El PSPV i Compromís retiren les seues esmenes a la llei de despoblament per a buscar el màxim consens
Es consideraran municipis en risc de despoblament els que tinguen menys de 300 habitants o les àrees amb una densitat de població inferior a les dotze persones per quilòmetre quadrat
Els grups del Botànic han arribat aquest dilluns a un acord pel qual el PSPV-PSOE i Compromís han retirat les esmenes que havien presentat en solitari al projecte de llei integral de mesures contra el despoblament, per a buscar el màxim consens en una de les últimes lleis de la legislatura.
La comissió d'administració local de les Corts ha debatut aquest projecte de llei, que entre altres aspectes considerarà municipis en risc de despoblament els que tinguen menys de 300 habitants o les àrees amb una densitat de població inferior a les dotze persones per quilòmetre quadrat.
L'oposició critica la falta de mesures concretes i els tres anys per al desenvolupament
L'oposició ha assenyalat que és necessària una llei per a afrontar el problema del despoblament, però ha criticat que aquesta no recull "mesures concretes" i ho deixa tot per al futur, mentre que el Botànic ha destacat que és una llei "marc" o "paraigua" amb la filosofia que es vol aplicar.
Una de les esmenes més criticades per l'oposició ha sigut una conjunta del Botànic que introdueix una disposició transitòria per la qual el Consell adaptarà la normativa autonòmica per a fer efectiu el desenvolupament d'aquesta llei i la seua aplicació en els tres anys següents a l'entrada en vigor.
Per a la diputada del PP Elisa Díaz, la llei és "una declaració de bones intencions", perquè "no concreta res i queda tot enlaire", i ha criticat que no s'haja tramitat, a causa de la negativa del Consell, una esmena d'aquest grup que plantejava mesures fiscals concretes.
La diputada de Ciutadans Patricia García ha assenyalat que les zones rurals necessiten una llei contra el despoblament, però la que s'ha presentat és "molt pobra", i José Luis Aguirre (Vox) ha criticat que s'haja tramitat la norma pel procediment d'urgència i ara es fixen tres anys per a aplicar-la.
Des del Botànic, la diputada socialista Ana Besalduch ha explicat que es tracta d'un horitzó "màxim" per a desenvolupar els apartats de la llei en els quals no s'ha definit un termini concret, la qual cosa no vol dir que s'haja de tardar tres anys.
El diputat de Compromís Vicent Marzà ha assenyalat que a partir d'aquesta llei caldrà canviar tota la normativa en molts àmbits, per la qual cosa es necessita un termini per a implementar-la. Beatriu Gascó (Unides Podem) ha afirmat que és una llei "marc que posa les bases" i els principis a seguir en aquest àmbit.
Una renda agropecuària
Entre les esmenes aprovades en comissió, figura una del Botànic que estableix que el Consell estudiarà la implantació d'una renda rural agropecuària, per a donar suport al manteniment de les activitats d'agricultura i ramaderia i la seua contribució al medi ambient.
Marzà (Compromís) ha destacat que també s'ha introduït el concepte d'equitat territorial per a garantir l'accés de tota la ciutadania a drets i serveis i millores per a afavorir l'accés a l'habitatge en el món rural o la dinamització turística, i ha agraït que el PSPV haja retirat esmenes que suposaven "la desprotecció del sòl rural i la reducció de l'autonomia municipal".
En la comissió s'ha aprovat una esmena de Ciutadans per la qual cada tres anys es faran revisions periòdiques de la planificació estratègica contra el despoblament, i una altra del PP per la qual s'impulsaran els Centres de Dona Rural com a organismes facilitadors d'eines a les dones majors per a la formació en violència de gènere.