74.448 tones de CO₂: l'empremta de l'incendi de l'Alt Millars

El foc, que es va originar a Vilanova de Viver (Alt Millars) fa deu dies ja s'ha donat per controlat, però ara falta conéixer els danys i les actuacions que podrien previndre incendis similars.

L'enginyer forestal Ferran Dalmau-Rovira ha fet en un fil de Twitter una estimació orientativa de l'impacte en termes de contaminació de l'incendi, que ha calculat en 74.448 tones de CO₂. Si es compara la xifra amb les 8.000 tones a l'any que la ciutat de Castelló de la Plana ha aconseguit reduir l'any passat, l'expert calcula que equivaldria a l'esforç de 9,3 anys de reduccions a la capital de les comarques del nord.

Per a l'enginyer, l'incendi de Vilanova de Viver ha sigut "una tempesta perfecta" que té a veure amb dos factors: la biomassa residual i la sequera. "En primer lloc, tenim molta branca morta des de la nevada de 2017 en una zona en la qual, quan es van començar a tallar arbres per a salvar uns altres en la mateixa àrea, es va criticar les tales massives", comenta.

Però també ha influït la sequera, després d'un hivern atípicament càlid en el qual "anàvem quasi en mànega curta". En vista a aquesta situació, Dalmau sosté que "el canvi climàtic provocarà canvis en el paisatge" i, si bé per si sol no provoca incendis, sí que "els agreuja".

Respecte a la biomassa residual, explica que el despoblament i la manca dels herbívors estan darrere de la vulnerabilitat de les zones forestals davant els incendis, ja que provoca l'acumulació de biomassa. A açò se li suma també els focs produïts per impactes de llamps, com els que van originar les flames a la Vall d'Ebo l'any passat.

Per això, Dalmau-Rovira insisteix en la importància de la gestió forestal sostenible, que permet emular els processos naturals que ara no es donen i eliminar una xicoteta part d'eixa biomassa.

Amb les aclarides la intenció "és passar, per exemple, de 14.000 arbres per hectàrea a 1.000" i que aquest miler tinga "catorze vegades més llum, més aigua i nutrients", i per tant siguen més resistents als incendis.

L'enginyer al·ludeix també a les cremes prescrites, que impliquen "cremar trossos de bosc de manera controlada, amb foc de baixa intensitat" per a reduir el combustible disponible, és a dir, la biomassa residual (branques, fulles) en focs als quals "arriben abans els bombers que les flames".

Aquest tipus de solució, destaca, no sols és segura sinó també més barata: "Una crema prescrita en un parc natural, amb totes les garanties de seguretat, pot costar 2.250 euros per hectàrea, mentre que apagar un incendi costa 10.000 euros per cada hectàrea".

Així mateix, destaca la necessitat d'aprofitar la biomassa, tot el material viu o derivat del vegetal en els boscos, com podrien ser les estelles, que "si no s'aprofita, s'acumula".