Castelló de la Plana és la ciutat espanyola on més s'ha disparat la mortalitat per calor en l'última dècada

La mortalitat associada a la calor a les ciutats espanyoles va augmentar un 95,4% entre 2015 i 2024 respecte a la dècada 1991-2000 i Castelló de la Plana lidera eixe creixement amb un increment del 563,5%, en passar de 25,7 morts per milió d'habitants en la dècada de 1991-2000 a 168,1 entre 2015 i 2024. En segona posició està Torrevieja (amb un augment del 529,3%) i molt a prop li segueix Sagunt (amb 323,2 %). Alacant i Benidorm estan també entre les 20 primeres ciutats on més s'ha disparat la mortalitat per calor.

L'últim informe de Lancet Countdown Europe, que analitza indicadors de canvi climàtic i salut a les ciutats europees, adverteix que les urbs es troben "en primera línia" dels riscos associats al calfament global, a causa de la concentració de població, les infraestructures que retenen calor i la falta d'espais verds.

En el cas de la població espanyola, fins a 2,8 milions de persones d'un total de 48,1 milions vivia en 98 ciutats en 2023. A més, aproximadament un terç de la població urbana corresponia a persones majors de 65 anys o menors de 15, grups especialment vulnerables davant els efectes de la calor.

L'informe assenyala que les ciutats espanyoles pateixen l'efecte d'illa de calor urbana, fenomen que provoca que les temperatures siguen superiors a les zones rurals pròximes, una situació que s'agreujarà a mesura que augmenten les temperatures i la freqüència d'onades de calor.

L'augment de la mortalitat vinculada a la calor presenta a més importants diferències territorials i Castelló va registrar el creixement més gran —del 563,5%— en passar de 25,7 morts per milió d'habitants en la dècada de 1991-2000 a 168,1 entre 2015 i 2024.

Falten arbres a les ciutats

Enfront d'este escenari, Lancet Countdown destaca la importància d'augmentar la cobertura vegetal a les ciutats, amb la finalitat de "refrescar els entorns urbans i reforçar la resiliència de les comunitats".

Malgrat esta evidència, les ciutats espanyoles comptaven en 2020 amb una cobertura arbòria mitjana equivalent al 13,2% de la superfície urbana, mentre que només el 12% aconseguia una cobertura del 30%, el percentatge recomanat per la Comissió Econòmica de l'ONU per a Europa.

L'informe també arreplega importants diferències en este aspecte i assenyala que Cuenca presenta la major superfície coberta d'arbres, amb 48.500 hectàrees (aproximadament el 53,3% de la seua àrea total), mentre que Cadis ni tan sols aconsegueix l'hectàrea.

Finalment, se subratlla la necessitat d'adaptar les infraestructures urbanes a l'augment de temperatures i es destaca que només el 9,4% de les vies ciclistes i d'ús compartit a Espanya comptava amb ombra d'arbres entre 2018 i 2020.

"La construcció d'infraestructures per als vianants i ciclistes resistents a la calor, sobretot mitjançant ombra natural dels arbres, s'està convertint en una cosa fonamental", sosté el text, que considera l'adaptació urbana una "eina fonamental" per a protegir la salut i mantindre la mobilitat durant els episodis de calor extrema.