preu dels lloguers

El Senat ha aprovat definitivament aquest dimecres la llei pel dret a l’habitatge, fruit d'un pacte entre el PSOE, Unides Podem, ERC i Bildu. La norma, que s'ha tramitat per la via d'urgència i entrarà en vigor previsiblement està setmana, permet la regulació dels preus del lloguer. El text ja va obtenir el vistiplau del Congrés fa tres setmanes i ara ja està enllestit per a publicar-la al Butlletí Oficial de l’Estat.  

Amb aquesta nova llei, les comunitats autònomes i els ajuntaments determinaran quines zones són les tensionades, on es disparen els preus, i podran limitar així el preu dels lloguers. El 2025 un nou índex de referència marcarà el límit del cost en la renovació de contractes, i no l'IPC com fins ara. A més, en el que respecta als inquilins, es dificultaran els desnonaments si són casos vulnerables i s'articularan sistemes d'arbitratge entre propietari i inquilí.

En l'altra cara de la moneda estan els propietaris. Els grans tenidors en zones tensionades són ara els que tinguen cinc vivendes, i no deu, en una mateixa zona. També es podran penalitzar els propietaris amb immobles buits i recarregar-los l'IBI fins a un 150%. I un altre punt que incorpora la llei és que a partir d’ara, les despeses d'immobiliària aniran ara a càrrec del propietari.

Però, no tot és negatiu per als propietaris. També obtindran beneficis fiscals si lloguen vivendes en zones tensionades, o si baixen el lloguer als més joves. Tot i que aquesta mesura retarda l'entrada en vigor. 

Inquilins a favor, immobiliàries i promotors en contra 

“Només l’habitatge públic és el que baixa el lloguer”. Ho diu Trini Piquer, portaveu de l'Associació Valenciana d'Inquilins de Vivenda Pública, que aposta per la regulació de preus que preveu la nova llei. “És l'única manera de tindre domicilis en un lloguer barat”, afegeix.

Una posició contrària és la del sector immobiliari, que creu que hi haurà una major contracció de l'oferta. En el mateix sentit parlen els promotors i constructors, que apostaven per una llei de seguretat jurídica, tot i que confien que es reactive la construcció de vivendes de protecció pública.