Dos anys del confinament per la covid-19: dels carrers buits a la normalització del virus

Aquest dilluns, 14 de març, es compleixen dos anys de la declaració del primer estat d'alarma per a fer front a una pandèmia de coronavirus que amenaçava de capgirar el món tal com el coneixíem. Amb el govern espanyol signant d'urgència el decret comenvaça un confinament domiciliari inèdit per a la població, que va deixar imatges distòpiques de carrers buits impensables fins la data, pròpies d'una pel·lícula de ciència-ficció. 

Aquell dia de març de 2020, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, compareixia davant els mitjans de comunicació per a anunciar en to greu les "decisions extraordinàries" que havia adoptat l'executiu per a "protegir la ciutadania i guanyar al virus". "Estem preparats, tenim les idees clares i no ens tremolarà la mà", va dir aleshores. Anticipava en la intervenció "mesures dràstiques" que anaven a tindre "desgraciadament, conseqüències". 

Sembla que ha passat quasi un segle des d'aquelles paraules, que van iniciar una llarga travessia pandèmica a Espanya que encara no s'ha acabat. El decret d'alarma —el segon que es declarava en democràcia—, i amb ell el confinament general, havia d'estar en vigor inicialment dues setmanes. Una quinzena que finalment es va ampliar a quasi dos mesos, fins el 9 de maig de 2020, quan va començar la primera desescalada.

Des d'aquell primer estat d'alarma, la ciutadania ha viscut dos anys a cavall d'una mena de muntanya russa, d'onada en onada de virus fins a arribar a les sis que ha superat ja Espanya —a la Comunitat Valenciana se'n comptabilitza una menys, ja que la quarta no va tindre a penes impacte—. En els primers compassos del tancament a casa la vida dels carrers, atapeïts fins aleshores, es va traslladar als balcons. Era el punt de reunió, una cita diària a què acudia la societat amb música i aplaudiments dedicats al personal sanitari. Les oficines es van canviar per despatxos a casa amb la implantació del teletreball.

Més d'onze milions de contagis i 100.000 morts

Entre 2020 i 2021, la societat ha viscut nou mesos i tres setmanes sota un dels dos estats d'alarma que s'han declarat a Espanya amb motiu de la pandèmia. Hem patit almenys cinc variants del coronavirus, que en el territori valencià han deixat 1.315.518 contagis (aproximadament el 22% de la població) i 9.106 víctimes mortals. A Espanya, les infeccions superen els onze milions i les morts són 101.135. També hem protagonitzat una campanya de vacunació massiva històrica, gràcies a la qual 4,2 milions de valencians i valencianes tenen actualment la doble pauta de la injecció que els protegeix contra la covid-19. 

I hem aprés a viure amb mesures restrictives que s'han anat modulant en funció de la propagació i la intensitat del virus a cada moment: tancaments perimetrals, tocs de queda, limitacions d'aforaments i horaris d'establiments, distància social... Però sense dubte, la principal ha sigut la implantació de les mascaretes, que han esdevingut un autèntic símbol de la pandèmia. 

El final de la mascareta?

La crisi sanitària encara no ha acabat. El SARS-CoV-2 encara resisteix i continua entre nosaltres, però amb menys força des que la irrupció de les vacunes han canviat les normes del joc. Per davant queda el repte de normalitzar la covid-19 fins a convertir-la en una malaltia respiratòria més, que pot matar però que ha vingut per a quedar-se. 

Precisament en aquest debat es troba ja immersa Espanya. El govern central i les comunitats autònomes treballen en l'estratègia de control de la covid-19 que guiarà el país en la nova fase pandèmica, més centrada en les persones més vulnerables i el seu entorn, així com en els casos greus. De moment, se sap que aquesta setmana s'acaba el recompte diari de contagis —el Ministeri de Sanitat només actualitzarà dades dimarts i divendres—. També la realització de proves diagnòstiques d'infecció activa amb caràcter general, els rastrejos o l'aïllament dels casos lleus i asimptomàtics. 

La gran incògnita a resoldre, quan retirar l'obligatorietat de portar mascareta en espais interiors. Una possibilitat que el govern espanyol veu "cada vegada més a prop", gràcies a l'evolució favorable de la pandèmia, i que algunes comunitats autònomes com ara Madrid reclamen posar ja damunt la taula. Senyals que, a pesar que la covid-19 no està soterrada encara, la normalitat torna a obrir-se camí a poco a poc.